Originari dels Estats Units, té més de 1500 equips que el practiquen arreu del món, la majoria integrats per dones
// Un reportatge de Jordi Collell // jcollell@fosbury.cat //
Des que a principis de la dècada de 1880 Micajah C. Heneley va crear a Richmond, Indiana, la primera empresa de patins a l’estable de casa seva, el món del moure’s sobre rodes no ha fet que evolucionar. Si a finals del segle XIX i inicis del XX es valorava a la dona per les seves capacitats reproductives i es veia qualsevol forma d’exercici físic com un perill per la seva salut, avui en dia les coses, per sort, estan canviant, i parlar d’esport, exercici i dona ja és completament natural. El món del patinatge n’és un clar exemple i té en el Roller Derby el seu màxim exponent: cops, contacte, agilitat i força es combinen a sobre la pista.
Per practicar el Roller Derby són imprescindibles sis elements: patins de quatre rodes i un equip de protecció compost de casc, genolleres, colzeres i protector bocal. Una vegada equipats els dos equips, compostos cadascun per cinc membres, es posen a rodar en direcció contrària a les agulles del rellotge. Hi ha tres rols:
– Jammer (1 per equip): encarregada de sumar punts passant en voltes a l’equip contrari. Porta una estrella la casc.
– Bloquejadores (3 per equip): ajuden a la jammer del seu equip i miren d’aturar a la de l’equip contrari. Es diferencien perquè no porten funda al casc.
– Pívot (1 per equip): Bloquejadora que mana i marca l’estratègia. Pot assumir els rols de jammer en determinades circumstàncies. El seu casc té una línia que el travessa de davant a darrera.
El joc comença quan l’àrbitre xiula i s’inicia el “jam”, que dura dos minuts. Les bloquejadores i pivots estan en una posició més avançades que les jammers que han de mirar de superar el paquet i donar una volta completa. Aquest primer avançament no compta, però sí els següents. Durant cada “jam” les bloquejadores poden fer servir el contacte corporal o altres estratègies de posicionament a la pista per mirar d’impedir la progressió de l’equip contrari.
No cal dir que els àrbitres (un de principal, fins a cinc de paquet –encarregats d’observar les bloquejadores- i dos de jammers) poden demanar sancions si veuen conductes inadequades consistents en passar temps a la caixa de càstig. A més a més si una jugadora fa set faltes en un mateix partit és expulsada.
Cada joc té una duració de 60 minuts separats en dues parts. Això suposa que per cada temps hi ha 15 jams de 2 minuts. Al final de cada jam les jugadores tenen 30 segons per tornar a formar el paquet i escollir una jammer. En un partit hi poden participar un màxim de 14 jugadores.
La història
Els orígens del Roller Derby els hem de buscar al 1922 quan el Chicago Tribune va fer servir la denominació per primera vegada per definir les curses de patins que duraven varis dies. És el promotor Leo Seltzer, però, el considerat “pare de l’esport quan, deu anys després, amb l’ajuda de Damon Runyon, va registrar el nom i redefinir les normes de l’esport. L’èxit va anar creixent, aconseguint espai a la televisió i popularitat però problemes econòmics el van portar a una greu crisi l’any 1970. No va ser fins el 2001 quan, un nou impuls provinent de Texas, va suposar el ressorgir d’un esport que des del 2004 compta amb la Women’s Flat Track Derby Association (WFTDA), la coordinadora de lligues femenines que s’encarrega de la normativa i organització a nivell mundial.
Des de finals del 2010 Barcelona compta amb la Barcelona Roller Derby, un grup que ha treballat per crear una lliga competitiva a nivell nacional i internacional. El seu esforç es va veure recompensat el passat gener quan van ser reconeguts per la WFTDA com a programa de la lliga d’aprenentatge. L’equip de la ciutat es diu Ingles de acero.
Un esport feminista?
Les característiques del Roller Derby l’han portat a relacionar-lo de forma directa amb el feminisme i l’emancipació de la dona ja que resol un problema d’identitat proporcionant-los una activitat que les condueix a una nova forma d’adquirir coneixement del seu cos. Tot això ve donat pel fet que les obliga a desenvolupar-se en formes que es consideren atípiques de gènere, i els ofereix un espai de col·lectivitat que ja és contra hegemònic i que contradiu els discursos dominants sobre les dones i els seus cossos. D’aquesta manera, i amb les seves característiques, el Roller Derby ha estat una font de la identitat femenina resistent a les normes restrictives de la cultura masculina hegemònica.
El macro-feminisme del Derby es reflecteix en petits micro-feminismes integrats en les habilitats i subcultura necessàries per practicar-lo, posant l’accent en el poder i l’empoderament de les dones de forma individual. Com a esport exigeix colpejar i rebre cops, així com treballar amb les companyes com crear maniobres i estratègies amb el cos, exigeix confiança i auto-afirmació, força i agilitat, col·laboració i l’agressivitat. No hi ha lloc a la pista per les mandroses, manses, submises o tranquil·les. En altres paraules: la feminitat tradicional, almenys en les seves formes més comunes, no existeix.
// Un reportatge de Jordi Collell // jcollell@fosbury.cat //
