Els partits amb menys públic són els més susceptibles d'estar arreglats. Foto: ITF

Contra l’estigma dels partits arreglats

2 minuts de lectura
El món del tennis és un dels que mou més diners. I en aquest cas no estem parlant dels sous –realment astronòmics– que reben els Nadal, Djokovic, Federer o Serena, Osaka i Muguruza. On realment no només mou diners sinó que a més ho fa de forma que suscita moltes sospites és al món paral·lel, perillós i perniciós de les apostes. Molts diners d’apostes en partits fins i tot de categories inferiors, de tornejos petits. Coses molt menors. Hi ha partits de tennis sobre els que pots apostar i on quasi no hi ha públic. En una pista on ressonen els cops de pilota és lògic que també hi agafi volum la sospita de partits arreglats a conveniència.

Aquesta xacra, la de la influència de les apostes i la possibilitat que adulteri la competició, fa temps que fa mal al tennis i davant aquesta realitat intenta passar a l’acció la Federació Internacional de Tennis, la FIT o ITF. A través del Consell de Supervisió de la Integritat del Tennis (TIU) han acordat noves mesures per a lluitar contra la corrupció, entre elles la supressió dels marcadors en viu en els tornejos ITF de 15.000 dòlars de dotació. Els més baixos de l’escalafó professional, vaja.

A la seva nota, la ITF assegura que “el més important és que la ITF lliurarà nous i millors protocols anticorrupció durant tota la temporada, la qual cosa permetrà l’eliminació progressiva de les dades dels resultats en directe en tots els esdeveniments de 15.000 dòlars”.

1.000 partits sense transmissió en directe

Amb la decisió d’eliminar la transmissió en directe de la pròpia FIT, s’espera que molts d’aquests partits desapareguin de l’aparador de les cases d’apostes tot i que la relació causa-efecte no serà directa.

La mesura afectarà segons la FIT a “més de 1.000 esdeveniments que se celebren en més de 500 localitats de 80 països durant l’any”.

La FIT també crearà més esdeveniments de 25.000 dòlars “per a proporcionar un calendari equilibrat i dissuadir la recopilació no oficial de dades en els esdeveniments per als quals s’han suspès les dades dels marcadors en directe”.

Autor: Steven Pisano / Flickr

Acotar l’accés a les dades

L’acció per mirar d’acotar el pas del món de les apostes –o més ben dit, de les males praxis associades al boom que viu aquest sector– no es quedarà aquí per part de la FIT. La Federació invertirà vuit milions de dòlars en blindar-se pel que fa a la informació i dades relacionades amb el joc, siguin partits o entrenaments. Es vol que el sistema de recopilació de dades i comunicació interna no permeti ingerències ni alternatives. Així, amb aquesta curiassa es vol mirar de controlar els sistema d’acreditació i controls d’accés a tornejos de tota mena, acotar l’enregistrament de vídeo no fociaial, vigilar el nomenament del personal que vetlli per la protecció de la privacitat de les evolucions i les comunicacions dels tennistes amb la federació.

Què es vol evitar amb això? Que, per posar un exemple, arribi la informació d’una lesió o problema puntual a un recomanador, apostador o casa d’apostes que pugui aprofitar-se d’aquesta informació privilegiada que no pas a l’organització mundial o concreta d’un torneig.

El tennis s’activa contra un estigma real que amenaça la seva pròpia credibilitat. Aconseguirà que la banca no guanyi?