Estela Garcia viu el millor moment de la seva carrera esportiva. Fa una dècada que va començar a despuntar traient el cap en les primeres cites internacionals de la seva carrera, però és ara quan està gaudint de la seva plenitud esportiva. Aquest dimecres ha aconseguit l’objectiu que perseguia a Barcelona: batre el rècord d’Espanya dels 300 metres llisos, una disciplina de critèrium que sovint queda en l’anonimat però que per a una velocista pura com ella és un repte de resistència que ha superat amb una gran nota.
La seva marca de 37 segons i 30 centèsimes rebaixa en més d’un segon l’anterior rècord, assolit aquest mateix 2018 per Laura Bueno. Curiosa de mena, Garcia també ostenta el rècord d’una altra disciplina estranya: els 150 metres llisos.
El rècord estatal dels 300 llisos és nou pas endavant en un 2018 on el gran objectiu és l’europeu de Berlín de principis d’agost. Abans, el cap de setmana vinent (21-22 de juliol), una altra cita rellevant són els campionats d’Espanya a l’aire lliure. A les dues cites més rellevants de l’estiu la vilanovina hi arribarà amb un botí d’èxits aquest 2018: als Jocs del Mediterrani va pujar al podi per partida doble, amb un bronze als 200 metres amb el millor temps de la seva vida (23.11) i una altra medalla als 4×100, on va contribuir a assolir un altre rècord d’Espanya.
Durant la temporada de pista coberta, més enllà d’un nou títol estatal als 200 i una plata als 60 llisos, Garcia també va marcar un nou rècord de Catalunya del doble hectòmetre. En resum: un 2018 memorable que dóna continuïtat al seu bon rendiment dels darrers anys.
Una trajectòria amb canvis constants
La carrera d’Estela Garcia dibuixa un mapa amb múltiples punts d’interès. Quan cursava primària se’n va anar a viure a Astúries, l’indret on va començar a despuntar en l’atletisme. La catalana va passar pel centre d’alt rendiment de Sòria abans de rebre una beca per entrenar a la Blume de Madrid i i pel camí va demanar la fitxa federativa a Castella i Lleó mentre fitxava pel València Terra i Mar, on continua competint 9 anys després sota la denominació de “València Esports”.
L’any 2011 el seu nom va aparèixer als papers de l’operació Llebrer (la “galgo” que va fer trontollar a Marta Domínguez i on finalment Garcia va ser exculpada) i va reblar el clau amb un cas de dopatge que va admetre al mateix temps que negava la intencionalitat de millorar el seu rendiment a través de la trampa. Un consum d’un diürètic que no hauria d’haver comprat mai a la farmàcia i que la va allunyar de les pistes una temporada sencera. Un cas que la va deixar sense beca, sense presència a la Blume i amb un trencament evident de relacions amb els responsables de l’atletisme que l’havien acompanyat en el seu creixement fins aquell moment. Cansada, va tornar a Catalunya per seguir combinant els estudis i la feina amb el perfeccionament dels entrenaments.
Berlín 2018: l’objectiu del mes d’agost
Amb una trajectòria encara ascendent, en el seu currículum hi brilla el debut olímpic a Rio de Janeiro 2016 i l’estrena mundialista a Londres 2017. Totes dues cites, amb resultats lluny de la seva millor marca en dues temporades en què el pic de forma el va programar els mesos previs a aquestes grans cites internacionals per poder assolir la mínima per participar-hi. Aquest 2018, vist el seu estat de forma, tot sembla indicar que podria aconseguir la millor participació de la seva vida en uns campionats d’Europa. Un cop garantida la plaça per a Berlín el gran repte serà superar la primera sèrie. No ho ha aconseguit mai, però camí dels 30 anys, Estela Garcia demostra en cada campionat que continua progressant.
Assentada plenament a Catalunya, on ha rebut una beca per entrenar al CAR de Sant Cugat del Vallès, per fi ha arribat l’hora que aquesta atleta d’arrels vilanovines i asturianes mostri la seva millor versió al continent europeu.
