Des del creixement econòmic del segle XVIII i durant el segle XIX Reus va esdevenir un centre comercial i econòmic amb un pes específic a Catalunya. Això va comportar el creixement d’una població que va esdevenir pou d’atracció d’elements que modernitzaven la societat. L’esport no en va restar al marge.
Ja des de la segona meitat del segle XIX Reus comença a familiaritzar-se amb la pràctica esportiva. Des dels primers gimnasos, com el de Joaquim Batlle, a la incidència social del ciclisme , amb la construcció del velòdrom del Club Velocipedista l’any 1892, la primera gran infraestructura esportiva de la ciutat.
Posteriorment el futbol tampoc va passar de llarg de Reus on van formar-se els primers equips, la majoria dels quals desapareixien poc després.
El 1909 es funda la que serà una de les principals entitats esportives de Reus: el Deportiu. Inicialment conegut com a Club Deportiu, els seus inicis estaven vinculats al món estudiantil i a la passió pel futbol. El 1917 la unió del Club Deportiu amb el Club Velocipedista i l’Sport Club Reus va originar una entitat multi esports ja sota la denominació de Reus Deportiu.
La sortida natural de Reus cap al mar, Salou, va comportar l’inici d’un altre club que també s’ha mantingut fins a l’actualitat amb un pes i tradició importants: el Reus Ploms. El 1916 una colla d’amics del Foment Nacionalista es començaven a trobar a Salou bàsicament per aprendre a nedar. Aquest grup també va aconseguir un espai per practicar gimnàstica , i van optar inicialment per fer-se conèixer com Les Baldufes. Aquell entusiasme inicial cap al mar, va portar a aquella colla de joves a fundar el Club Natació Reus Ploms.
Malgrat uns primers anys complicats per la joventut dels socis i les obligacions militars que molts d’ells van haver de complir, a partir de 1921 el club comença a tenir certa estabilitat. Bàsicament les activitats que tenien els membres de l’entitat eren a la platja de Salou i a l’entorn dels esports aquàtics.
A inicis de la dècada dels vint el Reus Deportiu, que s’havia convertit en la principal entitat esportiva de la ciutat, va intentar l’absorció del Ploms, per així poder crear una secció marítima. Però aquesta proposta va topar amb el rebuig de la majoria de socis del Ploms. Des d’aquells moment la relació entre els dos clubs va passar a ser tempestuosa.
El creixement de les dues entitats va portar a l’augment de noves seccions. El Deportiu va crear seccions com el futbol, ciclisme, boxa o atletisme. Precisament va ser en l’atletisme on va haver-hi els principals xocs amb el Ploms. Tot i que en un principi el Deportiu era el club punter en aquesta disciplina, ràpidament el Ploms va igualar resultats i les disputes entre els atletes dels dos clubs van ser una constant, fins el punt que el Deportiu es va negar a participar en el campionat de Reus organitzat a les instal·lacions del Ploms, per por a perdre el domini local de la disciplina.
Una mica més endavant, el 1931, el Reus Deportiu tornava a boicotejar la participació dels seus atletes en una competició organitzada a les instal·lacions del Ploms entre atletes de Barcelona i Reus. Durant els anys de la Segona República la rivalitat no va disminuir i va arribar a altres seccions com la de bàsquet, que va veure com el 1935 un partit de la màxima rivalitat acabava amb agressions entre alguns jugadors, i algun altre jugador expulsat.
La rivalitat també afectava a les infraestructures. La competició per veure quin dels dos clubs era el primer a tenir una piscina descoberta va afegir problemes entre les dues entitats. Malgrat que en un principi semblava que hi havia consens per fer una única piscina entre els dos clubs, finalment cada un va fer la seva i va començar una cursa per veure qui era el primer a inaugurar-la. Finalment el juny del 1932 el Ploms va inaugurar la piscina menys d’un mes abans que el Deportiu.
La construcció de la nova piscina també va comportar una batalla en el terreny del màrqueting per veure qui tenia els serveis més atractius i així aconseguir nous socis. Disputa que es va veure reflectida en els anuncis a la premsa dels dos clubs.
La guerra va trencar el creixement de l’esport a la ciutat. Totes les entitats esportives es van veure afectades pels esdeveniments. Especialment el Deportiu, que va veure com les instal·lacions eren expropiades i les activitats del club desapareixien durant uns mesos. L’adhesió des dels inicis de la guerra del Ploms amb la República va fer que el club no patís els excessos que havia patit el seu rival i que es mantingués una activitat més o menys constant durant el conflicte.
El 15 de gener del 1939 l’exèrcit feixista ocupava Reus i començava una nova i dura etapa. L’esport es va veure molt delmat i després del conflicte bèl·lic només hi havia tres entitats esportives censades a la ciutat: el Deportiu, el Natació Ploms i el Reus Automòbil Club.
L’hoquei sobre patins, l’eclosió d’un esport molt arrelat a Reus
La reorganització va ser difícil i costosa però va comportar importants i exitoses novetats com la introducció d’un esport cabdal pels reusencs durant les següents dècades: l’hoquei patins.
Va ser el Ploms qui primer va crear la nova secció d’aquest esport el 1943. I ràpidament va tenir una gran acceptació, cosa que el va fer créixer de forma meteòrica proclamant-se l’any 1946 campió d’Espanya. Això va comportar una celebració inèdita a una ciutat faltada de grans triomfs esportius.
El 1945 el Deportiu havia creat la seva secció d’hoquei. Dos anys després accedia a la màxima categoria de l’hoquei estatal, cosa que va suposar el retrobament de la rivalitat en un àmbit on fins el moment no havia existit. El Deportiu es va proclamar campió d’Espanya per primer cop el 1952.
Aquell moment àlgid de l’hoquei va acabar amb un sotrac i un certa davallada d’aquell esport a la ciutat, tot i que durant els anys 60 els dos equips van tornar a coincidir en la màxima categoria, anys on el Reus Deportiu va començar a despuntar i es va començar a convertir en un referent de l’esport a nivell mundial, convertint-se sis anys consecutius en Campió d’Europa.
Dos clubs punters per a una ciutat de més de 100.000 habitants
Malgrat les successives crisis econòmiques i les dificultats diverses que els dos clubs han anat patint aquests darrers anys, en l’actualitat els dos clubs conviuen amb una certa tranquil·litat i distància tot i que no poden oblidar els antics enfrontaments. I és que a l’actualitat on es viu més intensament aquesta rivalitat és a les diverses seccions inferiors dels dos clubs.
