L’11 de juny del 2013 el Parlament rus va aprovar la llei contra la propaganda homosexual, una normativa que, de manera resumida, condemna la difusió de qualsevol tipus de promoció de l’homosexualitat dirigida a menors d’edat amb multes i penes de presó. A la pràctica és una normativa que prohibeix el moviment LGBT+ i qualsevol expressió pública de l’homosexualitat.
Més enllà de condemnes de cara a la galeria, els governs de la resta de països amb legislacions més avançades en aquest camp han fet poc o res per solucionar-ho. Assumptes interns, equilibris geopolítics i dependències energètiques han normalitzat una situació que, de per si, ha fet augmentar els casos de violència homòfoba al país.
El mateix ha passat amb el món de l’esport. Des d’aleshores, diferents campionats internacionals i uns Jocs Olímpics d’Hivern han estat l’aprovació tàcita d’una comunitat internacional aparentment conforme amb el que passa. És fàcilment controlable: quan es fa un acte en una ciutat les autoritats fan la vista grossa, però quan dijous la pilota va començar a rodar a l’estadi Luzhniki de Moscou la situació era completament diferent.
L’any 2015 la FIFA va aprovar la seva primera política sobre drets humans, en la qual esmenta que està compromesa a atendre la discriminació en qualsevol de les seves formes. Posteriorment el seu president, Gianni Infantino, també va accedir a posar en pràctica els principis rectors de les Nacions Unides sobre drets humans, que subratllen que la discriminació de qualsevol tipus queda prohibida i serà castigada amb suspensió o expulsió. «Si hi ha algun cas d’abús o la possibilitat que defensors dels drets humans o periodistes estiguin en una situació difícil d’acord amb els nostres estatuts i la política sobre drets humans, la FIFA intervindrà», va dir Federico Addiechi, director de sostenibilitat i diversitat. Bones intencions i grans paraules, però buides de contingut. El Mundial s’està jugant.
Por, silenci, odi i milícies
Les protestes dels grups LGBT+ van acompanyar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2014 a Sotxi. Multitudinàries, amb força, però poc efectives a mitjà i llarg termini. Des d’aleshores, el govern de Vladímir Putin ha intensificat l’aplicació d’una llei que obliga els grups que reben finançament de l’exterior a registrar-se com a agents estrangers per desacreditar les ONG i privar-les de recursos financers. A més a més, el govern ha promulgat una llei abans de la Copa del Món que obliga a demanar permís per fer protestes que impliquin només una sola persona, fet que, a la pràctica, converteix en il·legal qualsevol mena de manifestació, dura combinació que ha dut els activistes locals a abaixar els braços: no hi haurà protestes durant el campionat.
La situació, però, és preocupant. Una enquesta feta per Code Bets recull que el 39% dels russos creuen que durant la Copa del Món hi haurà agressions a parelles LGBT+, xifra que augmenta fins al 47% per a Rostov, ciutat que acollirà el Brasil-Suïssa i l’Uruguai-Aràbia Saudita durant la primera setmana del torneig. I sembla que els números troben representació al món real: a la mateixa Rostov, membres de les comunitats religioses i tradicionalistes cosaques s’han organitzat per ajudar les autoritats a garantir que els estadis són lliures de persones LGBT+. La fórmula? Crear milícies de delators que, en cas de veure res estrany, avisaran la policia. Tot plegat, diuen, per defensar els valors de la fe ortodoxa i la família.
Davant de tot això, la FIFA no diu res. Si als Jocs de Sotxi el Comitè Olímpic Internacional (COI) va fer gestos d’apropament en reunir-se amb col·lectius LGBT+, la federació de futbol no només mira cap a una altra banda, sinó que dona suport implícitament a algunes de les agressions que hi ha hagut a Rússia. Un exemple és a Txetxènia, on desenes d’homosexuals han estat assassinats i torturats. En lloc d’utilitzar el torneig per exigir canvis al govern txetxè, la FIFA sembla que els recompensa permetent a la selecció d’Egipte instal·lar la seva base a la capital, Grozni. «La FIFA està compromesa amb la implementació de les seves responsabilitats en matèria de drets humans i no legitima cap règim», ha dit l’organisme en un comunicat. L’any passat la mateixa FIFA va sancionar de manera simbòlica Mèxic amb 10.000 dòlars perquè l’afició va cridar «puto» al porter quan allunyava la pilota després d’un servei de porteria. L’Argentina, Xile, el Perú i el Brasil també van rebre sancions pels crits homòfobs dels seus aficionats.
Silenci institucional, por ambiental i repressió que marquen una Copa del Món que, lamentablement, posarà la pilota, els gols i el que passi al camp davant dels drets humans. Res nou al món del futbol negoci.
La guia i la Casa de la Diversitat, dos oasis enmig el desert
Davant d’aquest panorama hi ha poc a fer. Ningú no espera que cap de les estrelles gosi alçar la veu i comprometre un negoci que es preveu que mogui, només en premis, 750 milions d’euros. Sí que és cert, però, que algunes organitzacions han volgut ajudar els aficionats que viatgen a Rússia per fer-los l’estada, si es pot, més senzilla.
Fare, una organització que reuneix grups i col·lectius que es dediquen a combatre la desigualtat en el futbol i utilitzen l’esport com a mitjà de canvi social, ha editat la ‘Guia de la diversitat’ (‘Diversity guide’). Aquest recurs ofereix consells específics d’orientació i seguretat per a la comunitat LGBT+ i les minories ètniques que viatgen a Rússia a través d’una guia en línia que combina assessorament sobre viatges i informació important, incloent-hi el context històric i què es pot fer i què no en cadascuna de les 11 ciutats receptores en matèria LGBT+ i de minories ètniques. A més a més, han creat durant el període de la Copa del Món a Moscou i Sant Petersburg la Casa de la Diversitat (Diversity House), un lloc segur per celebrar la diversitat i conèixer persones que fan servir el futbol per crear i canviar consciència.
