La medallista Elena Congost, desqualificada per l’aplicació absurda del reglament

2 minuts de lectura

El darrer dia de competició dels Jocs Paralímpics serà recordat per una decisió sense solta ni volta a la marató femenina de la categoria T12. El més normal seria destacar el rècord del món de Fatima Ezzahra El Idrissi (2:48:36) o el doblet assolit per les atletes marroquines, atès que Meryem En-Nourhi s’ha endut la segona posició després de fer la millor cursa de la seva vida. Però la desqualificació de la tercera classificada s’endú tots els titulars perquè és objectivament injusta. Elena Congost, avui, mereixia pujar al podi.

Elena Congost ha sigut la tercera millor maratoniana, amb un ampli marge sobre la quarta classificada (la japonesa Michishita, que s’ha penjat el bronze), i ha creuat la meta en tercera posició després de completar el recorregut de 42.195 quilòmetres en 3:00:48. Una cursa excel·lent de l’atleta establerta a Gurb la consagrava de nou a l’olimp després de guanyar l’or a Rio 2016. Entre una cursa i altra, quatre fills, un veto a la participació als Jocs de Tòquio, algunes reivindicacions de drets elementals guanyades als tribunals i una constància en l’esforç que val la pena escoltar en primera persona al pòdcast París 2024.

Un moment emotiu resolt amb desqualificació

L’èxit assolit ha tingut una escena final emotiva, quan Elena Congost ha ajudat el seu guia Mia Carol pocs metres abans de creuar la meta perquè pràcticament ja no tenia més forces per completar la marató. Una imatge bonica, d’ajuda mútua i d’esforç compartit que ha sigut el detonant d’una desqualificació posterior que fa mal: Congost ha deixat anar durant un instant la corda que l’uneix amb el seu guia en aquest moment final, en l’intent d’ajudar-lo.

El gest no ha tingut cap mena d’incidència en la cursa ni li ha donat cap mena d’avantatge competitiu (innecessari) davant les seves rivals. Un gest d’humanitat, simplement, a punt de creuar la meta i poder celebrar la medalla de bronze. El jurat, però, ha decidit ser més papista que el papa i ha fet gala de no entendre el sentit del reglament per apuntar la referència R7.9.5 i desqualificar l’atleta catalana. La reclamació posterior no ha servit de res, de manera que aquesta decisió passarà a la història com l’exemple perfecte de com no s’ha d’aplicar una normativa en una prova esportiva.

Desqualificació amb conseqüències econòmiques

Elena Congost ha guanyat el bronze i han optat per no donar-li. Els valors de l’esport, de l’olimpisme i del món paralímpic queden en entredit. No hi ha ningú amb dos dits de front que no sigui capaç d’entendre la situació i actuar en conseqüència. Però la desqualificació és un fet. Faria bé el Comitè Paralímpic Espanyol de presentar reclamacions de llarg recorregut i, especialment, de validar el resultat de l’atleta catalana com a medallista de bronze pel que fa a la recompensa econòmica que hi va associada (30.000 euros per a l’atleta i 30.000 més per a guia) i als mèrits necessaris per computar per a la beca del pla ADOP, si és que Congost s’hi vol acollir.

Per cert: Mari Carmen Paredes, amb el seu guia i marit Lorenzo Sánchez, ha completat la marató amb un temps de 3:36:29 als 61 anys. Té molt de mèrit!