Ser-hi ja és un premi: ara a competir

2 minuts de lectura
El voleibol català no és punter al món, sinó més aviat tot el contrari. Cal ser-ne conscients. Competint sempre amb la selecció estatal, cap dels equips de les diferents generacions ha pogut olorar un podi i, no només això: darrerament ni tan sols es jugava una competició com la que comença aquest divendres. Per això, abans d’entrar a fons, cal rellegir el titular: ser-hi ja és un premi.

4 països, una ciutat i una seu per país. 4 grups de 6 seleccions: 24 equips en lliça i 17 dies de competició entre el 23 d’agost i el 8 de setembre. Aquests són els números que donen fe de la importància del EuroVolleyW o cosa que és el mateix: el Campionat d’Europa de voleibol femení. Turquia, Polònia, Hongria i Eslovàquia comparteixen l’organització d’un campionat que té l’al·licient del retorn de la selecció nacional a aquest campionat després de sis anys d’absència. Sis anys.

Atesos els últims precedents d’aquest torneig bianual, les seleccions de Sèrbia (vigents campiones) i Rússia (dominadores històriques i vencedores en el 13 i el 15) parteixen com a referents. Països Baixos, Alemanya i Turquia són també seleccions que mereixen cartell de favorites.
Les jugadores de Sèrbia, en guanyar el darrer Eurovolley, el 2017

El paper de les espanyoles

Com sembla que ja és una moda permanent, la dels sobrenoms de les seleccions, a les espanyoles del volei –variant pista, s’entén– se les coneix com “Las Leonas”. Tornen com ja hem dit dues edicions després a l’EurovolleyW amb la il·lusió de consolidar el seu creixement com a equip i un bloc molt jove que, de fet, pot protagonitzar tot un nou cicle. I ja se sap que, amb la joventut, hi ve un cert caràcter irredempt: qui ho diu que no es pot jugar de tu a tu amb tothom? Un cop a l’Europeu, tornem al segon segment del titular: ara a competir.

El calendari del Campionat no ha posat, precisament, la catifa vermella a les jugadores espanyoles. Obren batalla aquest divendres davant el conjunt local, Eslovàquia, a l’imponent pavelló Ondrej Nepela Arena de Bratislava. Les espanyoles intentaran arrencar amb bon peu i es marquen el competir i l’anar partit a partir com a patura en un grup complicat davant el conjunt amfitrió Eslovàquia, Bielorússia, Alemanya, Rússia i Suïssa.

https://www.youtube.com/watch?v=nGbsY92Rpyw

Les nostres
5 de les 14 jugadores de la selecció estatal, filtrades després d’una preparació prèvia molt més nombrosa, són catalanes i l’afició farà bé de parar-hi més atenció. En un joc de la intensitat, compenetració i fins i tot l’abordatge psicològic col·lectiu del voleibol, pot ser injust distingir-les de la resta de grup però és segur que hi desenvoluparan un paper capital, des de la “mami” del grup Mabel Caro a una jugadora que promet una dècada de domini, Ariadna Priante.
Ariadna Priante.
Posició:col·locadora
Naixement Barcelona
Club: CV Sant Cugat
Edat: 17 anysAina Berbel
Posició:central
Naixement: Granollers
Club: CV Sant Cugat
Edat: 20 anys

Mabel Caro
Posició:central “mami”
Naixement: Barcelona
Club: CVB Barça
Edat: 28 anys

María Segura
Posició: Oposada i receptora
Naixement: Barcelona 
Club: Desdner SC
Edat: 27 anys

Patrícia Llabrés
Posició:lliure
Naixement: Barcelona
Club: CV Logroño
Edat: 23 anys