Haureu escoltat aquesta paraula molts cops al referir-se al porter d’un equip. El guardià de la porteria que acaba essent la darrera resistència abans no caigui la fortalesa.
I d’on ve aquesta paraula? Molts cops l’haureu vista escrita en un sol mot: cancerber. Tot i això, la procedència original ve del Ca Cèrber. Com sabreu un ca és un gos, i Cèrber és el nom que rebé el gos d’Hades.
El gos d’Hades era el guardià de les portes de l’infern. Una figura terrorífica amb 3 caps, una serp en lloc d’una cua, multitud de caps de serp al seu llom i amb un verí aniquilador a la llengua i a les dents.
I quina era la funció del Ca Cèrber? Com la d’aquell porter d’handbol o hoquei patins: principalment evitar l’entrada d’allò a qui no li toca entrar. En el cas del Ca, la funció principal era no deixar escapar les ànimes que arribaven a l’Avern.
Perquè voldrien fugir les ànimes de l’Avern? En aquesta figura de la mitologia grecoromana, s’explica que als morts se’ls col·locava un òbol (moneda de l’època) a la boca. Aquesta moneda servia per a pagar el viatge de la seva ànima a l’Avern. Un viatge que feia Charon i que consistia a travessar les aigües de la llacuna Estigia, les que separaven el món dels vius amb el dels morts. Qualsevol mort que no tingués l’òbol faria que la seva ànima vagués per la terra sense descans.
Un cop arribat a l’Avern, les ànimes quedaven sotmeses al judici d’Eaco, Minos i Radamantis, que no eren el base, l’aler i el pivot d’Olimpiakos, sinó els antics Reis de Creta i Egina.
La vida a l’Avern i les dues excepcions
Viure a l’Avern, sense ser una tortura, no era agradable. Les ànimes havien estat desposeides de cos, sang i ànima, així que perdien totes les emocions i els records dels que disposaven. Amb dues excepcions, la bona i la dolenta.
El Tàrtar: L’infern, la part més fosca de l’Avern. Hi anaven aquells qui havien comès els pitjors crims i se’ls sotmetia a tortures vàries, com el “Treball de Sisif”; consistent en fer rodar una gran pedra fins al punt més alt d’una muntanya, per deixar-la caure i tornar a començar, o la “Tortura de Tàntal”, que havia de patir la set i la fam eternes tot veient caure menjars exquisits al seu voltant.
Els Camps Elisis: El paradís, una secció subterrània sagrada a l’inframón. Reservada a herois i virtuosos, enmig de paisatges verds i florits, permetia als seus habitants tornar al món dels vius quan vulguéssin, fet que pràcticament mai passava.
Així doncs, el proper cop que escolteu o llegiu en una retransmissió que el cancerber ha aconseguit posar el cadenat a la seva fortalesa, ja teniu una història collonuda de mitologia grecoromana per a explicar.
Temps afegit: Fluffy, el gos de tres caps que a la pel·lícula de Harry Potter guardava la pedra filosofal, estava clarament inspirat en el Ca Cèrber.
