Brain dòping, el dopatge del segle XXI va directe al cervell?

2 minuts de lectura

Atacar al cervell. Aquest és el nou mètode de dopatge que alguns esportistes professionals, encapçalats per l’equip Sky de ciclisme, ja estan posant (o estudiant com posar) en pràctica i que, a no ser que s’aturi, aviat farà el salt a altres esports. La tècnica, anomenada Transcranial Current Stimulation, és clara: estimular el cervell gràcies a elèctrodes situats al crani i que deixen anar una corrent elèctrica molt feble, de 1 a 2 miliampers.

Els orígens del brain dòping tenen molt a veure amb la tecnologia i, més concretament, amb la meca de les novetats del sector: San Francisco. Era el febrer de 2015 quan David Brailsford, general manager de l’Sky, va descobrir tot jugant una partida de dards en una empresa high-tech que els elèctrodes podien ser interessants per la seva feina, una experiència que recull la web de l’Sky. Un mes després, el 5 de març, reconeixia en una entrevista a The Guardian que li interessava la tècnica ja que “millora la plasticitat del còrtex per afavorir l’aprenentage de forma ràpida”, alhora que afecta la forma física, ja que, segons explicava, “el cervell arriba un punt on no pot absorbir més, és aleshores quan, al passar aquesta reacció, el cos pot arribar més enllà del que està acostumat”.

David Brailsford felicitant a Froome després de guanyar el Tour de 2015
David Brailsford felicitant a Froome després de guanyar el Tour de 2015

Aquestes teories estan recolzades per la revista Nature, que aquest mateix març ha publicat un estudi del laboratori Halo de San Francisco fet a saltadors d’esquí on es veu que els atletes estimulats havien millorat en un 70% la seva relaxació i en un 80% la coordinació motriu. Per altra banda, hi ha altres estudis fets al Regne Unit i al Brasil que recolzen que aquesta estimulació redueix la sensació de fatiga dels atletes.

Sigui com sigui, poder accedir al Brain Dòping sembla que serà en poc temps a l’abast de tothom, i és que segons el director de l’equip de recerca en neurociència de la Universitat de Borgonya, en un testimoni recollit per l’Equipe el passat juliol, un aparell que fes la funció desitjada costaria només entre 5000 i 12000 euros, una minúcia pels grans pressupostos que es maneguen en l’esport professional.

Però, és dòping?

De moment l’Agència Mundial Antidopatge no considera el Brain Dòping dins de la seva llista de mètodes prohibits, i ho fa seguint una norma clara que diu que perquè ho sigui ha de complir dos dels següents tres criteris: ha de millorar de forma clara el rendiment, ha de ser nociu per la salut i ha de ser contrari a l’ètica de l’esport. I de moment sembla que falten evidències que justifiquin que el Brain Dòping ho segueixi.

No seria estrany, però, que haguem d’esperar uns quants anys. Recordem que el Meldonium, producte dopant utilitza per Rússia i els seus satèl·lits des de la dècada dels 2000, ha estat prohibit per l’AMA al gener de 2016.