Possessions més curtes, més possibilitats de tir, substitucions més curtes, més penals i més possibilitats de gol. Aquest podria ser un resum barroer de les noves normes del waterpolo internacional, d’aplicació immediata a partir de ja. Es busca un joc més dinàmic i variable, que trenqui el ritme monòton d’atac i que, de ben segur, possibiliti més canvis de possessió, més anades i vingudes, més dinamisme. Més espectacularitat, se suposa.
Un revulsiu
La notícia, òbviament, no és recent sinó que tot el món del waterpolo hi compta, amb aquests canvis, des que força mesos enrere els va aprovar la pròpia FINA. De fet aquesta mena de nou catàleg es portava cuinant a la rerebotiga federativa durant anys i pretén rellançar aquest esport mediàticament. Si ens n’anem a les declaracions del president de la Federació internacional durant el Mundial de psicina curta, on es va aprovar per gran majoria aquests canvis, tenim la justificació oficial del perquè
Tot i que segurament no serà fins la disputa del Mundial que no ho veurem plasmat a la pràctica, la teoria dels nous canvis reglamentaris es resumeix en els següents 10 punts:
3. La falta sempre serà sempre treta des del mateix punt en el qual s’ha produït excepte si està en la línia de dos metres.
7. Cada equip pot demanar dos temps morts durant el partit en qualsevol moment mentre tingui la pilota i un botó d’avís serà utilitzat per a demanar-los.
