El soroll és eixordador però jo no sento res. Els carrers estan plens de gent animant, però no sento ningú. Només el silenci. Oloro el dolor en estat pur. Les cames han decidit per mi, m’han abandonat. Em xiuxiuegen a cau d’orella, em diuen que pari, que ja he fet més del que podia…
En moltes coses de la vida hi ha la cara alegre i la seva cara fosca. Avui toca agafar la tinta negra i escriure la part fosca de la cursa que vaig córrer diumenge. Però no tot és cru. Sempre podem trobar la seva part positiva. Aquesta, però la deixo per d’aquí a uns dies. Una llàgrima n…
Tan bon punt creuo la línia de meta sento un còctel estrany de sensacions. Un gaudi extrem i alhora un mal de cames terrible. Sense gaire esma ni tan sols per respirar, giro el cap i torno a mirar l’arc que indica la meta, el final del camí.. Centenars de pensaments em vénen de cop a la ment. …
