El Barça d’handbol ha fet un any perfecte. Set de set. Ho ha guanyat tot. En hoquei patins ha estat una gran temporada, aixecant la Lliga i la Copa d’Europa. El Barça de bàsquet no ha estat a un gran nivell, però malgrat tot s’ha classificat per la final de la Lliga ACB on es jugarà la temporada a cara o creu. El que ha sortit més mal parat és Barça de futbol sala, fent una temporada per oblidar. Res de res.
Però de tot això, el que avui m’interessa destacar és qui ha estat protagonista d’aquests èxits i fracassos. Veure quants jugadors formats a “Can Barça” han estat protagonistes d’aquests èxits. I és que aquest és el sentit de qualsevol pedrera oi? O només interessa guanyar els Campionats de Catalunya i Espanya de base, per després desprendre’s d’aquests jugadors? Aquest és un dubte que plana pels altres clubs de Catalunya que veuen com any rere any, el Barça els agafa als seus millors jugadors per formar equips infantils, cadets i juvenils del més alt nivell.
Ja d’entrada sorprèn veure que dels equips de la base blaugrana, que els últims anys sempre estan al top, no hi hagi més jugadors que facin el salt al primer equip. D’acord que és un gran salt, però un salt que han fet noms mítics al llarg de la història. I semblaria més lògic ara, quan els quatre entrenadors de les seccions són homes de la casa, els dos “Xavis” Pascual, Marc Carmona i Ramon Muñoz.
Veiem-ho:
Bàsquet: Navarro, l’Astèrix del Barça
El Barça de bàsquet fa anys que té un equip sempre competitiu, però sense un bloc que faci història… i sense pràcticament jugadors de casa. Sí que és veritat que dos jugadors formats a “Can Barça” han estat a l’All Stars de l’NBA (els germans Gasol), però una pedrera com la blaugrana hauria de treure més jugadors de “nivell Barça”. I no cola dir que Mario Hezonja ha pujat del Barça B, ni que Abrines és de les Balears i és com de casa. El croat ja havia debutat al primer equip del Zagreb i el mallorquí a l’Unicaja abans que el Barça els fitxés.
Doncs res, sap greu però mirant la plantilla queda clar que el fruit de la pedrera és la “bomba” Navarro i res més. El que més a prop ha estat de consolidar-se els darrers anys al Palau (després d’una primera cessió) ha estat Xavi Rabaseda, ara a l’Estudiantes. Creieu que algun dels jugadors de l’actual Barça B pujarà al primer equip la temporada vinent? S’accepten apostes!
Handbol: Víctor Tomàs, el gran capità
El Barça d’handbol és l’equip que surt més ben parat d’aquest petit examen de la pedrera. Un dels fixos a l’equip és el capità Víctor Tomàs, i a la defensa mai falla l’especialista Viran Morros. Dos pilars del Barça i la selecció espanyola, igual que Gonzalo Pérez de Vargas en qui s’ha confiat per fi a la porteria (després de cedir-lo a França i haver-lo de recuperar després de la marxa inesperada de Sterbik). Per acabar, cal citar a dos jugadors formats aquí que han estat a la plantilla tot i que amb un protagonisme menor en les grans cites (els extrems Aitor Ariño i Joan Saubich). Cinc jugadors formats a casa de setze. Prou bé. El que segurament falta és un flux més constant de jugadors del Barça B, un equip dirigit a la perfecció per Toni Gerona a “Plata”, però que ha demostrat a la Copa del Rei que té nivell Asobal derrotant equips com Naturhouse o Cangas.
Però ja se sap –i ens ho va explicar el mateix Gerona– que passar d’un B al que vol ser el millor equip del món no és mai fàcil. Però en un club dos cops campió d’Espanya juvenil en els tres darrers anys s’ha d’esperar que en vagin sortint jugadors que puguin ser nous referents.
Futbol Sala: Orfes d’un referent
El tècnic Marc Carmona va decidir prescindir l’estiu passat de l’únic jugador català que hi havia, Jordi Torras. Evidentment que a l’esport mana l’entrenador i no estem aquí per demanar quotes, però –i aquí sóc conscient que és molt fàcil parlar a posteriori– veient els resultats aconseguits, més valia haver-ho fet amb jugadors formats a casa o confiant més en jugadors del filial. Sigui com sigui, falten referents de casa a l’equip per començar a crear una pinya, un nucli com per exemple som conscients que passa a quatre passes del Blaugrana, al Camp Nou.
Hoquei: Ni fred ni calent
El veterà porter Aitor Egurrola i la jove promesa Xavier Barrosso són els jugadors de la primera plantilla que han tastat de més a prop la “masia” blaugrana. És cert que la pròpia idiosincràsia d’un esport com l’hoquei, fa que sigui lògic que el potent Barça acabi fitxant jugadors que han fet tota la seva etapa formativa en altres clubs, des d’on han fet el salt a l’OK Lliga. Siguin catalans o argentins. També és cert que hi ha jugadors que tot i no haver-se format a la pedrera blaugrana segurament senten els colors com els que més. Que cadascú prengui les seves conclusions.
