Stuttgart i Maria Segura, a Calgary 88

2 minuts de lectura

Aquesta setmana el programa de Calgary 88 pivota entre els estudis de Ràdio Molins de Rei i la cafeteria del Cosmocaixa barceloní, indret on mantenim una conversa a fons amb Maria Segura. La jugadora barcelonina s’ha convertit per mèrits propis en una referència indiscutible per al voleibol català gràcies al seu lideratge a la selecció espanyola i especialment per una trajectòria de clubs que l’ha portat a vestir la samarreta de diversos equips punters d’Itàlia i d’Alemanya.

Segura ha estat una peça clau de la consecució de la Bundeslliga aquesta temporada per part de l’Allianz MTV Stuttgart, que també ha brillat a Europa. La catalana porta dues temporades allà i l’any que ve tornarà a vestir de blau en un equip on s’ha sentit ben acollida. A Calgary 88 parlem de la seva trajectòria, del voleibol català, del pas per Itàlia o de l’afició alemanya, amb un bon grapat de preguntes sobre Stuttgart i el seu entorn marcat per la selva negra.

A més, és una ocasió especial atès que durant la conversa li fem entrega del Premi Fosbury 2021 com a millor esportista de l’any per votació popular, amb la col·laboració inestimable de Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol.

Escolteu el podcast a Ivoox, Spotify o aquí mateix:

Maria Segura en tres reflexions

Itàlia vs Alemanya

“Itàlia és una de les millors lligues del món, però li falta l’organització i la professionalitat que tenen a Alemanya. Pot sonar a estereotip, però la bundeslliga funciona tal com són els alemanys. Encara que sigui el club més petit de la lliga, et tracten perfecte. A Itàlia el nivell de joc és molt alt, però la majoria d’equips els manquen moltes coses. Jo em quedaria amb Alemanya, més encara a l’Stuttgart. És un club que et cuida, s’encarreguen de la teva transició al món laboral, et busquen pràctiques… et cuiden com a persones i m’hi vaig trobar de seguida molt a gust. És una relació molt sana, natural, molt bona. Estic molt feliç”

L’afició alemanya

“L’afició de l’Stuttgart és un jugador més. T’empenyen, t’animen en tot moment. Aquesta temporada ha sigut de somni i no hi ha hagut moments de patiment excepte els playoff, quan estàvem a punt de perdre i més de 150 persones van venir al quart partit fent dotze hores de cotxe amunt i dotze més de tornada per venir-nos a veure. Pot haver-hi millors fans a canvi de res? A Dresden també passava, a tota la Bundeslliga hi ha moltíssima afició que segueix el seu equip, et venen a saludar a les sis del matí si agafes el bus, et porten esmorzar, fruita, et fan regals per l’aniversari… és brutal. Donen perquè se senten a gust fent-ho. I això et fa sentir molt més la passió cap al club i la ciutat”

Els encants de la zona

“Stuttgart va ser construïda de nou després de la segona guerra mundial. És una ciutat molt comercial, d’enginyeria mecànica, amb Mercedes i Porsche per tot arreu. No m’hi quedaria a viure, a jugar sí. Però em manquen coses que tinc a Barcelona o que he vist a Dresden o Milà. Quan tinc un dia lliure vaig cap a la selva negra, cap a Munic o Frankfurt. La selva negra és molt especial. Nosaltres coneixem els boscos de Catalunya, però quan ets allà et trobes amb arbres gegants i poblets típics de la Heidi. És flipant, és pura natura. I ho cuiden molt. Per la zona també val la pena perdre’s per petits pobles i castells que estan com a màxim a una horeta amb cotxe”

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!