La 78a edició de la Vuelta a Espanya s’estrenarà amb una contrarellotge per equips que es disputarà al centre de Barcelona.
Aquest dissabte 26 d’agost Barcelona viurà una jornada amb restriccions de trànsit “sense precedents” per acollir el tret de sortida de la Vuelta Ciclista a Espanya, una cursa que enguany arriba després del mundial i que compta amb la presència d’alguns dels millors corredors del món com Remco Evenepoel, Primoz Roglic o Jonas Vingegaard entre els candidats a la victòria final.
Fa més de 10 anys que aquesta prova ciclista no trepitja la capital catalana i més de 60 que la Vuelta no disputa la seva primera etapa a Barcelona, una ciutat que en els darrers anys ha tornat a apostar fort pels grans esdeveniments tal com es pot constatar també amb la Copa Amèrica de vela de 2024, la proposta fallida pels Jocs Olímpics d’Hivern (amb intents de candidatura entre 2022 i 2030, per ara) o la proposta que hi ha sobre la taula per acollir el campionat del món d’atletisme o el projecte per què el Camp Nou sigui seu de la Copa del Món masculina de futbol el 2030.
El cànon per acollir la prova
Mentre l’actual alcalde Jaume Collboni (PSC) somia en acollir l’estrena del Tour de França (tal com ha fet Bilbao aquest estiu), l’Ajuntament de Barcelona s’ha assegurat la sortida de la Vuelta a Espanya després de formalitzar un contracte amb l’empresa que organitza la competició, Unipublic, per valor de 1.160.000 euros (IVA inclòs). Aquest contracte, formalitzat a finals de 2022 i de consulta pública, inclou les raons que justifiquen la inversió per part de l’Ajuntament: “Potenciació de la imatge i de l’ús de la bicicleta com a element de transport i una manera sostenible de desplaçar-se per la ciutat; el fet que aquest mitjà de transport no emet CO2, el seu nivell de contaminació sonor és mínim; l’ocupació de l’espai públic, comparat amb altres mitjans de transports, és, també, mínima“.
Sigui com sigui, l’acord també explicita que ser “seu de la sortida oficial comporta, també, un conjunt d’accions que han de suposar per la ciutat una projecció internacional, una notorietat i un reclam que ha de suposar un increment reputacional de la “marca” Barcelona en diferents àmbits com són l’economia, l’esport, el turisme i la projecció internacional de la ciutat, entre els més destacables“. Motivacions a banda, el contracte deixa clar que l’Ajuntament de Barcelona ha de facilitar i posar a disposició d’Unipublic “sense cap cost” un seguit de necessitats que queden descrites en dos documents annexos i que inclouen, entre altres aspectes, l’habilitació d’espais, muntatges i desmuntatges, la gala de presentació de la cursa, les tanques o la seguretat.
Les altres despeses per fer possible la sortida de la Vuelta
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Barcelona Esports, ha formalitzat en les darreres setmanes i mesos diverses licitacions per fer viable la sortida de la Vuelta a Espanya. Les adjudicacions fetes inclouen els serveis de logística i infraestructures (643.455,01€), els serveis de delimitació amb tanques i cons (146.592,71€), el servei de muntatge i desmuntatge de passos de vianants per a la primera etapa (94.576,03€) i els serveis de seguretat (38.115,00€). La despesa directa del consistori per acollir la primera etapa i l’arribada de la segona etapa, així doncs, s’enfila per sobre els dos milions d’euros (IVA inclòs), sense tenir present la mobilització de recursos propis i els contractes menors.
De fet, en aquest darrer aspecte l’Ajuntament ja va formalitzar tres contractes menors a finals de 2022 vinculats a la Vuelta a Espanya en aspectes com la comunicació o el suport tècnic, per un valor total de 27.515,40€. D’aquí a uns mesos, quan es puguin consultar les contractacions menors de 2023, es podrà fer un balanç més acurat de la despesa pública real efectuada pel consistori en relació al pas de la Vuelta a Espanya.
Per posar context a l’aposta feta, el consistori barceloní ha destinat aquest any 150.000 euros a la Volta Ciclista a Catalunya, que com sempre centra la seva darrera etapa a la muntanya de Montjuïc amb un circuit lleugerament diferent del que es viurà diumenge a la Vuelta a Espanya. Una xifra que s’apropa molt més al cànon pagat a Unipublic és l’aportació que l’Ajuntament barceloní fa com a patrocinador del Trofeu Comte de Godó de tennis, que ronda el milió d’euros. L’aposta per l’esport d’elit del consistori, en qualsevol cas, és extensa, i inclou diverses vies com una subvenció de 130.000 euros al World Padel Tour o pagar més de 17.000 euros al noruec Jakob Ingebrigtsen per córrer una cursa a la ciutat.
La Vuelta a Espanya: preus a mida
Un dels elements més singulars de la Vuelta a Espanya (i és comú en altres proves ciclistes) és que cada etapa té un cost diferent per als municipis o territoris que acullen la sortida o l’arribada, sempre amb la idea del retorn econòmic i la projecció internacional com a justificant.
Aquest 2023, per exemple, és habitual que les institucions dels territoris dels Països Catalans que acullen la prova citin com a justificació de la inversió feta la retransmissió televisiva a 190 països diferents, els centenars de periodistes acreditats o el retorn econòmic directe per a l’hosteleria que el pas de la Vuelta deixa directament, atès que segons els organitzadors de la Vuelta hi ha prop de 3.500 persones que han de pernoctar cada nit seguint la cursa, fent ús d’entre 22 i 25 hotels per etapa. Així doncs, les institucions sovint justifiquen la inversió de diner públic pels beneficis que n’extreu el sector privat.
El govern andorrà ha anunciat que enguany ha pagat 180.000 euros a Unipublic per acollir el final de la tercera etapa i la sortida de la quarta etapa, a banda de destinar 100.000 euros més per facilitar a l’organització totes les infraestructures vinculades a la prova. Des d’Andorra Turisme es dona per fet l’èxit de la inversió i ja s’apunta a noves etapes al país pirinenc per al 2024 i 2025, mantenint un vincle amb la prova que s’allarga des de fa dècades.
Paral·lelament, l’alcalde de Súria va assegurar davant els mitjans (i després també al plenari municipal) que acollir la sortida de la tercera etapa no costaria ni un cèntim al municipi bagenc, més enllà del cost de millorar l’asfalt d’algun carrer. L’Ajuntament de Mataró tampoc paga cap cànon directe a la Vuelta per acollir la sortida de la segona etapa i només assumeix costos derivats al pas de la Vuelta. El suport econòmic de la Diputació de Barcelona a la Vuelta (anunciat, però sense xifra econòmica pública) acompanya, sens dubte, el pas de la cursa pel seu territori els tres primers dies de competició.
Les diputacions, suport clau per a la Vuelta
La quarta etapa amb final a Tarragona té un cost per a l’Ajuntament de 10.000 euros, acompanyat per 40.000 euros més per part de la Diputació de Tarragona. La cinquena i sisena etapa, que transcorren en bona part per les comarques castellonenques, compten amb el suport de la Diputació de Castelló, que ha invertit 140.000 euros. La setena etapa, amb final a Oliva, té el suport econòmic de la Diputació de València (no concretat públicament). En qualsevol cas, l’Ajuntament d’aquesta localitat ja ha reconegut que malgrat no haver de pagar el cànon a Unipublic haurà de fer front a un cost de 80.000 euros per preparar l’arribada de la cursa ciclista.
La darrera etapa que transcorre al nostre país, amb sortida a Dènia i final a Xorret de Catí, torna a tenir el suport econòmic (no concretat públicament) de la Diputació d’Alacant, que fa un any ja va fer una inversió de 200.000 euros per acollir una contrarellotge entre Elx i Alacant i una jornada de descans.
