Xavier Gabriel és el rostre més conegut de la loteria a l’Estat Espanyol. Empresari, emprenedor polièdric, propietari de ‘La Bruixa d’Or’ i sobretot un home de territori incansable, és un dels principals mecenes esportius del país. Associa la seva marca a diferents projectes esportius com el Manresa de Bàsquet o el Girona de Futbol. Gabriel és una de les veus més autoritzades per parlar, en primera persona, del que suposa ser un patrocinador a casa nostra.
LLEGEIX L’ENTREVISTA EN FORMAT INTERACTIU A LA FOSBURY #07 EN VISUALITZADOR ONLINE
· Quan va ser la primera vegada que va sufragar un patrocini?
La primera vegada no la recordo, però la més difícil d’aconseguir, i que en lloc de sufragar hi vam guanyar, va ser fa uns anys al lloc més difícil per aconseguir fer coses així: al FC Barcelona. La promoció va suposar ingressar directament a la Fundació del Barça una quantitat important de diners i una bona imatge pública i de contactes per nosaltres.
· Què és el que el fa decantar a l’hora d’invertir en una entitat o una altra? Per què el Manresa de bàsquet? I el Llagostera? I el Cervera?
En patrocinis, sempre invertim al lloc on és tot més complicat, llavors el resultat mai pot anar a menys, és a dir, sols tens opcions de quedar-te igual o multiplicar l’impacte. Has d’arriscar amb diversos clubs. El Llagostera com a poble és fantàstic, com a junta de futbol no els reconec, el dia que van pujar a Segona ens van dir reiteradament que tot era gràcies a la Bruixa, vuit dies després tenien un altre spònsor i ens van rebutjar perquè ja no podiem estar al seu nivell. Als pocs dies el Girona a un punt del descens se salva i ens ofereix el patrocini que vam acceptar. Avui, ja és tot un èxit, dins de les dues primeres posicions de Segona Divisió. En el cas del Bàsquet Manresa també era l’últim i vam apostar-hi, en aquest cas, l’èxit s’inicia als partits televisats i veure durant tot el partit la teva marca impresa a la pantalla com per exemple : R.Madrid – Bruixa d’Or. I el soci a més a més està content i amb motius, perquè hem ajudat més que no pas espornsoritzat al seu equip.
· En la presentació del seu patrocini va assegurar que la quantitat era “ridícula”. Ho manté?
Qualsevol quantitat de diners per un patrocini, no sols no pot ser ridícula, sinó que sempre és un esforç, i si vaig dir ridícula, va ser en el sentit de comparar-ho amb els marques que paguen els equips grans.
· Què opina dels plans de subvenció públics que en determinades zones s’han dut a terme envers els clubs esportius? Aquest és un paper de l’administració?
L’administració molt sovint té la “virtut” de voler sortir sempre a primera pàgina, per fer-se notorietat de la persona que la dirigeix, ja que l’institució ni la necessita, ni la busca, així doncs, aquesta inversió és converteix en despesa perquè qui la paga no ho fa de la seva butxaca, no sap administrar-ho perquè de saber-ne, administraria el seu, i no el dels demés. L’administració la veig com un ciclista que pedala tota la baixada d’un port. Si un club no pot existir per altres medis, els ajuntaments i consells comarcals tenen l’obligació d’atendre primer al poble, col.legis, hospitals, llum, aigua, neteja….. i si el seu club no pot estar a primera, doncs que baixi a segona, perquè al final veiem que els polítics ocupen massa sovint les cadires de la llotja o similars, i queda molt bé, però quedaria millor si el polític sabés seure també amb un banc de pedra, i animar al seu equip a que pugi de categoria per valor merescut, i no per optar a guanyar eleccions donant subvencions a l’esport del poble, En realitat el que cal pujar de categoria és precisamente el poble, i no el seu equip.
· Per una marca com la seva, quina rendibilitat econòmica suposa un patrocini?
La mateixa que per a qualsevol marca que sap on ha de patrocinar, és a dir, per ganes jo patrocinaria altres esports que m’agraden, però són minoria en quant a públic. Un patrocini i una marca necessita el millor, no el que li agradi al patrocinador.
· A part de la rendibilitat hi ha més motius? Quins?
L’arriscar per superar obstacles, el voler ser el primer abans que ser el millor, el poder crear llocs de treball, el guanyar clients, el marcar un objectiu darrera l’altre. Molt després arriba la rendibilitat que ocupa una posició molt llunyana, del contrari la felicitat queda mermada i la rendibilitat obstruida.
· La Bruixa d’Or és més coneguda a tot Catalunya i Espanya gràcies als patrocinis?
No, en absolut, és molt més coneguda pel nostre comportament transgressor, i innovador, on ara mateix pots veure els resultats esportius amb les nostres Google Glass. Cal treballar per pasar-ho bé, sols així pots tenir una marca apreciada, que és molt millor que una marca coneguda.
· Se sent mecenes o filàntrop?
Ser un mecenes és fàcil, o al menys considero que pot ser-ho tothom. Ser filàntrop requereix compaginar la duresa que cal en moments donats dins la feina, amb el pensar que “molts no tenen feina, salut ni diners”, per això la satisfacció i éxit de la nostra Fundació.
· Quants projectes truquen a la seva porta per rebre inversions? Quin criteri segueix per apostar o no per un club o un projecte esportiu?
Moltes, dins d’aquesta brutalitat de visites, hi ha tots els formats. Hi ha emprenedors que volen un cop de mà o l’opinió sobre la seva idea empresarial.
· Ha tingut mai el caprici de fer de “Abrahamovich’ o ‘Piterman’ i controlar directament un club?
No, mai, ni crec que sigui possible per la nostra manera de pensar,. Fer-se amb una cosa que mai serà realment teva, i pagar per guanyar un dia o perdre la resta.
· Quan vostè lliga el seu negoci i la seva marca a una entitat esportiva, en surt beneficiat en imatge? En valors?
La marca la lligo directament al negoci, per això paguem, no per anar a la llotja, patrocinar sempre és un risc del que el més normal hauria de ser sortir-ne beneficiat, però no és així, per tant he determinat deixar tota mena d’esponsoritzacions per els propers anys. Crec que l’únic patrocini real és patrocinar als clients en oferir novetats, exclusivitats, i tota mena d’innovacions.
· Vostè té previst ser turista espacial. Amb quina visió o objectiu de rendibilitat es poden afrontar aquestes inversions?
Aquestes inversions tenen molts factors i tots bons, la principal és conèixer gent molt emprenedora, de tots els ambits i de tot el món. Ser el primer turista espacial del país suposa entrar a la història, i això mai pot ser dolent per tu, ni per el teu poble, ni per el teu país, amb tot això hi pots afetgir el viure una experiència difícil d’explicar i impossible d’oblidar, sentir el soroll del motor a tres metres darrera nostre és realment espectacular, com estar en ingravidesa, o enfrentar-se a 3,5 G verticals i 6 G frontals., cosa que ja hem viscut i superat als proves fetes als simuladors de Philadelphia. Vaig deixar de fumar a l’apuntar-me fa més de 8 anys, cosa també molt important i per últim la satisfacció de contribuïr a que la humanitat faci un pas més endavant per investigacions i facilitats per generacions que necessitaran conèixer i disfrutar de la vida fora de la Terra.
· Exposar-se també té una cara oculta, les crítiques que et poden arribar. Com ho viu?
Les critiques són genials, la gent que no sap rebre crítiques està perdent una oportunitat d’or, cal dir que fa uns anys i als començaments de l’implantació al nostre país dels esports d’aventura i altres negocis dels que estic molt orgullós haver estat el pioner, ja llavors les crítiques van ploure. No sabia entendre el per qupe i em treien energia, però des de fa uns quants anys, les crítiques em donen força, m’agrada veure les crítiques per saber que no he de fer, i saber què fer. Una crítica m’ajuda més que si fes un curs a Harvard., així doncs ho visc i ho veig com 1uelcom bo i divertit, però quan l’enveja és coverteix en odi o insults de “gent” llavors simplement sento pena. I amor als animals.
· Ara s’acosta la temporada de Nadal i amb ella la seva època grossa. Com es presenta?
Serà un éxit esperat, desitjat i molt treballat, pensant sempre amb els nostres clients, perquè quan l’inversió en voler avançar és important, acompanyada d’innovació i d’il.lusió, el resultat ha de ser bo o millor que el quedar-se parat. La crisi és una oportunitat i ara que s’acaba cal aprofitar-la, és a dir… ja avui estem pensant en la propera temporada, les novetats que treurem el proper any per exemple amb l’apple watch, ja són una realitat.
