A la fantasmagòrica Detroit hi tindrem un retrobament pel títol del pes ploma, una lluita entre gegants de fets de pissarra i una main card ben carregada de grans enfrontaments. Fem repàs del més interessant que ens pot brindar la nit de la ciutat del motor.
Primers combats de la Main Card: Sacsejant les classificacions.
El primer combat del pay-per-view serà entre dues lluitadores al llindar del primer nivell. Fent un simil futbolístic, es podria dir que Waterson i Torres estan en llocs d’Europa League però amb inèrcia positiva i amb possibilitats d’entrar a jugar la Champions. Cinquena i sisena a la classificació les dues karatekes es disputen la possibilitat de fer aquest petit salt dins el pes palla femení.
El segon combat podria ser perfectament un combat principal. Justin Gaethje ha entrat dins l’UFC en tromba després de ser campió d’altres organitzacions. El wrestler no segueix estratègies i té una confiança absoluta en la seva resistència i la seva voluntat d’anar endavant fins al final. Fins ara, ningú ha aconseguit aturar-lo i té un rècord de divuit victòries i zero derrotes, però també és cert que tampoc s’ha enfrontat amb un gos de pressa com Eddie Alvarez. L’ex campió necessita una victòria per no perdre pes dins la categoria. La derrota contra McGregor i la desqualificació contra Poirier cremen al cor d’un guerrer tan aguerrit com el de la Filadelfia. Serà un combat a tomba oberta, de dos potències descontrolades i que segur que serà vibrant i acabarà amb algú dormint dins la gàbia.
https://www.youtube.com/watch?v=K-X8kbCOpJs
El tercer combat és cabdal dins la classificació del pes mosca i hauria de servir d’eliminatoria per escollir el següent rival d’en Mighty Mouse. Un combatent consolidat dins la categoria contra un valor en alça. Henry Cejudo només ha perdut contra el primer classificat (Benavidez) i el campió (Johnson) dins la divisió del flyweight masculí. Després d’aquestes dues derrotes, vam veure una progressió increïble en el seu striking quan va combatre Wilson Reis el passat setembre. Hem de tenir clar que Cejudo és un wrestler del nivell més alt possible (medalla d’or als jocs de Beijing), no està acostumat a perdre i s’ha criat immers en la disciplina més propera a la d’un samurai.
Per tornar a optar al títol, primer haurà de vèncer a Sergio Pettis (germà petit de l’Anthony “Showtime” Pettis). El jove lluitador ha anat vencent oponents per entrar en una bona ratxa que l’ha portat a la part alta de la classificació i a enfrontar-se a un dels protagonistes de la pel·lícula amb només vint-i-quatre anys. Si aconseguis derrotar a Cejudo, li robaria la plaça i probablement seria el pròxim rival del campió.
Tecia “The Tiny Tornado” Torres | 28 anys | Estats Units (Massachusetts) | 9-1-0
Michelle “The Karate Hottie” Waterson | 31 anys | Estats Units (Colorado) | 14-5-0
Eddi “The Underground King” Alvarez | 34 anys | Estats Units (Philadelphia) | 28-5-1
Justin “The Highlight” Gaethje | 29 anys | Estats Units (Arizona) | 18-0-0
Henry “The Messenger” Cejudo | 30 anys | Estats Units (Los Angeles) | 13-2-0
Sergio “The Phenom” Pettis | 24 anys | Estats Units (Milwaukee) | 16-2-0
Alistair Overeem vs Francis Ngannou: El Goliat de banús.
El cinc de setembre de mil nou cents vuitanta sis va nèixer a Batié un nen a qui van posar de nom Francis. Batié és un poblet a l’oest de Camerun, on les coses són difícils i on el jove Francis sentia que no aconseguiria assolir els seus somnis. Va crèixer. Va crèxier molt. Als dotze ja treballava a una pedrera de sorra, a l’adolescència va evitar ficar-se dins de cap banda criminal i de seguida que va poder va seguir el truculent camí de molts dels seus compatriotes: intentar arribar a Europa buscant una vida millor.
Als vint-i-sis anys arribava a Paris un camerunès de metre noranta tres sense res ni ningú. Al principi va viure al carrer i gràcies a una fundació va començar a treballar com a ajudant de cuina. La gent de la fundació va saber sobre la passió del jove Francis per la boxa i el va posar en contacte amb el gimnàs de Fernand Lopez. Quan Fernand va veure entrar la descomunal figura de Ngannou va quedar frapat. Quan va saber que no tenia un sostre on dormir el va deixar entrenar de forma gratuïta. Quan Ngannou li va dir que volia ser boxejador, ell li va recomenar que practiques arts marcials mixtes, on tindria més sortida professional i una font d’ingressos més immediata. No s’equivocava ni una mica.
Quatre anys després d’aprendre que hi havia un esport que es deia MMA, quatre anys després de llençar el primer cop de peu i de dir per primera vegada jiu-jitsu, només quatre anys més tard, en Francis està a les portes de combatre pel títol mundial dels pesos pesants de l’UFC. Aquesta progressió meteòrica només s’explica gràcies a dues virtuts d’aquest Goliat de banús. Una intel·ligència preminent i una capacitat atlètica sobrehumana. El seu cervell és capaç de xuclar informació a una velocitat increïble segons els seus entrenadors. La seva capacitat per aprendre és infinita i això destrueix completament el possible sostre del seu rendiment.
Atlèticament estem parlant d’un esportista de classe mundial. Ràpid, gros, àgil, fort, potent i poderós. Extremament poderós. Tant poderós que acaba de batre el rècord mundial de cop de puny més potent. Si a aquests dues gràcies li sumés la gana del que ve de baix de tot, l’eqüació només pot donar com a resultat una paraula: campió.
Estem parlant d’un absolut monstre que ha arrassat amb la categoria dels pesants, destruint-los a tots fins arribar al nivell d’un ex-campió com Andrei Arlovski. Ara és quan realment les coses es posen interessants i calibrarem el bombo que s’ha creat al voltant del camerunès. Davant seu, una altre bèstia de l’esport de qui hem parlat en nombroses ocasions. Alistair Overeem segueix a la caça de recuperar l’oportunitat de robar el títol al campió Stipe Miocic. Després de vèncer a Mark Hunt i a Fabricio Werdum, que hi pot haver millor que derrotar la sensació més gran i sorollosa de tota la plantilla de la companyia?
Fisicament són dos muntanyes de músculs força similars. Potser Ngannou és una mica més potent i ràpid. Però la gran diferència entre els dos rau en l’experiència i la tècnica. Alistair Overeem va començar a competir als catorze anys i aquest serà el seu combat número seixanta dins les arts marcials mixtes. La seva coneixença és molt superior a la del camerunès. Però també ha sigut noquejat en múltiples ocasions i la seva resistència als cop s’ha vist molt disminuïda. Precisament, no és una debilitat que t’ajudi quan davant tens el paio que pega més fort del planeta. Veurem si Overeem és capaç d’imposar un clínic d’striking sobre el camerunés o si la potència d’en Francis posa a dormir per enèsima vegada a l’anglo-neerlandès.
Alistair “The Reem” Overeem | 37 anys | Anglo-neerlandès | 43-15-1
Francis “The Predator” Ngannou | 31 anys | Camerún | 10-1-0
Max Holloway vs. Jose Aldo. Segon capítol.
Frankie Edgar era el rival de Max Holloway per aquesta vetllada de Detroit. Una inoportuna lesió el va allunyar d’aquest combat pel títol. Sense pensar-s’ho dues vegades, en Jose Aldo va saltar de seguida a la palestra buscant la revenja després del combat que va perdre via KO contra el Hawaià el passat mes de juny.
Una derrota amarga, doncs la va patir jugant de local. Però aquella nit a Rio ens va deixar una mica descol·locats. Per què quan tens uns dels leg kicks més poderosos de la història de l’esport no els fas servir en un combat pel títol?
Com pot passar-te per alt la cama avançada de Holloway quan ets el campió més gran de la història del pes ploma? Això ens preguntàvem tots quan es l’àrbitre va aturar el combat al tercer round durant l’UFC 212. No diem que no hagués guanyat el hawaià, un lluitador completíssim i dins una ratxa d’onze victòries consecutives (des que el va guanyar via decisió Conor McGregor el dos mil tretze) que el posicionen com a legítim posseïdor del cinturó.
Però es fa difícil d’entendre l’estratègia que va seguir el campió brasiler a la vetllada de Rio de Janeiro. Aquest dissabte tindrà l’oportunitat de redimir-se i tornar a enfrontar a Holloway només sis mesos més tard. La potència, rapidesa i la mentalitat de campió d’Aldo contra la intel·ligència, ritme, abast i precisió de Holloway. La recuperació definitiva del campió o la continuació de l’era del nou rei. Només la nit de Detroit en serà testimoni.
https://www.youtube.com/watch?v=_GxdLpqJBZA
Max “Blessed” Holloway | 26 anys | Estats Units (Ohio) | 11-0-0
Jose “Scarface” Aldo | 29 anys | Brasil (Rio de Janeiro) | 14-2-0
