El CK Vallparadís torna a ser el representant de Catalunya en la competició de clubs més important de la temporada. Exercirà d’amfitrió en terres catalanes amb l’objectiu de tornar a classificar-se per a les semifinals (com ja va fer el 2017) i pujar al podi per primer cop a la seva història. El club de Terrassa compta amb alguns dels millors jugadors de korfbal del nostre país. Una d’elles és Laia Rosa, peça clau a l’equip i a la selecció catalana. L’entrevistem abans que comenci la competició.
L’Europa Cup d’enguany es juga a casa, a Platja d’Aro. Què comporta això?
El fet de poder jugar a la nostra terra és un privilegi. Hem jugat pocs torneigs internacionals a Catalunya. A Barcelona vam jugar-ne un sub-23 i va ser un element molt favorable. És tot un luxe rebre als millors equips d’altres països, que puguin venir família i amics per gaudir d’un campionat d’alt nivell.
Esteu enquadrats al grup B amb el campió de Bèlgica, d’Hongria i de Portugal. Són rivals de gran entitat, però l’objectiu passa per accedir a les semifinals…
Sí, exacte. L’any passat vam tenir una bona experiència i vam comprovar que en aquestes cites tot pot canviar en un minut o fins i tot en qüestió de segons. Allò del partit a partit, anar fent i plantar cara a qualsevol equip que tinguem al davant. Contra els belgues (AKC Luma) plantegem fer un bon partit, amb l’objectiu de guanyar, tot i que és evident que l’equip de Bèlgica és favorit, perquè la seva lliga té un nivell altíssim. Però tothom pot tenir un mal partit, oi?
Coneixeu bé els tres rivals del vostre grup?
L’equip belga és una incògnita per a nosaltres, perquè feia molts anys que no guanyava la lliga del seu país. Els hem vist en vídeos via youtube i poca cosa més, i tenim referències d’alguns dels seus jugadors, que són importants a la seva selecció. Els portuguesos (Benfica) sí que els coneixem. Ens vam enfrontar contra ells fa dos anys i vam perdre. És un equip molt fort, consolidat, que porta un munt d’anys guanyant la lliga portuguesa. El Budapest ens té més desconcertats. No hem pogut veure els seus partits. Però sabem que la base és jove i capaç de plantar cara a equips belgues i holandesos. No només és el millor equip del seu país, sinó que la seva columna vertebral és la mateixa que la de la selecció hongaresa. Són físics i amb un bon nivell de korfbal.
A l’altre grup hi ha el màxim favorit al títol, l’equip holandès, però també els Trojans. Es podria reviure el duel de 2017…
Sí, els anglesos són els que ens van derrotar l’any passat al partit pel bronze a l’últim minut. També els coneixem d’altres torneigs. Per què no? Si nosaltres fem un bon paper, podria ser perfectament el rival a vèncer per pujar al podi de l’Europa Cup. Encara que el camí sigui molt difícil, volem guanyar una medalla.
Aquesta temporada heu viscut alguns canvis importants a la plantilla del CK Vallparadís i heu patit alguna derrota en competicions catalanes. Arribeu en un bon moment a l’Europa Cup?
Aquest any el nostre equip és diferent. Hem ajuntat dos equips que jugàvem a la mateixa categoria i al principi de curs hem estat força irregulars: hem perdut alguns partits, també n’hem empatat d’altres. Ens hem de refer. Es tracta de fer equip: la formula no és ajuntar jugadors de bon nivell i que tot vagi rodat per art de màgia. És més complex i hem necessitat una mica de temps. Per altra banda, els altres equips també van creixent, van millorant i cada cop és més difícil superar-los.
Amb molts dels jugadors que són aquests dies a Platja d’Aro us trobeu sovint en competicions internacionals. Heu teixit vincles més enllà de l’esport?
Es generen relacions socials fora de la pista, i tant! Potser no amistats, però ens coneixem prou bé. Aquest nadal vam fer un stage aquí amb jugadors portuguesos, i més enllà dels partits, anàvem a sopar tots junts. Coneixes a gent d’altres països, amb interessos similars, hi simpatitzes… quan arribes el primer dia del torneig acostumes a xerrar amb ells per saber com els va la vida. Alguns ens coneixem des que jugàvem en torneigs sub-16 o sub-19. Els vincles són inevitables!
El korfbal d’alt nivell us obliga a fer viatges i desplaçaments que no deuen ser fàcils de combinar amb la vostra vida professional. Com ho gestiones?
No és gens senzill. Aquest nadal, per exemple, he fet pocs dies de festa i he estat treballant fins aquest dimecres al migdia abans d’anar cap a Platja d’Aro, on podré competir fent ús d’uns dies de festa. Hi ha altres jugadores que ho tenen més complicat, que tenen traves diverses i que de vegades no tenen l’opció de compaginar-ho. Depèn de la feina: afortunadament, jo tinc certa facilitat per poder combinar horaris.
“Guanyar una medalla internacional amb Catalunya va ser un gran orgull”
Ets una de les jugadores habituals a les convocatòries de la selecció catalana. Com recordes el bronze de 2016?
Em sento molt identificada amb el meu país, Catalunya. El fet de poder portar la samarreta de Catalunya i pujar-la a un podi internacional, de guanyar una medalla com a col·lectiu i de forma oficial, és un gran orgull. Va ser un gran moment.
Jugues a korfbal des de fa una pila d’anys i, per tant, coneixes a fons aquest esport. Què té d’especial que pugui atraure a nous aficionats i practicants?
Quan hi ha gent que em diu: “què és el korfbal?“, fins i tot a Terrassa, on hi ha un bon nivell en aquest esport, o a les escoles, on s’acostuma a promoure, te n’adones que hi ha molta gent que desconeix el nostre esport. Em costa explicar-lo, així que tiro de vídeos, que és una manera ràpida de veure’n les virtuts. A mi m’ha enganxat sempre el joc en equip. Individualment el jugador no va enlloc. Per exemple, al bàsquet, un esportista pot fer un 1×1 i anotar. Al korfbal necessites contínuament als teus companys per sumar. A nivell d’equip assoleixes un munt de coses. Jugar-hi és una experiència enriquidora i, a més, l’esport és entretingut.
“Jugar com a equip és la clau del korfbal. Individualment, un jugador no pot anar enlloc”
Un altre element molt positiu és que es comparteix projecte entre nois i noies. Estem al mateix nivell i tots som importants, independentment de les diferències físiques. Que sigui un esport mixt on puguis compartir experiències amb tothom com en qualsevol altre espai de la vida és fantàstic.
