Un esport amb una final europea entre polonesos i hongaresos no és una cosa gaire habitual. Podríem pensar que parlem d’un esport desconegut, però res d’això. Aquesta és la final que es va viure diumenge al Lanxess Arena de Colònia davant unes 20.000 persones. Un espectacle total que va demostrar que quan es creu en un producte i un esport minoritzat el resultat pot ser sorprenent. Aquest és l’exemple de la EHF Champions League d’handbol.
El Veszprém hongarès (entrenat des del desembre pel català Xavi Sabaté) arribava per segon any consecutiu a la gran final, mentre que el Kielce polonès de Talant Dujshebaev, superava per primer cop les semifinals, on havia caigut el 2013 i 2015. Dos equips que són els màxims exponents de l’handbol de dos països que mai havien guanyat una Lliga de Campions en format de Final-4. Bé, de les sis disputades fins al moment quatre havien estat per equips alemanys (dues pel Kiel, i una per Hamburg i Flensburg) i les altres dues pel Barça. La setena ha estat per Polònia.
El que queda clar és que l’handbol s’està postulant com un producte cada cop més global i ho ha sabut fer. Coincidint amb l’inici de l’esdeveniment, l’EHF va posar a la venda les entrades per la Final-4 del 2017… i en un dia en van vendre més de 5.000! Queda car que el matrimoni de l’handbol amb Colònia (fins el 2020, amb la possibilitat que una edició es jugui en un altre emplaçament) és un lligam fructífer que ha permès convertir aquest esport en un producte atractiu pels aficionats i pels patrocinadors.
Però a banda de l’espectacle esportiu i del “show” extraesportiu que vesteix aquesta Final-4, també hi ha hagut una altra novetat important i és que l’handbol és un altre esport que ha fet el pas acceptant “l’instant replay” per resoldre decisions complicades, i a més ha instal·lat una càmera a la línia de gol pels gols fantasma. Hi ha gent que diu que certs esports no ho fan perquè viuen de la polèmica. Doncs que hi visquin, nosaltres seguirem gaudint de l’espectacle esportiu i de l’emoció sobre de la pista. Ja us dic que jo personalment prefereixo gastar el temps amb coses que valguin la pena. I la Final-4 d’aquest cap de setmana n’és un clar exemple.
