Autor: Roger Castillo
Publicat a La Fosbury #6
Les Borges Blanques és l’única població de les comarques lleidatanes que compta amb un equip esportiu que ha guanyat títols estatals. La capital de les Garrigues, que té poc més de 6.000 habitants, ha viscut en els darrers anys dos esclats d’alegria immensos gràcies al seu equip de tennis de taula, el DKV Borges Vall. El primer, el 2011, amb el títol a la superdivisió masculina. El segon, el 2013, amb el triomf a la Copa del Rei. Dos èxits que difícilment s’entendrien sense el lideratge de Hu Bin.
El xinès va revolucionar la superdivisió i va canviar la història recent del CTT Borges. Un jugador espectacular, dominador, imparable. És així com els aficionats i els jugadors de tennis de taula recorden Hu Bin, un jugador immens que va exhibir la seva qualitat pels pavellons catalans, espanyols i europeus durant més de 8 anys defensant els colors del CTT Borges. Una relació intensa i fructífera que es va forjar l’any de l’ascens dels borgencs a la màxima categoria del tennis de taula estatal.
Era març de 2005 i quedaven 3 jornades per acabar la lliga a la divisió d’honor. Els garriguencs apuntaven a la promoció d’ascens que s’havia de disputar al cap de poques setmanes i començaven a tastar l’elit del tennis de taula acollint a casa els campionats d’Espanya i la Copa del Rei d’aquell any. Els millors equips treien el cap a Les Borges Blanques i el club (llavors presidit per David Riu) intentava plantar cara amb jugadors com Vladimir Koutsenko i Oriol Monzó a equips molt superiors.
En aquell torneig, sense saber-ho, Hu Bin va començar a traçar el seu futur a Les Borges. El jugador xinès era en aquell moment un jove de 23 anys que despuntava al seu país. Hu Bin tenia ganes de buscar nous reptes en la seva carrera i això ho sabia bé una bona amiga seva, Lian Qian, que s’havia desplaçat a Les Borges per jugar el torneig amb el Cassanenc.
Lian Qian, exercint de mànager per primera vegada a la seva vida, va contactar amb els màxims responsables del club lleidatà: “Si la temporada que ve pugeu a la Superdivisió, voldreu comptar un jugador xinès?”. La resposta afirmativa del club traspuava il·lusió, però Enric Vall la va advertir: “Encara hem de jugar la promoció d’ascens. Si ho aconseguim, arribarem a un acord”.
Un mes després, la fase d’ascens disputada a Sabadell acabava amb èxit per a les aspiracions borgenques i el dia de Sant Jordi de 2005 el CTT Borges – Envelats Vall es convertia en nou equip de la superdivisió masculina de tennis de taula. Lian Qian, que s’havia marcat la data en vermell a la seva agenda, va trucar l’endemà al matí a Enric Vall.
Una setmana més tard, Enric Vall, la seva dona i el president de la Federació Catalana de Tennis de Taula, Jordi Prat, agafaven un avió direcció a Xangai per presenciar els campionats del món d’aquest esport, que es vivien en un pavelló ple a vessar amb més de 10.000 aficionats. En aquella cita s’havien de trobar amb Qian, que participava al torneig defensant la samarreta de la República Dominicana.
L’habitació de l’hotel on s’allotjaven els catalans va ser l’escenari de la firma del contracte, en què Enric Vall actuava com a delegat del club i Lian Qian com a representant de Hu Bin. Un contracte, per cert, signat en un dels papers de la tauleta de nit de l’habitació, en què el CTT Borges es comprometia a pagar entre 12 i 13 mil euros i dos desplaçaments d’avió a Hu Bin, un jugador que els podia portar a l’èxit però que encara no havien vist jugar en directe.
Arribar i moldre
Hu Bin va arribar a la tardor a Les Borges Blanques, amb retard, quan ja s’havien disputat les dues primeres jornades de lliga, després d’enllestir els compromisos que el lligaven a la Xina. Ràpidament va demostrar als directius i aficionats del seu nou club que l’havien encertat de ple amb el seu fitxatge i de seguida les seves virtuts van començar a córrer de boca a orella entre la resta de clubs de la superdivisió.
El periodista Joan Barberà, presentador del programa radiofònic “Esports en Xarxa”, havia arribat a enfrontar-se amb ell en la seva etapa com a jugador. Reconeix que la seva qualitat impressionava a tothom: “El CTT Borges va fer una autèntica explosió amb l’arribada de Hu Bin. Guanyava a tothom, pràcticament tots els partits. Tenia un servei excel·lent, feia molt mal als rivals, feia molts punts de servei. Tenia bona dreta, era ofensiu i molt espectacular”.
Hu Bin era conscient de la seva qualitat, tal i com recorda des de la Xina en una conversa mantinguda amb La Fosbury: “El tennis de taula al meu país és molt fort, molt poderós. En aquell moment jo era el jugador número 30 del rànquing xinès i tenia clar que si jugava a alguna lliga europea no havia de tenir problemes. Estava molt tranquil”
L’estrella dels borgencs ràpidament va ascendir al número 1 del rànquing espanyol i va ser temut per a la resta de rivals. El xinès dominava amb mà de ferro la competició, però hi havia un jugador que li causava tal i com recorda Barberà: “Ell era superior a la resta de xinesos de la lliga i els guanyava a tots. Però davant l’espanyol Carlos Machado, 10 vegades campió d’Espanya, es bloquejava, tenia moltes dificultats per superar-lo. L’havia guanyat en alguna ocasió, però l’andalús era sens dubte la seva bèstia negra”.
El president del CTT Borges, Enric Vall, té clar que el lideratge de Hu Bin ha estat clau en els èxits assolits pel club: “Sense ell difícilment hauríem aconseguit els títols. Ha estat l’ànima esportiva del club i gràcies a ell hem captat l’interès de l’afició, dels mitjans i fins i tot dels patrocinadors. El vam acollir amb els braços oberts i ens ha correspost moltíssim”.
Una darrera clau del seu èxit l’apunta Joan Barberà: “Els jugadors xinesos que arriben a la lliga espanyola, coneixedors de la seva qualitat, es poden acomodar i relaxar-se. Ell no. A Hu Bin li agradava entrenar. Entrenar i millorar. Era una de les seves millors virtuts”.
La vida a Les Borges Blanques
De Hu Bin, tothom en destaca l’excel·lent adaptació a Les Borges. Era el primer contacte que tenia amb el món occidental i anava a parar en un poble força petit, tranquil, amb costums que diferien força del què havia viscut fins al moment a la Xina. El jugador en guarda un molt bon record: “Ha estat una experiència molt bonica, n’estic molt content. És un poble antic, amb molt bona gent. Jo vaig ser el primer xinès del CTT Borges i em van cuidar de meravella, com si fos de la família”.
Aquesta bona acollida la corrobora el president Enric Vall: “Ell té un pis a Les Borges Blanques i es va integrar molt bé. Des de la seva arribada tenim una relació d’amistat i d’estima molt forta. Sempre dic que és com si fos el meu cinquè fill”.
Quan va arribar, el xinès no coneixia ni l’espanyol ni el català, i durant les primeres setmanes, va comptar amb l’ajut dels membres d’un comerç xinès de la població, que l’orientaven i li donaven un cop de mà indispensable com a traductors.
El xinès enamorava com a palista i els èxits van començar a arribar, arribant a les semifinals de l’ETTU CUP (la segona millor competició europea) el 2009. Llavors, la població va respondre a la crida del club i va omplir el pavelló a vessar, amb prop de 1.300 persones reunides per presenciar l’espectacle del tennis de taula en una població, que, recordem, ronda els 6.000 habitants.
Després, Hu Bin va viure en primera persona les celebracions pel títol de lliga i de copa, que trencaven una sequera de 25 anys sense triomfs catalans en competicions estatals. Assumeix, però, que la crisi ja havia condicionat el nivell de la competició: “Entre el 2005 i el 2009 el nivell era fort, molt més del que m’esperava en arribar. Però després la qualitat dels equips ha anat baixant i ara el nivell és més fluix”.
L’any passat, amb 31 anys i orgullós de la feina feta a Borges, va fer les maletes per tornar cap al seu país natal.
Hu Bin, el caçatalents
Malgrat que la vida familiar i professional l’ha portat de nou cap al seu país, Hu Bin continua molt lligat a Les Borges Blanques i al club que el va gaudir durant 8 anys. Aquest any ha exercit de caçatalents per al club lleidatà, fent un seguiment dels millors jugadors xinesos i essent l’home clau en l’arribada d’un jove de 20 anys, Gui Chenkai. Segons Bin, pot fer un molt bon paper a la competició espanyola, formant un equip temible acompanyat per dos excel·lents jugadors: Marc Duran i Oriol Monzó.
Enric Vall, que parla sovint amb ell per whats app o per Skype, està encantat amb el nou paper de Hu Bin: “És molt meticulós, m’ha parlat fins al més petit detall de la nova incorporació. Com que no l’hem vist jugar, estem una mica inquiets, però ell em diu que estigui tranquil, que és molt bo i que el veu capaç de batre els millors jugadors de la superdivisió”.
Caldrà veure si l’ull clínic de Hu Bin com a caçatalents iguala les seves virtuts com a jugador. Només que s’hi apropi una mica, el DKV Borges Vall podrà dir que està d’enhorabona.
