Anni Espar és la nova estrella del Mataró. Aquí, amb Marta Bach. Foto: Daniel Ferrer

Hi ha lliga! La Divisió d'Honor femenina de waterpolo arranca amb més favorites amb opcions i l'antecedent de la Supercopa

El Sabadell ha baixat al terreny de les mortals. El Terrassa vol la glòria de l’altra co-capital. El Mediterrani, la seva porció de glòria i el Sant Andreu la posició de privilegi de la final de l’any passat. El Mataró, dissabte passat, va guanyar la Supercopa i se senten capaces de tot. Aquest és el panorama. A priori la notícia és tan senzilla com les tres paraules del titular. Per primer cop en molts anys sembla que hi ha lliga.

Aquest ‘hi ha lliga’ és un dels grans tòpics esportius. S’entona quan després d’un domini clar d’un equip l’escalafó inferior es revela. Quan s’assisteix a un desvetllament de la competència entre equips. No cal anar gaire mesos enrere, n’hi ha prou amb anar al maig passat quan el poderós Sabadell acabava de guanyar la Copa d’Europa. Si algú viatgés en el temps, agafés a qualsevol persona del món del waterpolo català i li expliqués que a inicis d’octubre la lliga es presentaria a fins a cinc equips amb opcions i una igualtat per la part alta que s’intueix com a total l’haurien pres per boig. “Això és el Sabadell i després venen la resta” hauria respost l’interlocutor amb total consonància amb la realitat. Però la truita pot haver girat… o pot no estar tan ben quallada com fins ara. Hi ha molts equips amb ganes de trencar els ous de la Divisió d’Honor. I això només pot ser sinònim de salivera esportiva.

La Supercopa d’estímul

L’antecedent directe abans de l’inici de la lliga abona el terreny pels que volen que hi hagi grapa i igualtat. Les Sirenes del Mataró van guanyar als penals al Sabadell, en un partit memorable de la jugadora que millor representa la possibilitat d’un canvi de jerarquia. Anni Espar ha passat del Vallès al Maresme, del clima continental al tropical i va ser decisiva en una final que, pel Mataró, és un estímul del que ha de venir. L’aposta és ferma i es vol aprofitar la mitja passa enrere del Sabadell per aspirar a un tro que sempre han hagut de veure de lluny. Anna Gual i Irene Gonzàlez reforcen la plantilla. Hi ha ganes i voracitat en el segon any de Marina Zablith al capdavant de l’equip.

Anni Espar és la nova estrella del Mataró. Aquí, amb Marta Bach. Foto: Daniel Ferrer

És el CN Mataró el nou favorit? No. Seria exagerat i extremadament injust no començar un repàs a les plantilles amb més a favor per guanyar la lliga pel mateix equip vallesà. Que ha perdut jugadores importants, el Sabadell, és obvi. Que n’ha retingut i per tant reforçat d’altres com la pròpia Laura Ester i hi ha afegit joves amb ganes de prendre el relleu i fitxatges internacionals d’impacte com les Eggens, Sohi i Tankeeva. El Sabadell hi serà, sempre, per lligar totes les salses que acompanyin els títols. D’això no n’hi ha cap dubte.

El Sabadell és campió i favorit.

La competència ve de prop

L’equip que atraurà més mirades és el Terrassa. Per si no hi hagués prou rivalitat implícita entre les dues ciutats que són co-capitals del Vallès Occidental, a Terrassa han fet una espectacular inversió en el primer equip femení i de la mà dels tres fitxatges més estelars: Paula Leitón i Bea Ortiz del Sabadell, més Pili Peña, mereixen ser a les travesses per absolutament tot.

L’inici de la lliga no pot ser més interessant i morbós: Terrassa-Sabadell a les 18h de dissabte

 

Bea Ortiz i Paula Leitón han canviat de cocapital: de Sabadell a Terrassa.

Els dos de Barcelona

Completen aquest particular “monstre de cinc caps” que té tots els números per arrasar contra la resta de rivals dues formacions barcelonines: Sant Andreu i Mediterrani. El Sant Andreu és l’actual sots-campió tot i que la plantilla ha sofert una bona sacsejada. En any olímpic moltes de les patums internacionals volen al seu niu i les andreuenques hauran de confiar en una nova fornada de joves per a segellar el relleu. Si els equips més grans han pescat a Sant Andreu, a l’equip li toca d’orquestrar una nova simfonia. Ho tindrà difícil però anirà sense pressions.

Per contra el ‘Medi’ és l’excepció a la norma de l’estiu més boig en quant a fitxatges dels últims anys. Ha fet només petits retocs a la seva plantilla que ja l’any passat era molt competitiva i anirà a Europa amb totes les il·lusions. L’equip seguirà tenint com a major referent a Roser Tarragó, la jugadora més decisiva del panorama estatal.

Per cert, comptar amb fins a cinc equips ‘grans’ en una lliga amb només onze equips assegura duels directes en pràcticament cada jornada. I tot això amb streaming obert per la federació: no hi ha excusa per perdre’s el millor waterpolo.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!