Arriba la Copa del Rei per primera vegada a Mataró. Com veus la competició i que se celebri en una piscina com la Joan Serra, en un lloc de tanta tradició?
La Copa del Rei és segurament la competició més apassionant de la temporada al waterpolo espanyol. El fet de que el calendari se sortegi sense tenir caps de sèrie, obre les opcions a algunes sorpreses. Que es jugui a Mataró és molt positiu; les instal·lacions del Centre amb les vistes al mar les converteixen en un marc espectacular. I això sempre és positiu per promocionar el waterpolo.
La pregunta esportiva bàsica és presumible: hi ha opcions que el Barceloneta no sigui campió de nou?
Crec que és molt difícil que pugui ser eliminat en alguna de les tres rondes. Els mariners són, per pressupost, plantilla i historial, l’equip a batre. És sens dubte el gran favorit per guanyar el títol.
“L’Atlètic Barcelona és l’equip a batre. La Copa li serveix per preparar el seu gran repte, la lliga de campions”
Quines són les claus de la dinastia dels campions al waterpolo espanyol en general i a la Copa en particular?
És un club que porta molts anys apostant fort pel waterpolo masculí. L’Atlètic Barceloneta ha aconseguit ser un dels grans d’Europa i, desgraciadament, la majoria dels clubs del país no li han pogut seguir el ritme. En les dues últimes temporades veiem com les dificultats econòmiques als nostres clubs ja no són tan grans i això ha permès que el nivell de la Divisió d’Honor hagi pujat. Entenc que per al Barceloneta la Copa és una competició molt interessant; un torneig intensiu que li serveix per preparar el seu gran repte, que és la Champions europea.
Que el waterpolo, de sempre, sigui un esport “tan català” a efectes dels clubs punters creus que va en contra de la projecció a nivell estatal d’aquest esport?
No ho crec. La millor manera de fomentar un esport és aconseguint èxits internacionals, que es televisin i que tinguin una bona difusió. D’aquesta manera, els nens i nenes volen practicar-lo i acaba repercutint en l’aparició de nous clubs per tot el territori. Que el waterpolo espanyol estigui a un nivell tan alt es deu en gran mesura al waterpolo català. No només som un referent espanyol; ho som a nivell internacional. Per això cal continuar en aquesta línia; si seguim treballant d’aquesta manera, el waterpolo seguirà creixent aquí i a tot el territori espanyol.
A la Copa sempre hi ha alguna sorpresa. Creus que en veurem alguna o que tot anirà en justa correspondència amb l’estat dels equips a la Lliga?
El sorteig d’aquesta Copa ha posat els tres primers classificats en una banda del quadre, mentre que del quart al setè de la Lliga estan a l’altra. Tot apunta a què l’Atlètic Barceloneta arribarà a la final, però ho farà pel camí més difícil possible. Per contra, l’altra banda serà on viurem les emocions més fortes, perquè la igualtat és màxima i crec que qualsevol pot classificar-se per la final.
“Els èxits internacionals d’aquest estiu demostren que el waterpolo català viu un moment històric”
En quin moment creus que està el waterpolo a nivell català? En què pot millorar? Té prou visualització?
Els èxits internacionals d’aquest estiu demostren que estem en un moment històric. Les sis seleccions espanyoles (l’absoluta, la júnior i la juvenil masculina i femenina) han aconseguit medalla a les competicions internacionals. I tres de cada quatre jugadors eren nascuts a Catalunya. Una mostra irrefutable de la situació que vivim. Segurament necessitaríem créixer mediàticament per garantir l’entrada de nous seguidors i patrocinadors. Amb tot, crec que en els últims anys estem millorant molt com esport en aquest aspecte.
Si et demanem que facis una porra de la competició, quins creus que seran els semifinalistes, els finalistes i el campió?
És molt perillós deixar per escrit les prediccions, perquè probablement quedaré en evidència… Però jo diria que veurem un Barcelona contra Atlètic Barceloneta i un Mediterrani – Mataró a semifinals. La final podria ser un Atlètic Barceloneta – Mataró amb previsible victòria final per als mariners.
Com veus l’amfitrió, el Quadis CNM? El factor camp li pot permetre de fer un salt endavant o en ocasions així acaba sent més aviat un llast?
Crec que el factor camp és molt important i hauria de ser un al·licient més que no pas un llast. Segurament no està sent la seva millor temporada, però en Beto Fernández compta amb un grup de jugadors joves molt prometedor que de ben segur garanteixen el futur de l’equip.
Si et demanem que et mullis i que ens diguis tres jugadors dels que cal estar especialment atents aquests dies a Mataró, quins ens diries i per què?
Per no caure en la obvietat de parlar de jugadors de l’Atlètic Barceloneta, us proposaré tres noms. L’Adrià Delgado del CN Barcelona, en Bernat Sanahuja del CN Terrassa, i en Lluc Bertran del Quadis CN Mataró. Em semblen tres perfils molt interessants; jugadors amb una qualitat extraordinària que de ben segur veurem ben aviat a la selecció espanyola absoluta.
Coincidint amb la Copa del Rei es commemora el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia a l’esport. Creus que el waterpolo és un esport on es doni i on calgui incidir en aquesta problemàtica?
Afortunadament, els temps han canviat molt a nivell social i, en conseqüència, també al waterpolo. Amb tot, queda molt camí per recórrer per fer que la LGTBIfòbia surti del món de l’esport. L’exemple més clar del bon nivell de tolerància que hi ha al waterpolo actual el podem veure en jugadors i jugadores obertament gais, bisexuals i lesbianes que han sortit de l’armari sense que hagin patit cap tipus de discriminació. Que ho hagin fet permet que els més joves tinguin referents i això crec que és molt positiu.
L’Anuari del Waterpolo català ha fet 10 anys. Com el definiries i per qui ha de ser imprescindible de tenir-lo?
L’Anuari és un recull dels 275 equips de waterpolo de Catalunya amb dades i fotografies. Una radiografia del nostre esport en 196 pàgines. Crec que és un llibre que tots els amants del waterpolo haurien de tenir.
“En la darrera dècada hi ha hagut un creixement exponencial del waterpolo femení”
Com ha canviat el waterpolo català en aquesta dècada?
Ha canviat molt. S’han disparat les llicències, especialment en les categories de base. I sobretot hi ha hagut un creixement exponencial del waterpolo femení, segurament gràcies als èxits de la selecció espanyola absoluta dels darrers anys. Després d’uns anys de crisi en què els clubs van deixar d’invertir en waterpolo, ara comencem a treure el cap.
Què és allò que fa diferent la teva publicació?
Cap altra disciplina, m’atreviria a dir que a tot el món, reuneix tots els jugadors i jugadores d’un esport, des dels absoluts internacionals fins els benjamins que acaben de començar a competir. Estem parlant d’uns 4.000 esportistes que, any rere any, apareixen a les pàgines de l’Anuari del waterpolo català. És una obra que guanya valor amb el pas dels anys, perquè mostra una imatge fixa d’una temporada en concret.
