Entrevistem la velocista catalana, que participarà en tres proves al Mundial d’atletisme
Dissabte arrenca la 19ª edició dels Campionats del Món d’atletisme a Budapest, la capital d’Hongria, i Jaël Bestué (Sant Cugat del Vallès, 2000) és una de les sensacions de la delegació espanyola, que hi participa amb 58 atletes i per primera vegada en la selecció espanyola competiran més dones que homes: 31 per 27. Aquesta temporada Bestué ha establert un nou rècord català en els 100 (11,10) i els 200 metres (22,54) i a Budapest competirà en 100, 200 i el relleu 4×100 amb la màxima ambició. La santcugatenca atén la trucada de la Fosbury des del CAR de Sant Cugat just abans d’emprendre camí cap al país centreeuropeu.
Bon dia Jaël, quan es prepara una competició com un Mundial d’atletisme no importa que estem a l’agost, no enteneu de festius o vacances, oi?
Efectivament, a més han vingut els biomecànics, els entrenadors i estem tots aquí donant-ho tot. Per a un Mundial hem de seguir la preparació i és igual que estiguem a l’estiu o que sigui festiu perquè hem de seguir el planning.
Quines sensacions tens abans de començar a competir?
Bones sensacions, la veritat. Quan estem juntes entrenant pel relleu ens posem molt ràpides perquè fem treball de molta qualitat i hi ha un ambient de grup molt bo. I després del míting de Madrid, als 100 metres vaig acabar amb molt bones sensacions i hem estat treballant molt en la sortida. Jo crec que estic perfecta, que puc estar al meu pic de forma i a veure si surt tot bé.
View this post on Instagram
Com comences a practicar l’atletisme?
Vaig començar de petita a l’escola amb cinc anys fent crossos. Era el típic extraescolar que fèiem després de classe amb la meva germana. Més tard, a quart de primària, ja vaig anar al club i vaig començar a fer més pista perquè prèviament sí que feia més cros i se’m donava bé i quan tenia 13 anys va arribar el meu entrenador de velocitat a les pistes on jo entrenava i em van dir que se’m donaria bé la velocitat i que potser m’havia d’especialitzar ja. Jo ja feia velocitat, però també feia salts i feia de tot i em vaig especialitzar i ja fa deu anys que el meu entrenador és el Ricardo Diéguez.
És a dir, tant tu com la gent que et veia de seguida va veure que córrer de pressa era el que t’anava millor, no?
Sí, la veritat és que sí, que de petita feia els crossos i el que més m’agradava eren els últims 60 metres. Els feia ja a full i deien mira, aquesta segurament serà velocista.
A part de ser atleta estudies medicina, és important tenir una vida ordenada quan ets un atleta d’elit.
Sí, quan ets atleta i estudies una carrera s’ha de ser molt ordenat per tal de quadrar-ho tot molt bé. El més difícil és quan marxem fora a fer concentracions perquè hem de sacrificar molt del nostre temps i se’m fa difícil perquè a moltes coses presencials no puc ser-hi i és fonamental per l’aprenentatge.
View this post on Instagram
Ja destacaves en categories inferiors, però el progrés d’aquests darrers dos anys ha estat meteòric. Com ho has viscut tu?
Vaig estar lesionada i el 2021 em van operar del maluc i això em va frenar moltíssim. Jo anava creixent i anava convertint-me en atleta i amb aquesta operació vaig haver de parar del tot, vaig perdre molt, vaig haver d’estar cinc mesos fent rehabilitació i després sí que és veritat que vaig tornar a bon nivell, però si hagués tingut continuïtat i hagués fet tota la pretemporada tot hauria sortit millor.
Aquest any és el primer any que he pogut fer la temporada de pista coberta i que no he tingut cap lesió que m’impedeixi seguir tot el plànning i crec que per això estan sortint resultats tan bons perquè ho he treballat tot.
Llegia que has implementat canvis tècnics a la teva cursa, quins són i en què t’han ajudat a millorar?
La sortida és una cosa fonamental. Havia après de sortir d’una manera que ara es veu que és totalment errònia i amb els biomecànics ho hem estat treballant i he estat canviant absolutament tot de la meva sortida i ara m’estic acostumant encara a la nova sortida perquè ha sigut aquesta última temporada que ho he canviat. Jo sortia molt separada i sortia molt baixa i molt desequilibrada. Ara surto molt més estable, més agrupada i molt més cap endavant i surto amb més altura de malucs, en comptes de sortir més recta. Això et canvia totalment la manera que tens d’empènyer.
M’estic intentant adaptar i crec que és molt millor d’aquesta manera i que em va millor, d’aquí venen les marques que he aconseguit i després també cada any intentem augmentar la distància de la gambada. Treballem molta tècnica amb tanques i cada any vas sumant distància a distància i això et dona molt perquè una passa teva potser són dues de les rivals i vas retallant centímetres.
Després de les lesions, quan comences a entrenar una altra vegada, en quin moment notes que estàs al teu millor nivell de sempre?
Doncs me’n vaig adonar quan vaig competir l’any passat i em va anar prou bé i vaig pensar que tres mesos abans volia deixar l’atletisme perquè no podia ni caminar. Aleshores si sense estar al 100% vaig fer marca personal, volia dir que entrenant al 100% podia anar encara millor.
A la primera competició vaig fer 23,01 en 200 metres que era la meva marca personal i vaig dir, a veure, en el moment de la temporada que estem i tampoc era la millor competició ni la millor pista, ni jo estava en el meu pic de forma… estava seguríssima que baixaria de 23 segons i així va ser. No m’esperava baixar mig segon la veritat, em pensava que seria més progressiu, però sabia que aquesta temporada seria bona si tot acompanyava i que faria una gran marca.
Fa molts anys que estàs amb el mateix entrenador, això també ajuda, no?
És molt important la confiança que ens tenim, quasi tot ho he après d’ell, estic molt acostumada, els seus entrenaments em van molt bé, que a vegades passa que estàs amb un entrenador i potser els seus entrenaments no són adequats per tu i al final ell em coneix molt a mi, jo el conec molt a ell i és una motivació extra.
Aquesta temporada està sent magnífica.
Jo crec que està sent la millor de la meva vida perquè també, juntament amb la pista coberta vaig tenir molts bons resultats, amb marques personals en 100 i els 200 metres. He baixat de 23 que era una barrera que volia trencar, he pogut participar en una Diamond League, que era un objectiu que tenia i a més quedant en tercera posició que és brutal.
I el Campionat d’Espanya també estic molt contenta de com ha sortit, vaig ser medalla d’or als 200 metres, és com que tot ha sortit molt bé i els objectius que tenia els he assolit tots i millor del que pensava i valoro la temporada amb més d’un 10, si es pot, i espero que al Mundial poder posar la cirereta del pastís.
Jaël Bestué: “Valoro la temporada amb més d’un 10 i al Mundial espero posar la cirereta del pastís”
Tens entre cella i cella els rècords espanyols de la Sandra Myers de 100 i de 200?
Sí, ja m’ho pregunten això i jo sempre ho dic, és el meu primer any en categoria absoluta i espero estar molts més anys i el record es farà quan es pugui. Jo no m’hi veig súper a prop perquè ja m’és difícil igualar la meva marca, doncs imagina’t baixar encara dues dècimes més de la meva marca, però no és impossible i jo crec que l’assolirem en algun moment, potser.
Al Mundial seràs la primera atleta espanyola que correrà els 100, 200 i el relleu 4×100.
Sí, la Sandra Myers va fer el relleu 4×100, el 400 i el 100, però no va fer les tres proves de velocitat que serien el 100, 200 i 4×100 i això em motiva molt. Em motiva el fet de no anar només a una prova perquè l’any passat només vaig entrar als relleus i em vaig quedar molt a prop d’entrar al 100 i tenir ara l’oportunitat de fer el 100, el 200 i el 4×100 em fa sentir molt afortunada per tindre tantes oportunitats i tinc moltíssimes ganes de fer totes les proves.
En el Mundial, en quina prova creus que tens les opcions per estar més amunt?
El relleu és el que portem millor, podem passar a la final i després entre el 100 i el 200… clar, jo podria dir el 200, perquè vaig una mica millor al rànquing, estic 5 posicions o 6 millor que al 100 i el 200 sempre és més regular, als 100 metres poden passar més coses, però poden passar més coses cap a bé o cap a malament.
A les proves individuals, quin repte et marques?
El meu repte és anar una per una, primer de tot, perquè si penso en tot el que m’espera… llavors, l’objectiu és passar a les semifinals, primer del 100, si passo perfecte, fer-ho el millor possible a la semi sense posar-me cap mena de límit i el 200, doncs el mateix. Al relleu l’objectiu és córrer la final i un cop allà quedar el més amunt possible i espero que puguem fer record d’Espanya perquè estem totes molt bé.
Com es gestiona córrer en tantes proves?
El primer dia tinc un 100 i només pensaré en aquell 100. Si passo aquell 100, perfecte, pensaré en la semifinal. Si passo tal, ja a pensar en el 200. O sigui, ho aniré fent una per una, a més, no és com un campionat d’Espanya que pots anar a l’eliminatòria més relaxada o el que sigui, o pots estalviar energia, sinó que jo des del minut 1 ja he d’estar en la meva marca personal. Aleshores, cal donar-ho tot en totes les curses.
I a nivell físic i fatiga muscular?
A nivell físic no ho sé, és tot un repte, la veritat. Fa molt temps que no faig una cosa així. De fet, mai ho he fet, realment. I no sé, jo crec que aguantaré bé, jo confio en el meu entrenador, ell m’ha dit que estic preparada. Tothom del meu voltant em diu que estic més que preparada i al final he entrenat moltíssim per això i sé que aguantaré bé i sé que fins i tot m’anirà bé haver fet el 100 per estar millor al 200 perquè quan més surts a la pista, millor gestiones tota la competició. Així que tocarà aprofitar el màxim el pic de forma.
El relleu femení espanyol del 4×100 va ser cinquè al Mundial de l’any passat, quina és la clau d’aquest gran rendiment?
La nostra clau, sempre ho diem, són els canvis. Entrenem moltíssim els canvis i realment som molt bones canviant. Els entrenadors estan fent feina mirant com podem ajustar millor, ens coneixem totes molt, hem treballat molt juntes i fem moltíssim grup i això no ho fan altres països. Altres països tenen les millors velocistes, però les ajunten un dia, fan quatre coses i ja les posen a córrer a la pista, llavors hi ha molta probabilitat que caiguin els pals. Aquesta seria una mica la clau. A més, totes les que correrem el relleu hem fet marca personal aquest any i si sumes els canvis en què retallem dècimes inclús, aleshores és un avantatge enorme.
Jaël Bestué: “La clau del nostre relleu són els canvis”
L’objectiu és córrer la final i a tot el que donin les cames…
Sí (riu).
Diguem una cosa que t’agradaria aconseguir en la teva carrera esportiva.
M’agradaria guanyar una medalla internacional, la que fos.
Imatges cedides per Jaël Bestué
