Copa del Rei 2021 de bàsquet: El triomf de la mentalitat del col·lectiu

Absolutament vital en un torneig tan curt i intens. Sobreposar-se als mals moments es fa encara molt més important que durant al temporada regular o una sèrie de playoffs a varis partits.
Es va poder veure en gairebé tots els partits. El Joventut i tots els equips eliminats en quarts de final, excepte el Barça, no es van poder refer de començaments de partits molt dolents on es van veure clarament superats. I, tot i aconseguir la victòria, aquesta no va arribar a fins a la pròrroga.
Com diem, el Barça sí que ho va fer als quarts de final, després de veure’s fins a 20 punts per darrera en el marcador durant el primer quart de l’enfrontament contra l’Unicaja. De fet, Jasikevicius va ser claríssim a les declaracions al final del partit: “He intentat transmetre com d’important era sortir bé, perquè aquesta és una competició molt cabrona. I, com es pot veure, segurament no he acabat d’aconseguir-ho”.
Més endavant, van ser precisament els de Saras els que van començar molt més forts que el seus respectius rivals, Baskonia i Real Madrid, aconseguint unes diferències en el marcador que s’acabarien convertint en unes lloses massa pesades.

Si la teva estrella no respon, és molt difícil poder fer-se amb el títol. Mirotic, al Barça, potser no va estar al nivell que es pressuposa d’ell, però si que va aparèixer en moments puntuals per donar aire al seu equip.
Qui no va fallar va ser Cory Higgins, l’aler americà, ha recuperat el nivell mostrat a Moscou en la seva segona temporada com a blaugrana. Amb una capacitat increïble per assumir responsabilitats en els moments més calents, va ser l’artífex més important del conjunt de Sarunas Jasikevicius.
No es pot dir el mateix, per exemple, del Real Madrid on, més enllà del pivot Walter Tavares, la referència anotadora dels blancs va ser un nouvingut aquesta temporada com Alberto Abalde. Cap dels veterans com Sergio Llull o Jaycee Carroll, es va trobar còmode en cap moment.

No sempre es comença el partit com un voldria, ni els titulars responen al nivell que se’ls pressuposa. És el moment on les segones unitats han d’estar a l’alçada. O la situació contrària, on els suplents han de mantenir el to del titulars per seguir competint.
A les semifinals contra el Barça, el Baskonia, més enllà de Luca Vildoza, no va trobar ningú que mantingués el ritme anotador dels seus companys per evitar que el Barça es despengés al marcador.
El mateix es pot comentar del San Pablo Burgos que, sense els titulars en pista, el balanç +/- de la seva plantilla els va condemnar davant de l’Iberostar Tenerife.

Com a continuació del punt anterior, no per ser evident hem de deixar de considerar-la. El Barça va demostrar tenir la plantilla més llarga i talentosa de tots els participants. Fins i tot el base francès, Leo Westermann, que fa poc més d’un mes que va arribar a la plantilla, va ser clau en el partit de quarts de final davant l’Unicaja.
O el cas d’Àlex Abrines que, infal·lible en atac quan havia d’assumir responsabilitats, també es va mostrar espectacular en defensa anul·lant a Jaycee Carroll a la final de la competició.

Com està passant la Covid-19 arreu, la no presència de públic al WiZink Center, probablement va ajudar aquells equips que haguessin portat menys aficionats a Madrid.
De la mateixa manera, els equips que s’han acostumat millor mentalment a jugar sense públic, probablement han aconseguit millorar en el seu rendiment a la pista.
Finalment, en una lectura més encarada al propi campió, el Barça, una competició com la Copa del Rei, pot acabar servint de preparació mental pel títol més difícil de tots, si hi acaba accedint, la Final Four de l’Eurolliga. La cirereta al pastís de Jasikevicius.