Entrevistem el velocista del Playas de Castelló, campió d’Espanya dels 200 metres en pista coberta
Adrià Alfonso (Barcelona, 2002) es va proclamar el cap de setmana passat campió d’Espanya dels 200 en pista coberta, signant un nou rècord català de la prova (20.97 segons), arrabassant-li per dues centèsimes al penedesenc Pol Retamal.
Alfonso de petit jugava a futbol, però no d’extrem sinó de mig centre. Sempre ha estat un noi veloç, com ho ha estat la seva progressió des que va començar a practicar atletisme fa només un parell d’anys. Ja ha baixat dels 21 segons en la seva prova preferida, la dels 200 metres llisos, i ara amb la medalla d’or al coll aconseguida a Madrid no contempla baixar ni una marxa.
Felicitats per la victòria a Gallur i gràcies per atendre la trucada de la Fosbury, Adrià. Volem saber una mica més de tu, què fas a part de practicar l’atletisme?
Estudio enginyeria informàtica a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona a plaça Universitat, vaig a classe a la tarda, de tres a set. Surto de la uni un pèl abans de les set per arribar a l’entrenament, que comença a les 19.15h a la pista de la Mar Bella. Agafo la bici i vaig directament cap allà.
Com t’inicies en l’esport?
Amb set anys vaig començar a jugar a futbol, ho feia bé i vaig arribar a jugar a la Damm. Vaig estar-hi sis anys i més tard vaig jugar al Sant Andreu i al Júpiter, després vaig deixar el futbol. Vaig jugar-hi fins a juvenil de primer any, però estava desmotivat perquè vaig créixer bastant tard, semblava que els rivals i companys tinguessin tres anys més que jo i estava una mica frustrat… fins i tot vaig deixar de fer esport. Vaig fer una “aturada esportiva” d’un any i mig en què pràcticament no vaig fer gens d’esport i la meva mare m’insistia molt perquè m’apuntés a atletisme perquè sempre m’havia agradat.
Va insistir tant que em va convèncer i vaig començar a practicar-lo després la pandèmia, amb divuit anys, amb un grup de proves combinades. Durant uns mesos vaig entrenar un parell de dies a la setmana amb un entrenador que es deia Ari i fèiem un bloc multidisciplinari, fins i tot feia salt de perxa. Posteriorment, vaig canviar de grup i és quan vaig començar amb el Sergio Acera, el meu entrenador.
Vas començar a practicar l’atletisme fa molt poc i ja ets campió d’Espanya…
Ha anat tot molt ràpid. La meva primera temporada de pista coberta va ser molt bona i vaig fer el “boom”. Fa dos anys vaig fer una mica de temporada d’aire lliure i en pista coberta ja vaig rebaixar la meva marca personal de 22.45 en 200 en gairebé un segon i en pista coberta on teòricament les marques són pitjors.
És a dir, quan comences amb 18 o 19 anys i ets nou en l’esport ja guanyes curses en què hi ha gent que porta tota la vida fent atletisme?
Sí, era una mica estrany (riu). Suposo que tindria alguna cosa dins, que juntament amb el meu entrenador li hem pogut treure molt profit.
Quan jugaves a futbol o feies algun esport tu ja notaves que eres ràpid, suposo. Però sabies què eres tan ràpid com s’ha demostrat?
De petit sempre guanyava els Jocs Olímpics aquests que es fan a l’escola, però mai havia pensat d’apuntar-me a atletisme. Vaig començar perquè no estava fent absolutament res a les tardes i jo que sempre havia fet esport, era bo jugant futbol, però en marxo frustrat. Volia canviar d’aires, tenir alguna cosa a fer durant la tarda i passar-ho bé. Jo no sabia que podia córrer així de ràpid i quan vaig començar tampoc ho podria saber perquè feia un munt de proves, però no estava centrat en la velocitat. No m’ho havia plantejat mai.
Quan t’adones que la velocitat és el teu punt fort a la pista i pots guanyar curses?
Al primer campionat de Catalunya que vaig disputar vaig quedar cinquè. Ara mateix amb les marques que tinc, haver estat cinquè en un campionat de Catalunya sub20 no em sembla espectacular, però en aquell moment passar de no ser ningú a fer aquelles marques en tres mesos… jo estava flipant.
Després vaig fer la mínima per anar al meu primer campionat d’Espanya sub23 de pista coberta. Va ser l’any passat i vaig quedar quart i al campionat d’Espanya sub23 a l’aire lliure vaig forte el “boom” perquè vaig passar de 21.52 a 20.79, que s’apropava al rècord del campionat i era una marca que no imaginava que podia fer en aquell moment. Vaig veure el marcador amb el crono i vaig flipar.
View this post on Instagram
Els teus companys de la velocitat què et diuen?
La gent propera a mi no s’ho acaba de creure, com que va tot tan ràpid pensen que tot és molt fàcil. El meu grup d’entrenament és l’hòstia i sempre em fan costat.
Ara fa uns mesos vas fitxar pel Playas de Castelló.
La millora de les meves marques va fer que fos una transició natural. Jo vaig començar al Club Atletisme Canaletes i amb aquestes marques en un club com el Playas de Castelló et poden arribar a pagar alguna cosa. No diria que és un canvi per necessitat econòmica, sinó per tenir jo per les meves coses. Vaig fitxar al novembre i estic molt content.
Continues entrenant amb el Sergio Acera a la Mar Bella, què ha canviat?
No ha canviat pràcticament res, el que passa és que després del campionat d’Espanya s’obre una dimensió completament nova. Estem parlant d’anar a mítings d’aire lliure per intentar classificar-nos per campionats internacionals potents… és a dir, tenim nous objectius que no teníem en compte abans del campionat d’Espanya de Gallur.
Adrià Alfonso: “Després del campionat d’Espanya s’obre una dimensió completament nova”
Corres només els 200?
Sí, sóc molt pur i no se’m dona massa bé l’acceleració, per tant, als 100 no destaco gaire i els 400 no els he fet mai, però tinc uns bons 300. Si practiqués una mica els 400, sortirien bones marques crec.
Tens pensat provar algun 400 en competició?
Sí, a la pretemporada l’entrenador sempre ens fa fer 100, 300 i 400. Proves que no són els 200 per eixamplar el rang d’experiències i no començar la pretemporada amb la prova que fem sempre per no cremar-nos.
Com corres una prova de 200 metres?
La treballo molt mentalment les hores prèvies a la competició perquè com que l’acceleració no és el meu punt fort, he de concentrar-me -i en pista coberta encara més- en la meva pròpia cursa perquè sé que intentaran avançar-me. Tenir la pressió d’un tio que està un metre darrere teu i el sents tota l’estona, però no el pots veure fa que hagis de mantenir la tècnica i recordar com havies plantejat la cursa abans del tret de sortida. Has de mentalitzar-te, bàsicament.
Una persona que accelera bé ha de pensar menys perquè s’enganxa a qui té davant i li fa de llebre com si diguéssim. La persona que va davant i no té una referència clara ha d’estar més concentrat per no desestabilitzar-se o crispar-se. Si has vist la final de diumenge, els meus darrers metres són molt bons perquè agafo molt bon ritme des de la sortida de la segona corba i aguanto amb els genolls molt amunt, continuo accelerant i no em desmunto en cap moment. Sempre dic que els rivals acceleren al 100% i acaben al 80% i jo mantinc molta estona el meu 98% i acabo al 95%. Tinc velocitat de creuer o sóc més dièsel que altres atletes per dir-ho d’alguna manera.
Aquesta manca d’explosivitat a la sortida pot venir donada perquè fa menys temps que practiques atletisme que la resta de rivals. Encara has de polir coses i quan ho facis les marques poden ser millors, oi?
El meu entrenador sap que als primers 30 o 40 metres, que són els que em costen més, tinc molt marge de millora. La meva velocitat màxima encara no concorda amb les meves marques. Si continuem creixent, madurant i sumant quilos al gimnàs, aquestes coses arriben soles.
Portes una molt bona projecció, vas ser campió d’Espanya sub23 l’any passat. Arribaves de tapat a Gallur, però qui t’havia de conèixer ja et coneixia…
La gent d’altres proves potser no tant, però la gent de velocitat quan va veure les llistes ja sabia que jo era el favorit. Després, al campionat el Fernando Virgilio va rebaixar molt la seva marca i això em va motivar. Jo arribava a Gallur amb una millor marca personal de 21.21 i ell va fer 21.08 a la seva eliminatòria. Em va sobtar una mica, però després vaig fer jo el 21.02 i em vaig relaxar. A les eliminatòries no havia donat el meu 100% per estar més tranquil i confiava a fer una bona final. Vaig fer la marca personal de 20.97 quan l’havia de fer.
Arribaves a Gallur confiant que podies guanyar el campionat d’Espanya?
Sí, jo sabia que guanyaria. Li dono molta importància al treball mental perquè si penses que vols donar el 100%, però si no guanyes no passa res perquè encara ets jove… no, no. Jo vaig anar a Gallur per guanyar, has d’anar amb aquesta mentalitat perquè si no acabes perdent.
Adrià Alfonso: “Vaig anar a Gallur per guanyar, has d’anar amb aquesta mentalitat perquè si no acabes perdent”
Vas fer 21.50 segons a la ronda eliminatòria, 21.02 a les semifinals i 20.97 a la final. Quines sensacions tenies durant el campionat?
Arribava a Madrid amb una de les millors marques i aleshores a les eliminatòries pots deixar una mica de marge perquè els últims metres són els que fatiguen més. Els 21,50 no eren la millor marca que podia fer en aquell moment. Va ser una carrera relaxada, amb bones sensacions. A les semifinals vaig intentar fer marca personal, vaig fer 21,02, em vaig quedar a les portes d’aconseguir-ho. A la final estava una mica carregat, però sabia que podia baixar dels 21 segons i al final vaig fer 20.97.
Li has arrabassat el rècord de Catalunya de 200 en pista coberta a Pol Retamal, que era de 20.99. Què significa per a tu això?
És una bogeria perquè per a mi Pol Retamal és un referent des que vaig començar fa dos anys. He vist totes les seves curses des que tenia setze anys, a Youtube sempre mirava la seva manera de córrer i em fixava molt en ell. Prendre-li el rècord és una passada, però estic segur que si ell hagués estat en aquest campionat, hauria rebaixat els meus 20.97. Ell té 20.28 de MMP en pista descoberta i pot baixar de 20.99 en pista coberta, segur. El que passa que és molt alt i li costa córrer en pista coberta, però si Pol Retamal hagués estat al campionat del cap de setmana a Gallur, jo no tindria el rècord de Catalunya.
Ens esperen uns duels interessants entre Adria Alfonso i Pol Retamal els pròxims anys.
Tant de bo, sí.
Quins són els objectius de la temporada?
A l’Europeu d’Istanbul en pista coberta del març no hi ha prova de 200; per tant, no hi aniré. Pel Mundial de Budapest de l’agost hi ha unes mínimes sub23 de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA) a part de les mínimes mundialistes i de la mateixa RFEA per donar oportunitats a atletes joves en projecció i és de 20.40. És un objectiu fer aquesta mínima sub23 RFEA i ser a Budapest. Potser és massa aviat, però seria un regal perquè en aquestes competicions guanyes molta maduresa i després qualsevol altre campionat, si tu has anat a un Mundial absolut, la resta no et sembla poc però ho encares amb molta més confiança.
Adrià Alfonso: “Després de participar en un Mundial absolut encares la resta de competicions amb més confiança”
Ara la teva millor marca en 200 a l’aire lliure és de 20.79. Notes que tens aquesta mínima de 20.40 a les cames?
Com diu el meu entrenador, ha de sortir tot molt bé. Seria un nou rècord d’Espanya sub23, que és del Bruno Hortelano (20.47) i si segueixo millorant i no em lesiono crec que ho podem aconseguir. Jo faré tot el que estigui a les meves mans.
Què més tens marcat en vermell al calendari?
El meu objectiu principal és el campionat d’Europa sub23 que es disputa a mitjan juliol a Espoo (Finlàndia). Seria un somni ser medallista europeu sub23 perquè en aquesta categoria a Europa hi ha molt bon nivell. Hi ha molts alemanys i molts anglesos molt bons i vull repetir el que van fer Jesús Gómez i Pol Retamal a l’Europeu sub23 de Tallinn el 2021, en què van ser plata i bronze respectivament. Em vull apropar a aquelles marques.
View this post on Instagram
Creus que pots anar a l’Europeu sub23 i al Mundial de Budapest?
El Mundial és a finals d’agost, més d’un mes després de l’Europeu a Finlàndia, per tant igual se’ns escapa una mica… però si tinc la mínima o estic molt a prop haurem de tornar a fer unes setmanes d’entrenaments de càrrega per intentar aguantar la forma. De totes maneres, com et deia, el principal objectiu és l’Europeu sub23 i si vaig al Mundial, seria un regal.
Quins objectius tens en la teva carrera esportiva més a llarg termini?
El rècord d’Espanya absolut de Bruno Hortelano està molt lluny (20.04). Aspiro a anar a uns Jocs Olímpics, no et dic encara de fer el rècord d’Espanya, però ja veurem com va.
Imatges: cedides per Adrià Alfonso
