Entrevista a un jove corredor de curses per muntanya que va acceptar el repte proposat del seu equip Salomon-Etixx per córrer, en sentit descendent, el Camí Vell del Santuari per arribar a Queralbs abans que el Cremallera de la Vall de Núria.
Jan Margarit és, amb només 18 anys, una de les promeses de la nova generació de corredors de muntanya que van créixer amb Kilian Jornet com a ídol. Esportista pluridisciplinar, se sent còmode en diferents terrenys com les curses per muntanya, les raquetes de neu, l’esquí de muntanya i s’atreveix fins i tot amb la BTT. L’any 2015, l’atleta de Matadepera va ser campió del mundial júnior de Skyrunning, i va assolir les victòries a la Zegama Aizkorri Júnior i el campionat del món de raquetes de neu. Aquesta primavera ha dut a terme un repte personal: córrer més ràpid que el cremallera de Núria.
Primer de tot felicitats per la iniciativa, Jan. Com se’t va ocórrer aquest repte?
Gràcies. El cert és que va ser una proposta d’en Biel, el cap d’equip del Salomon Etixx, qui em va proposar de provar d’anar més ràpid que el cremallera. Al principi no ho veia gens clar, però mica en mica vam anar perfilant els detalls i començava a ser possible. Al final, ja sabeu el resultat: vaig arribar just, però vaig arribar!
Més enllà dels entrenaments previs, coneixies ja el Camí Vell?
Sí, havia estat entrenant per la zona diverses vegades, i havia tingut el plaer de fer diversos dels camins que pugen i baixen a la vall en diverses ocasions prèviament.
Quina es la part que t’agrada més?
Doncs és difícil dir una part que m’agradi més que les altres, però potser em quedo amb una zona del principi on pots veure molt bé una gran cascada del riu que, en aquell precís moment, et queda a mà dreta mentre baixes. Però la veritat és que tot el camí és molt bonic.
Què significa Vall de Núria per a tu?
La Vall de Núria és un lloc molt conegut per la població del nostre país i encara més pels fanàtics de la muntanya, amb el mític Puigmal i l’ Olla de Núria com a grans atractius principals. La mescla de cultura, oci i natura que es troba a Vall de Núria és difícil de trobar en altres zones. És molt familiar gràcies a la facilitat d’accés que proporciona el cremallera i les diverses activitats que s’hi desenvolupen durant totes les estacions de l’any.
Et planteges algun altre repte amb un giny mecànic? Potser contra el cremallera aquest cop… de pujada?
Doncs de moment no hem pensat en cap repte nou, però no es pot descartar que en una altra ocasió en busquem algun altre.
Ets molt jove però ja comptes amb molts bons resultats en competicions: qui són els teus referents i com veus l’eclosió del running de muntanya?
Sóc jove però volto per aquest sector des de ja uns quants anys. He tingut l’oportunitat de compartir experiències amb grans esportistes, tant nacionals com internacionals. Però a mi, aquells que més m’inspiren moltes vegades són aquells que em sento més propers, moltes vegades pel simple fet que ens coneixem o pel fet que compartim algunes aficions més enllà del nostre esport principal.
Per últim: Coneixes altres estacions d’esquí i muntanya d’FGC? Com les valores i què creus que aporten al territori i a l’afició per la muntanya?
Sí que les conec i, com que no tinc cotxe, em desplaço amb tren tot sovint, així que conec algunes de les estacions de muntanya d’FGC gràcies a la facilitat d’arribar-hi en transport públic. Crec que, de la mateixa manera que Núria, fan un bé al medi, perquè entre altres coses fa que disminueixi la quantitat de vehicles que hi anirien si aquests serveis no existissin. També faciliten la presència de joves i persones que no tenim altre mitjà de transport i així en podem gaudir igual.
Font: fgc.cat
