El boom de les proves de resistència
En els últims anys han augmentat de forma espectacular el nombre de practicants i el llistat de proves de resistència a Catalunya.
Els motius poden ser la crisi, l’increment d’hàbits de vida saludables, la voluntat de guanyar respecte social…
però on és el límit d’aquest boom?
// Jordi Feu // Fotos: Wefeel Sport //
Fa quinze anys anaves a un triatló i hi coneixies tothom. Ara pràcticament no hi coneixes ningú”. Són paraules d’Eloi Moragues, atleta amateur i soci fundador de WeFeel Sport, una empresa dedicada a l’organització d’esdeveniments esportius i entrenaments personalitzats, entre altres vessants. I són paraules que mostren com ha canviat el món de les proves de resistència a Catalunya en ben pocs anys: des de les curses populars fins a l’exigent Ironman.
Avui dia hi ha desenes de curses cada cap de setmana. Abans hi havia 10 triatlons l’any a Catalunya. Actualment ja en són 40. Tot plegat respon al gran augment d’atletes amateur i a la propagació de la passió per competir i superar-se. “La gent el que vol són reptes”, explica l’Eloi.
Els motius d’aquest boom són diversos. En primer lloc la crisi econòmica, que ha fet que molta gent es replantegés la seva vida i busqués en si mateix nous objectius després de quedar-se sense feina. En segon lloc, una major conscienciació sobre els hàbits de vida saludable i la conveniència de fer esport.
També hi ha ajudat molt un major accés a la informació i al coneixement a través d’Internet, que és un niu de consells i recomanacions pels atletes moderns. I, al mateix temps, les xarxes socials han creat un lloc propici on fomentar la competitivitat i alimentar els egos quan es pengen les dades de l’últim entrenament o el nou rècord en la darrera cursa. I aquesta qüestió de l’ego no és res secundari a l’hora de buscar els perquès d’aquesta onada. “Hi ha gent que a la feina no se sent valorada o no té una bona posició i pensa que si fa una ironman se sentirà millor a nivell personal i es guanyarà el respecte del seu entorn”, afirma l’Eloi, que afegeix que “avui dia si dius que faràs una cursa de 10 quilòmetres et diran que això ho pot fer qualsevol. En canvi, si dius que correràs una marató ja et miren amb una altra cara”.
Començar pel final
El creixement de la passió per les proves de resistència ha fet que cada vegada hi hagi més gent que comenci pel final. “El millor i el més normal és començar per curses de pocs quilòmetres i anar pujant fins a la marató. Però ara hi ha gent que va directament a la marató”, comenta l’Eloi. I això incrementa les possibilitats de patir lesions o, fins i tot, conseqüències més greus si no s’ha seguit un entrenament adequat.
Avui dia hi ha gent que des del no res comença a competir en una Ironman i canvia el xip de cop. És el cas, per exemple, del presentador de televisió i ara també ultra fondista Valentí Sanjuan, un corredor molt popular a les xarxes socials i que serveix de mirall per a molts atletes amateurs. Són un perill aquest tipus de figures mediàtiques com el mateix Sanjuan, Kílian Jornet o Josef Ajram pels atletes amateurs que aspiren a imitar-los. Per l’Eloi, el problema no són ells. “El Kílian Jornet porta una trajectòria de tota una vida en aquest món. Però tant ell com el Valentí Sanjuan ja avisen que no els intentin seguir els passos. Es tracta més d’un problema del conjunt de la nostra societat, que premia la superació i fa que la gent vulgui sentir com l’alaben”, diu.
L’excés per la voluntat de superar-se crea nous problemes i ja han aparegut els primers casos de persones amb addicció a la pràctica esportiva que, per exemple, segueixen entrenant-se tot i estar lesionats. “Evidentment que l’excés d’esport és perjudicial. Prendre una copa de vi al dia és saludable però beure’s l’ampolla sencera no. Amb l’esport passa el mateix”, explica l’Eloi, que tot i així afirma que tothom és capaç d’assolir reptes com ara acabar una marató. Això sí, cadascú al seu ritme i al seu nivell i després de fer comprovacions com ara assegurar que no es tenen problemes de cor o ser capaç de superar una prova d’esforç.
S’acaba el boom?
La bombolla de les proves de resistència serà com la bombolla immobiliària? Acabarà petant? “Jo penso que d’aquí un o dos anys començarem a veure com van caient proves i com es mantenen les que la gent valora més ja sigui pel seu recorregut, pels serveis oferts, etc. Hi ha moltes curses que són deficitàries.”, afirma l’Eloi.
Veurem si efectivament es tracta d’una bombolla, d’una moda que acabarà passant. En qualsevol cas, és indubtable que la proliferació de la pràctica esportiva té moltes més conseqüències positives que negatives. La qüestió serà compatibilitzar la voluntat de competir i de superar-se a un mateix amb el potencial que té l’esport com a hàbit de vida saludable i element de socialització. Si trobem aquest equilibri segur que hi haurem guanyat molt.
// Jordi Feu // Fotos: Wefeel Sport //
