Amb el projecte 14×1000 ajornat arran dels efectes de la Covid-19, Sergi Mingote va recalcular l’estiu esportiu amb una proposta de ruta que combinava l’alpinisme amb el ciclisme i que l’ha portat l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona amb el misticisme del Mont Olimp a Grècia. Tant l’experiència viscuda com les restriccions frontereres han obligat a l’exalcalde de Parets del Vallès a modificar el recorregut anunciat i alhora a endurir el camí amb més ascensions de les previstes.
Les xifres finals del projecte defineixen la seva dificultat: 7.068 quilòmetres en bicicleta i 20 cims al sarró en un viatge en solitari en què Mingote s’ha acompanyat d’alguns amics en alguns trams o objectius del trajecte. Mingote ha passat per deu països diferents però no ha pogut enllaçar Grècia des dels Balcans per l’obligació de fer una quarantena de catorze dies a Albania.
El paretà, que es trobava a Dubrovnik, va optar per tornar a Itàlia i seguir baixant per la bota fins al punt de sumar ascensions no previstes d’entrada a indrets tan emblemàtics com els volcans Etna o Vesubi. Aquests cims se sumen a d’altres anunciats des d’un bon inici, com la Pica d’Estats, l’Aneto o el Comapedrosa als Pirineus, el Monte Cinto de Còrsega, el Gran Paradiso o la Cima di Mezzo a les Dolomites o la Punta Skada i la Punta Mytikas al Mont Olimp grec.
L’aventura, a Esport 3
El projecte esportiu s’ha pogut seguir a través de les xarxes socials, de la plataforma Racetracker o de la web de l’Olympic Route, amb imatges, escrits, vídeos i àudios del seu protagonista. El més sorprenent, però, és l’edició televisiva que el mateix Mingote ha anat preparant durant el recorregut i que ja s’ha pogut veure en diversos capítols de resum a Esport 3. Aquest canal també oferirà el tram final de l’Olympic Route la setmana vinent. Mingote ha patit diversos ensurts amb el dron que l’acompanyava des d’un bon inici, però l’ha pogut recuperar quan ja el donava per perdut.
Més enllà de les seves habilitats com a alpinista, Sergi Mingote ha demostrat durant el camí que és capaç de fer llargues quilometrades en bici i que la seva participació a proves com la Titan Desert no són fruit de la casualitat. De fet, pel camí Mingote ha ascendit el dur Monte Zoncolan amb la bici, entre altres ports de muntanya més habituals d’un Giro d’Itàlia que d’una ruta cicloturística.
Més enllà d’aquest repte per promoure la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030, Sergi Mingote té previst volar d’aquí a un mes a Katmandú per reprendre el repte d’ascendir els catorze cims de més de vuit mil metres del planeta en mil dies. Amb el 50% de cims ja assolits, el primer pic que vol culminar aquesta tardor si la Covid-19 no ho impedeix és el Makalu.
