La parella britànica de patinatge artístic Jayne Torvill i Christopher Dean arribava als Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo de 1984 com la gran favorita per endur-se la medalla d’or. Després de tres campionats del món consecutius només els faltava coronar-se en una cita olímpica per haver-ho guanyat tot.
Per a la cita van decidir de seguir amb el seu habitual estil de competir amb una sola peça musical i van triar el conegut ballet ‘Boléro’ de Maurice Ravel. Hi havia el problema, però, que calia adaptar la durada de la peça i baixar-la dels 17 minuts originals fins al màxim de 4 minuts i 10 segons que permetien les normes del patinatge artístic per parelles. L’arranjament que van encarregar es va quedar en 4 minuts i 28 segons.
Torvill i Dean no van voler renunciar al ‘Boléro’ de Ravel i rebuscant en el reglament van adonar-se que el temps no començava a comptar fins que un dels dos participants posava els patins en contacte amb la pista. Així que, tal com es pot observar en el vídeo de la prova, no és fins passats 20 segons de l’inici de la música que Torvill va posar els patins sobre el gel.
A partir d’aquí, l’exercici va ser perfecte. La parella britànica va captivar al públic i també als jutges, que els van atorgar una puntuació rècord. En l’apartat d’execució tècnica dotze dels divuit jutges els van puntuar amb 6 punts (la màxima nota) mentre que els altres sis ho van fer amb un 5,9. En l’execució artística la unanimitat va ser total i els nou jutges els van atorgar la puntuació màxima de 6 punts. La seva actuació és encara avui dia la millor que s’ha fet mai en uns Jocs Olímpics d’hivern. La perfecció feta realitat.
