Les obres estiuenques a l'àrea de Baciver s'han dut a terme malgrat l'oposició de Mountain Wilderness Catalunya / Mountain Wilderness Catalunya

Baqueira Beret amplia el domini esquiable entre crítiques

2 minuts de lectura
Baqueira Beret és l’estació d’esquí més gran de Catalunya. Estrena cinc pistes noves per a la temporada 2018/2019.

Aquest dimarts Baqueira Beret ha anunciat les novetats de la temporada hivernal d’esquí alpí. L’estació, que en plana esportiva té una cita destacada l’1 i 2 de març com a seu d’una prova de la copa del món d’snowboard cross, estrenarà cinc nous recorreguts que apugen el nombre total de pistes fins a les 111 amb un total de 160 quilòmetres esquiables. El creixement arriba després d’un estiu d’obres en què l’estació ha guanyat terreny a la muntanya a la vessant sud-est del Tuc de Baciver (Vacivèr en aranès). La instal·lació d’un nou teleesquí en una zona fins ara inexplorada per l’estació també farà créixer la cota màxima, que s’enfila fins als 2.610 metres del Cap de Baciver, així com el desnivell, que ja supera el quilòmetre (1.100 metres).

La nova àrea de Baciver serà només apta per a esquiadors experts. El remuntador d’1,7 quilòmetres i més de 400 metres de desnivell donarà accés a cinc noves pistes vermelles, algunes de les quals ronden el 20% de pendent mitjà. Baciver, doncs, es converteix en el nou reclam de Baqueira Beret malgrat que no tothom ha vist amb bons ulls la nova ampliació de l’estació.

L’impacte de les obres en el territori / Mountain Wilderness Catalunya

Aquest estiu el col·lectiu Mountain Wilderness, una associació en defensa de l’alta muntanya i que compta amb diversos grups organitzats arreu del món, ha denunciat les obres d’ampliació en diverses ocasions, arribant a fer palesa la seva disconformitat penjant pancartes amb el lema “Prou destrucció del patrimoni natural” a les excavadores responsables d’obrir camí per a les pistes i el teleesquí.

Mountain Wilderness Catalunya ha explicat el seu posicionament davant l’ampliació del domini esquiable de Baqueira Beret a la seva pàgina web:

“El macro-complex Baqueira-Beret segueix creixent a costa de consumir territori i urbanitzar i degradar espais d’alta muntanya. Un creixement per altra banda que no sembla justificat, senzillament per innecessari. La Vall d’Aran ja queda col·lapsada de visitants un número creixent de dies. Som davant la irracionalitat del creixement pel creixement”

A les xarxes socials també han expressat la seva disconformitat, apuntant també al paper de les administracions públiques encarregades de la gestió del territori:

“El modelat glacial del pic de Vacivèr és el resultat de milers d’anys d’acció de les glaceres. Aquest relleu, el silenci ancestral del cim i les valls adjacents, la puresa de les aigües i de les seves mulleres romania intacte fins aquest estiu. Només dos mesos ha requerit Baqueria-Beret per trinxar aquest llegat. Fa feredat. Tot per guanyar uns centenars de metres esquiables… que no calen. L’estació disposa de suficient superfície, la vall ja queda totalment col·lapsada els dies de gran afluència. Quin sentit té, doncs? És la lògica del creixement pel creixement. Una acte bàrbar, només possible per la complicitat imprescindible de les administracions públiques. Fins quan aquesta impunitat?”
El camí obert aquest estiu per instal·lar el nou teleesquí de Baciver / Mountain Wilderness Catalunya

La Peülla, sense canvis fins el 2019

Una altra de les zones on l’estació d’esquí té previst créixer és en un dels extrems de l’estació, al voltant del Cap de la Peülla, a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Els nous telecadires previstos per millorar la connexió entre els diferents espais de l’estació s’instal·laran previsiblement durant la primavera i estiu de 2019. L’entitat ecologista Ipcena fa anys que denuncia l’autorització de la instal·lació concedida dins d’un espai protegit des de 2002 i l’any passat va presentar un recurs contenciós contra la comissió d’Urbanisme del Pirineu de Lleida.

L’àrea de Baciver, al centre, i el Cap de la Peülla, a l’extrem dret del mapa / Baqueira Beret