Des que organització i COI van acordar la decisió, derivada de l’afectació que suposa el COVID-19 a efectes esportius i de salut que van sorgint diferents dubtes sobre com es reencarnarà el projecte olímpic temps enllà. Si la primera decisió ferma va ser mantenir la marca i denominació original i per tant seran els Jocs Olímpics Tòquio 2020 però es faran el 2021… què més es pot esperar?
Un cop presa la decisió d’ajornar, queda la concreció. Diu la llegenda i corrobora la realitat que és en les clàusules concretes i fins i tot a la lletra petita on cal anar per entendre completament un moviment, una decisió. Amb els Jocs Olímpics que el Japó havia preparat a consciència i que l’alarma pandèmica ha enviat en orris en primera instància passa exactament això dels grans contractes: que estem pendents de saber les parts concretes, el com s’aplica aquest ajornament. Amb un terç de la humanitat confinat, se sap el que volen dir o se’ls escapa d’amagar a organitzadors i COI en entrevistes o filtracions a premsa. Res més. L’única certesa sembla ser que en menys d’un mes –i atenció perquè en reclusió el temps pot pesar encara més– no hi hauria d’haver preguntes sinó respostes. Les esperarem.
Les dates exactes en què ‘Tòquio 2020’ es disputarà el 2021 es desconeixen. La translació directa d’un any per l’altra no està descartada però entra en conflicte amb diferents competicions com els Mundials de Gimnàsia o Atletisme, entre d’altres. El COI maniobrarà en contacte i buscarà l’entesa amb les federacions internacionals però no està clar a quin punt del calendari podrà haver-hi el forat que requereixen uns Jocs Olímpics i Paralímpics.
La informació de Nikkei apunta la primavera coma una opció trencadora en la història olímpica. Assevera que l’opció de fer-los entre març i abril estalviaria conflictes amb la resta de calendari i a més fugiria de la calor i xafogor intensa del país nipó a l’estiu. La mateixa informació no descarta la tardor com a segona opció si s’aposta per un canvi de dates en el mateix any. L’experiència del Mundial de Rugbi del 2019, això sí, posaria sobre la taula en aquesta opció alternativa el risc de tifons. El sudoku no està ni embastat, de moment.
Tot i que quan es debatia sobre la conveniència o no d’ajornar els Jocs es posava sempre l’accent en una xifra arrodonida del 40 per cent d’atletes que encara estaven pendents de classificar-s’hi com a víctimes de la situació de paràlisi esportiva, aquest mateix fet indica que una mica més de la meitat ja tenien el bitllet pels Jocs Olímpics i Paralímpics segellat. I per mèrits propis. Tot i que pugui semblar el més lògic, el cert és que encara no hi ha confirmació que tota persona classificada per Tòquio 2020 tingui assegurada la presència en l’edició ajornada.
Les mínimes olímpiques podrien arribar a variar en alguns esports de la importància de l’atletisme o la natació, de la mateixa manera que la celebració de nous campionats continentals i mundials en aquesta pròrroga de l’Olimpíada –el període entre Jocs– pot fer canviar classificacions que es donaven per fetes. En tot cas s’entén que s’aplicarà un criteri el màxim de generalista per saber del cert en aquest àmbit.
Relacionat amb l’anterior, amb l’ajornament dels Jocs Olímpics també necessitaran nova ubicació als calendaris tot el sistema de Tornejos Preolímpics que, en molts casos, s’han de celebrar amb relativa immediatesa prèvia al propi esdeveniment.
Un moviment brusc en el calendari com el que suposaria el pas a la primavera pot convertir la segona meitat d’aquest any –suposant que el malson de l’alarma, l’excepció i la pandèmia hagi remès, que esperem que sí– en un totum revolutum de competicions, un calendari saturat on no hi càpiga tot el que s’hi vulgui encabir.
No és cap secret. Més aviat seria l’ingredient secret de la recepta olímpica. Són moltes les persones esportistes sobretot d’esports minoritzats que depenen de l’ajuda que penja del programa de preparació olímpica per mantenir-se en actiu. És de suposar que els plans econòmics públics de suport a l’esport miraran d’ampliar-se un any, de prorrogar-se, però tenir una mica de por és força lícit en vistes de les senyals econòmiques que arriben. La Generalitat per exemple ha anunciat que mantindrà el reforç a atletes del CAR i d’altres però aquí la mamella més important serà la del Pla ADO.
Si el nou panorama, en positiu, obre noves places olímpiques a disposició de més atletes els ajuts i la inversió necessària arribaran? En una economia amb recessió i molta gent del sector essent com la resta de societat víctima d’ERTOs i d’altres… la patacada pot repercutir en els Jocs?
Moltes esportistes es fixen en la gran cita olímpica i paralímpica per arrodonir la seva trajectòria. No sóc pas poques les persones que tenen de fa temps Tòquio com a destinació final del seu viatge esportiu a nivell internacional i ara de cop veuen que hauran de repetir de postres, si és que volen acomiadar-se a la cita de les cinc anelles. Gent com Craviotto, Palau, Bragado o Gasol, per posar alguns exemples, faran més cura la passa per allargar el temps dins al 2021?
