Avui dijous arranca la competició i, certament, sembla que s’hagin escoltat els precs de l’afició i estem davant l’edició més oberta dels darrers anys. De fa més d’una dècada. Convé aclarir una prèvia a la justificació d’aquesta afirmació: si Sabadell en femení i Barceloneta en masculí s’han convertit en amos i senyors d’aquesta competició i de la lliga els darrers anys és pel seu mèrit, aposta perllongada i trajectòria quasi dinàstica. No per aplaudir que sembli que el ventall s’obri entre les pretendents de la Copa de la Reina estem donant menys consideració a les que han estat –ep, i volen seguir sent!– les grans jerarques d’aquest esport.
El tro més desitjat de la Reina
Però amb més de mitja lliga competida ja és una evidència el que els moviments esbojarrats del mercat estival de fitxatges apuntava: el monocultiu waterpolístic s’ha acabat i pel tro del waterpolo femení hi ha més demanda que mai. Les que surtin coronades reines d’aquest cap de setmana a la co-capital vallesana és probable que es projectin com a favorites del que queda, en clau de Divisió d’Honor. Es pot concloure que el que es disputa a Sabadell és potser alguna cosa més que una Copa. Un títol psicològic. Un examen parcial. Una meta volant, en argot ciclista.
Si ens mirem la classificació de la Divisió d’Honor podem concloure que el Mataró mereix cartell de referència. Són líders, són fiables, estan jugant bé i tenen una plantilla poderosa molt més enllà d’Anni Espar. Marina Zablith té un grup competitiu amb una certa onada expansiva: al club es respira la sensació de potència, del tot és possible més que no pas d’un ara o mai o que hagi de sobre-pressionar l’equip. Potser, fins i tot, els hi haurà acabat fent un favor que l’única relliscada en lliga hagi arribat a darrera hora, en el precedent directe, en l’últim partit. Les mataronines van perdre la imbatibilitat a Terrassa. I precisament les terrassenques són les seves rivals en uns quarts que com a molt mínim fan pinta de semifinal anticipada.
Amb l’estímul de ser a Sabadell
No ha passat a ningú per alt aquest darrer partit. El Terrassa, el gran animador del mercat de fitxatges, sembla que ha superat definitivament la fase d’aclimatació i introducció. Són al nus de la qüestió i la Copa pot ser el primer desenllaç. Guiats per Bea Ortiz i Paula Leitón, els designis de les terrassenques poden catapultar-se. L’estímul de la Copa, jugant-se precisament a Sabadell, pot ser doble per un equip que va decidir que a l’altra capital de la mateixa comarca les deixessin de mirar amb condescendència. Molta atenció demà amb el que doni de sí el partit entre favorites perquè amb tot el respecte per les guanyadores del Sant Feliu-Boadilla seran pràcticament virtuals finalistes. La final, per cert, és diumenge al punt del migdia.
Les locals, per l’altra banda
Es fa estrany inferir un cert aire ordinal a una prèvia de waterpolo i que aquesta no comenci pel Sabadell. Farà bé tothom, absolutament tothom, de no descartar-les. Fins i tot mereixerien, per trajectòria, l’etiqueta de màximes favorites. El seu és un any de transició, sí, però que els hi parlin de transicions a màquines de guanyar-ho absolutament tot. El seu partit de quarts sembla repetir l’esquema del Mataró-Terrassa i fa pinta talment de final anticipada. Al davant tindran un Mediterrani entonat, que de la mà de Roser Tarragó i Clara Espar ja va tombar a les vallesanes en jornada de lliga i són molt zeloses de que se les descarti de cap lluita. El factor piscina pot jugar a favor de l’equip de Laura Ester i Maica García o Judit Forca.
Qui es mirarà el partit amb càlcul serà el Sant Andreu. Les cinquenes favorites al tro, podríem dir i no per això menys nobles que les altres quatre. L’any passat van ser les finalistes i el seu projecte és de llarga cocció. El Rubí no és un rival còmode. Aquests quarts també poden ser ben divertits.
Un canvi de paradigma?
En espera de que la piscina posi a cada equip al seu lloc, l’anhel de bona part de l’afició que farà cap a Sabadell aquest cap de setmana és poder gaudir d’una competició amb tots els colors del waterpolo. N’hi ha prou amb mirar la història recent d’aquesta competició per veure com el Sabadell (dominador històric, 15 de 23 Copes són seves) hi ha guanyat 12 de les darreres 13. Només el 2016 es donava la sorpresa, en la primera gran conquesta esportiva del Mataró femení. Precisament va ser a Sabadell, l’antecedent serà del grat de les mataronines però és estimulant per a tots els equips.
Aquesta ha de ser una Copa diferent.
El Barceloneta ha guanyat –i es diu aviat– les últimes 7 copes i 12 de les darreres 14. Té en quarts el Mediterrani d’oponent i es creuarà a semifinals o bé amb el Catalunya, que retorna a la competició o bé amb el Sant Andreu. Tot queda al cap i casal.