S’hi celebra el Torneig Intercasteller de Futbol Sala que, en definició descarnada, vindria a ser una competició de futbol sala entre castellers que aparquen la camisa i la faixa i es vesteixen en calça curta. L’altre cop que en vam parlar a la Fosbury, però, la vam referenciar com la ‘Salou Fest dels Castellers’. I és que l’Intercasteller transcendeix i molt la pròpia competició, que acaba essent pal de paller i excusa per un esdeveniment de masses que té en la diversió i la festa –en el sentit més ampli– la seva raó de ser.
Les xifres que es maneguen en aquesta edició del 2018 són totes de rècord. Els Castellers de Sabadell –’Saballuts‘ segons el sobrenom casteller– no s’hi han posat pas per poc i l’Intercasteller reuneix més equips que mai i arribarà a sumar 1.700 persones comptant-hi jugadors, afició, organització o passavolants. 1.700 persones per un torneig amateur no està gent malament i escapa a la lògica de “patxanga”, sigui dit perquè tothom ho entengui, amb la que va néixer aquesta iniciativa.
El creixement de la criatura arriba al seu màxim aquest any, amb 48 colles en competició i dues més que n’han quedat fora per sorteig però no es volen perdre tot l’altre Intercasteller. 8 pistes de 6 seus i l’impactant escenari de la Fira de Sabadell reservats per l’ocasió i prop de 40.000 euros de pressupost són algunes de les xifres que anticipen un Intercasteller de grans dimensions.
Competició renyida
L’Intercasteller és un sol torneig que viu, també dins la pista, realitats ben diferents. Manté les normes amateurs però es pot comprovar com en cada edició la disputa per les places d’honor és més renyida i molts cops acaba amb els mateixos noms de colles a les eliminatòries.
De manera esquemàtica: el dissabte al matí es juguen els partits de la fase de grup a partir de les quals, ja a la tarda, es fan els encreuaments. Mai es deixa de jugar ja que durant tota la tarda de dissabte i el matí de diumenge els equips acaben per definir la classificació final, del primer al 48è lloc. Aviat però, queda marcada la doble tendència. Els equips més preparats que tan bon punt acaba la temporada de castells al novembre ja comencen entrenaments o els que se segueixen agafant la cosa de manera més lleugera.
Hi ha competitius i escèptics i molta gent a qui el futbol sala no li és més que una excusa. Els excessos són quasi tan antics com alguna entradeta a destemps a l’Intercasteller. I hi ha aficions que es disfressen, fan coreografies o xous.
L’ambient desenfrenat i pallasso és evident fora de la pista. I va en augment amb el pas de les hores. Per això el dissabte al vespre la pràctica totalitat de compareixents, castellers tots, perden els papers en comunitat. No hi ha Intercasteller sense festa. I sovint de cada edició se’n recorda més el sarau de la nit que no pas el guanyador de l’endemà. I tot el que hi passa, a nivell d’estima. Ja m’entenen.
Joc net en una gran festa esportiva
120 voluntaris dels Saballuts es trencaran les banyes perquè tot funcioni durant un cap de setmana en què 1.300 castellers han complimentat la inscripció de 22 euros que dona permís a dormir al pavelló i dos àpats, a més de l’entrada a la farra. Tots els àrbitres són col·legiats i després de la bona acollida de l’any passat amb el sistema Verdplay a l’edició de Cornellà, també a Sabadell s’aplicarà la classificació “Joc Net’ pròpia del Consell Esportiu de la co-capital vallesana. Una puntuació de “fair play” pròpia i complementària.
A l’Intercasteller la pilota pot ser l’objectiu o l’excusa. La competició una raó de ser o una molèstia. La cervesa –del patrocinador!- combustible i les ulleres de sol i males cares per haver dormit poc la norma compartida en la jornada final. A mode conclusiu, diumenge al migdia, ningú es vol perdre la final o el tercer i quart lloc. Després hi ha dinar i s’acaba, fins l’any següent, aquesta festa esportiva. Just quan comença a trempar la pretemporada castellera, exactament.
