Molta gent quan pensa en esport pensa directament en futbol. I de la mateixa manera, moltíssima gent també pensa que l’esport femení és el “germà lleig” de l’esport masculí. I senyors, això no és així.
Recordo fa anys, que parlant amb una jove jugadora de Tennis Taula em comentava que els nois sempre li deien “que sí, que deuria ser molt bona… però que ells segur que la guanyaven quan volguessin”. Òbviament això no era així. Ni de conya. Ella era una molt bona jugadora i els nois simplement pensaven amb la lògica de “els nois són millors en l’esport que les noies”. Error.
L’esport femení és molt diferent del masculí, però això no vol dir que no estigui evolucionant igual o més que l’esport d’homes (jo penso que més) i que qualsevol persona no pugui gaudir de valent mirant competicions femenines en directe o per TV. Però llavors perquè estem tan poc habituats a veure esport femení per la televisió?
L’esport femení, aquell gran oblidat
El fet és que hi ha moltes competicions que mai apareixen a les televisions simplement per tractar-se d’esport femení. No hi estem acostumats. I això que de vegades són partits fins i tot són més emocionants que els masculins. Sempre m’agrada posar com a exemple el voleibol, i quan dic això la gent riu i pensa que ho dic pels uniformes d’aquest esport. Res d’això. Sempre que m’he trobat amb un partit a la televisió –normalment només tenim aquesta sort en Jocs Olímpics– m’he he quedat enganxat a l’emoció d’un joc amb punts emocionants i sovint inacabables.
Només hem de veure aquests exemples del mundial 2015:
Una cosa semblant passa al tennis femení, on un estudi assenyala que els punts duren de més de mitjana gairebé dos segons més que al masculí (7,1 per 5,2 segons)*. Veient grans punts com aquests d’aquesta mateixa setmana a la Xina, amb la campiona Garbiñe Muguruza, queda clar que el temps en que els homes miraven l’esport femení només per veure faldilletes ha de passar a millor vida. Un altre dia ja parlarem d’uniformes…
També passa una cosa semblant l’handbol femení d’alt nivell, on s’acostuma a veure una riquesa tàctica que en els partits masculins sovint queda una mica amagada darrera la potència de jugadors com Nicola Karabatic o Mikkel Hansen, decidint partits a cops de rauxa i qualitat individual. Però compte, tot i que en destaqui la tàctica, veient aquest resum de les millors jugades de la Champions femenina queda clar que en un partit femení podem veure jugades realment espectaculars!
Quan la igualtat pot perjudiucar
No hem d’amagar que hi ha esports en els que les condicions fan que les competicions d’homes puguin ser més espectaculars que les de dones (i remarco aquí espectaculars, que no interessants). Un exemple clar és el bàsquet, on hi ha el debat sobre si s’hauria de baixar l’altura de les cistelles en competicions femenines (en parla per exemple l’exjugadora Elisa Aguilar en aquesta entrevista. Una possibilitat que seria lògica si tenim en compte que a l’atletisme les valles són més baixes, al voleibol ho és la xarxa… i que la majoria de pilotes de molts esports (al bàsquet mateix) són més petites en categoria femenina. Aquí, personalment (i és un debat apassionant) crec que s’ha de buscar la igualtat a través de la diferència. Però bé, això no treu que els partits puguin ser vibrants i que la WNBA ompli pavellons com està passant ara mateix amb la gran final del campionat on hi tenim a la catalana Anna Cruz jugant –i sent una jugadora important– amb els Minnesota Lynx.
https://www.youtube.com/watch?v=zUSIJl96fJ4
Sort en tenim dels Jocs Olímpics o d’esports com l’atletisme o la natació, en que les dones apareixen en igualtat respecte als homes en totes les competicions. Esperem que cada cop en siguin més.
* http://femede.es/documentos/
