La temporada ciclista ha posat el punt i final aquest mes d’octubre amb dues de les clàssiques més boniques de l’any: Il Lomardia i la París-Tours, les clàssiques de les fulles mortes. També amb proves descafeïnades en mercats emergents com el Kazakhstan, la Xina o els Emirats Àrabs, on l’Abu Dhabi Tour no només ha comptat amb un cartell de figures internacionals de primera fila sinó que també ha donat pas a la gala ciclista de l’UCI. Vaja, allò ja conegut: esport, poder i capital econòmic, un triumvirat indivisible en l’esport d’elit del segle XXI.
Però aquest mes d’octubre hem viscut una connexió especial amb les clàssiques italianes de final de temporada gràcies a l’excel·lent estat de forma d’Eduard Prades. Nascut a Alcanar el 1987, el petit de dos germans ciclistes (el Benjamí, que malgrat el seu nom és el gran, corre amb el Matrix Powetag de Japó) ha completat la millor temporada de la seva trajectòria professional aquest 2015 a les files del Caja Rural.
Refent-se d’un any complicat
Després d’un 2014 complicat, amb canvi d’equip inclòs durant la temporada i sense presència al circuit World Tour, Prades ha fet un salt endavant amb el conjunt navarrès. Tot i patir molèsties físiques en el primer tram de temporada el ciclista català ha respost a les expectatives d’un equip que ha brillat en la majoria de curses en què ha participat de la mà de ciclistes com Omar Fraile, Pello Bilbao, Amets Txurruka, Carlos Barbero o el mallorquí Lluís Mas.
22 carreres acabades en el Top10 i dues de les 17 victòries són el balanç de l’aportació en números d’Eduard Prades als navarresos. La primera d’elles la va aconseguir el mes d’agost en una etapa de la Volta a Portugal decidida a l’esprint, allà on Prades sempre té una punta de velocitat que li permet lluitar amb els millors, especialment si la carretera tendeix a endurir-se en els metres finals.
La segona l’ha obtingut a la prestigiosa Coppa Sabatini, que amb només 9 anys de vida compta amb vencedors il·lustres com Philippe Gilbert, Giovanni Visconti o Diego Ulissi i que té una notable presència d’aficionats en el tram final de la prova. Era la primera cursa de tres disputades en territori italià en només quatre dies. En totes elles Prades ha lluitat pel triomf, amb un 5è lloc final a un Giro dell’Emilia endurit pel mal temps i la 6a plaça al Gran Premi Bruno Beghelli.
Tres curses que consoliden Eduard Prades en el ciclisme professional de forma definitiva i que ens han permès veure’l lluitar de tu a tu amb ciclistes com Jan Bakelants, Damiano Cunego, Sonny Colbrelli, Jan Polanc o Domenico Pozzovivo en clàssiques de 200 quilòmetres i amb diverses rampes curtes però dures que auguren un bon paper per al català en cites de major trascendència de cara al 2016.
La temporada vinent, per cert, repetirà mallot després que el Caja Rural hagi renovat la confiança en el seu talent. Esperem que Eduard Prades repeteixi presència a la Volta a Catalunya i ja avancem que ens agradaria molt veure’l debutar a la Vuelta a Espanya i a la Klasikoa. En qualsevol cas, si la temporada vinent està fi físicament i manté la confiança demostrada aquest mes d’octubre a Itàlia, el d’Alcanar continuarà engreixant el seu palmarès en escenaris cada cop més importants.
Congratulazioni, Edu Prades!
