150 persones per banda. Un pal. I res més. Aquests són els ingredients necessaris per jugar al Bo-taoshi (棒倒し), un esport popular al Japó, on es practica a les escoles i entre els cadets de l’Acadèmia Nacional de Defensa. Suposadament inventat com a entrenament militar l’any 1945, la seva violència i les lesions que l’acompanyen fan que cada cop estigui més limitat. Això sí, veure com s’hi juga és un autèntic espectacle més proper a una guerra que al fair play que intentem inculcar.
La mecànica del joc és molt senzilla: dos equips de 150 individus cadascun protegits únicament com a molt per un casc competeixen pel control d’un gran pal. Cada equip es divideix en dos grups de 75 atacants i 75 defensors, en els que els defensors de cada equip s’encarreguen de protegir el seu pal, mentre que els atacants se situen a una certa distància del pal de l’equip contrari. Quan es dóna la senyal, i després d’una cerimònia de salutació que recorda les danses trivals de Nova Zelanda, els atacants de cada equip es dirigeixen cap al pal del rival amb l’objectiu de tombar-lo. Sense normes i sense límits. Un equip surt victoriós si és capaç de reduir el pal de l’equip contrari (que comença perpendicular al terra) a un angle de trenta graus (respecte el sòl), abans que l’altre equip arribi a aquest objectiu.
Lluny de la simplicitat de les normes, el Bo-taoshi defineix unes posicions concretes que s’han de respectar.
A nivell defensiu hi ha:
Suport de pal – Per mantenir el pal en posició vertical.
Barrera – La major part de la defensa, el seu treball és protegir el pal.
Interferència – Interrompen els atacs que es reben dins de la barrera.
Neutralitzador d’aglomeracions – La seva feina és neutralitzar l’estratègia ofensiva en què els atacants utilitzen els seus companys d’equip com a trampolins per passar per sobre de la barrera i arribar al pal.
Ninja – Aquest és l’home que es posa a la part superior del pal. Aquesta és una de les posicions més importants en matèria de defensa. El ninja s’ha de inclinar cap al costat oposat si el pal s’està inclinat per contrarestar el pes.
A nivell ofensiu existeixen:
Trampolí – Actua com suport per tal que els seus companys d’equip ofensiu puguin saltar per sobre de la barrera i tenir fàcil accés al pal.
Atacants de pal – S’encarreguen de tombar al ninja i des de sota tombar el pal.
Atacants de suport general – Fan qualsevol cosa necessària per complicar la defensa.
Degut a les moltes lesions que hi havia, a les escoles japoneses el Bo–taoshi ha deixat de practicar-se en el dia a dia i ara pràcticament només es veu durant els “dies de l’esport” i amb unes normes modificades. La figura del ninja s’elimina i, normalment, es redueix el número de participants per equip. No obstant és un esport molt popular entre els i les estudiants de primària i secundària nipons.
Lluny de textos, el que val realment la pena és veure un vídeo i gaudir d’un esport que ens evoca la guerra, aquella en la que els japonesos ja fa anys que van decidir no participar. Potser per això al Bo-taoshi tot s’hi val. Com a via d’escapament.
