Coneixes la dita? “D’allò que et diguen, res; d’allò que veges, la meitat”
Si férem cas d’aquest refrany valencià no ens creuríem algunes de les històries i anècdotes que al món de la Pilota Valenciana escoltem. Històries i curiositats sobre jugadors, sobre partides, sobre tipus de colps, etc. Siga com siga, la majoria d’ells podem dir que sí que són veritat segons molts testimonis i persones que van estar presents i ens deixen constància. Altres històries, han passat de generació en generació. Ara fem un recull d’algunes que hem pogut recopilar:
A Benigànim, conten que una vegada un bàndol jugava amb un sac ple d’algeps carregat al llom dins d’una espècie de motxilla contra l’altre equip que jugava lliure.
A Oliva, conten els aficionats que abans que el Trinquet Vell tinguera llum, quan es feia fosc posaven en marxa una “mobilette” perquè fera llum i poder acabar la partida. Sabies que hi ha jugadors de raspall que llancen la pilota raspant per baix cama més llarga que raspant normal? Eixe és el cas de Clavel, jugador aficionat de Canals encara en actiu als 72 anys, que té el colp per baix cama com la seua millor arma d’atac.
Des de Petrer ens arriba que es van fer diferents desafiaments amb un “poal” o “caldero” consistint en el fet que un jugador amb el caldero a la banda del resto tota la partida (escala i corda) i un jugador a la banda del dau sempre havia de traure de bragueta com si fóra llargues i el del poal havia d’aconseguir que la pilota entrara dins del recipient de bo i sense eixir-se’n era quinze pa ell. Es varen fer alguns desafiaments a la dècada dels 90 i segons conten sempre guanyava l’home del poal excepte a “El Vicari” de Petrer que va aconseguir guanyar col•locant la pilota de treta en la gent i en l’escala. Ara per ara, es molt comú escoltar al trinquet de Petrer persones que comenten aquells fets.
En una partida de frontó a Alcalà de Xúquer es va fer un desafiament entre dos homes mà a mà. Un d’ells havia de portar una cadira nugada a una cama i tot i això va guanyar. La gràcia del fet consisteix que la cadira que es va nugar era mida clauer i no mida real. Allò va alçar queixes i protestes, però tot es va considerar correcte al no especificar la mida.
A Benicolet es diu que hi havia un home amb molta força i una volta va fer un desafiament a raspall i ell havia de jugar descalç. El carrer era de terra. També havia de jugar en calçotets i tot el cos envoltat de cadenes d’acer molt pesades. Així es va presentar al carrer. Ens imaginem l’escena… deuria ser bonica! No hem pogut saber el resultat d’aquella partida.
Algunes curiositats de Murla són que perque els traures no s’avançaren els posaven una canya, o també traure de dins de dos cabassos per evitar la carrereta i assegurar-se que no s’avançaven. També es treia de damunt d’una rajola o taulell que calia anivellar molt bé, ja que el carrer baix era de terra.
També conten que el Xiquet de Llanera va jugar una partida agafat a una corda que estava nugada a una reixa. La corda tenia un parell de metres i tan sols podia jugar la pilota sense amollar la corda. Del mateix estil, se’n van jugar altres amb objectes en una mà que no es podien amollar, com una teula o altres objectes.
A Xert van arribar dos jugadors “professionals” bascs que passaven de camí i van anar al trinquet de Frares. Ens conten que el trinqueter Paco els va desafiar: jugaria ell sol per als dos però tots tres havien de jugar amb un ull tapat. Els va “pelar” ja que ell havia perdut un ull a la guerra i ja estava molt acostumat.
I així un fum d’històries increïbles com aquestes que fan que el joc/esport de la pilota i les diferents modalitats siguen una part indispensable de la cultura d’un poble que té molt a contar.
David Mas
President del CPV Sella
