Mentre l’arribada del portaavions de l’èxercit espanyol ha centrat el debat públic tarragoní (a qui se li acut portar-lo en uns Jocs que diuen voler promocionar la cultura de la pau? En fi…), les competicions esportives han ofert grans moments a Tarragona i a unes quantes sub-seus. Quan els Jocs encaren el seu tram final és quan semblen començar a agafar embranzida.
El dia en 3 claus
1. Síria ja compta amb un campió a Tarragona 2018
Cal dir tantes vegades com faci falta que comptar amb esportistes sirians en una cita com els Jocs del Mediterrani és una esperança de futur per a un país on la immensa majoria de la població viu pendent d’una realitat que evidentment no passa per l’esport. En els darrers anys ha estat el saltador Majd Eddin Ghazal qui ha completat grans actuacions malgrat tenir problemes per competir en països com els EUA i haver patit una anèmia en la darrera final olímpica. L’any passat va pujar al podi del mundial d’atletisme i després de participar sense èxit als dos darrers Jocs del Mediterrani s’havia marcat l’or com a únic objectiu a Tarragona. Ha guanyat a l’estil Fosbury, és clar, i n’ha tingut prou amb un millor salt de 2.28 metres. L’home que va sobreviure a una bomba a Damasc continua ampliant un palmarès brillant.
https://www.youtube.com/watch?v=AtRQfGr69ik
2. Mouna Beji, una altra campiona del món que brilla als Jocs
La tunisiana és una de les grans especialistes mundials de petanca. A Tarragona s’ha endut la medalla d’or individual en el tir de precisió amb molta claredat després de guanyar la turca Gulcin Celik a la final per 26 a 9. Afinar la punteria és qüestió de talent i Mouna Beji l’ha demostrat arreu del món al llarg de la seva trajectòria. Estrella de la petanca nord-africana, Beji ha estat campiona del món i quatre vegades subcampiona en grans cites internacionals. El seu talent ha estat premiat a França, on juga en un dels clubs punters per disputar la prestigiosa copa francesa. Esport en clar creixement a Tunísia, la petanca compta amb una federació disposada a promocionar-la amb competicions regulars des de les escoles per convertir-se en una de les grans potències mundials a mig termini.
3. Barcelona viu els Jocs del Mediterrani 63 anys després
La capital catalana acull les competicions d’hípica a les instal·lacions del RC Polo. Aquest divendres la competició de salts ha permès a dues amazones franceses fer doblet al podi per davant de genets i amazones també experimentats d’altres països. La guanyadora ha estat Felicie Bertrand en una jornada que ha recordat la màgia del CSIO als assistents al centre barceloní. Una manera de rememorar, per als més veterans de tots, aquells Jocs de 1955 a Barcelona que van consagrar definitivament a Joaquim Blume com una gran estrella internacional de la gimnàstica.
La imatge del dia
Els esportistes de casa nostra
Comencem per una medalla de bronze: Estela Garcia ha corregut més ràpid que mai els 200 metres llisos i ha fixat el cronòmetre en 23.11, marca mínima per a l’europeu i rècord de Catalunya absolut, en una prova en què fins a 4 atletes diferents han millorat la seva marca personal. El podi de la vilanovina ha estat acompanyat per una nova medalla de la valenciana Fatima Diame, aquest cop al triple salt i també en el tercer lloc del podi. Esther Guerrero, de la seva banda, s’ha quedat a les portes del podi.
Estela García Villalta es penja a l’estadi d’Atletisme la medalla de bronze, a la final de 200 m. L’hem escoltat a #LaRdJ de @tarragonaradio pic.twitter.com/pV8CKT3tWm
— Josep Suñé (@pepsunye) 29 de juny de 2018
En tennis la catalana Marina Bassols ha guanyat la medalla de bronze al torneig de dobles fent parella amb Eva Guerrero després d’una fluixa competició individual. Qui s’ha endut la medalla d’or després d’una gran jornada ha estat Raúl Martínez, un altre dels grans exponents del taekwondo valencià amb un triomf clar en menys de 80 kg. Mentrestant, les competicions d’equip arriben al seu tram final, amb partits de traca i mocador (i algunes medalles ja assegurades) per al cap de setmana.
