Quan el passat 1 d’agost Tita Llorens va decidir pujar al vaixell de suport havia recorregut 73 quilòmetres des d’Eivissa. Havia completat més del 80% del recorregut nedant en solitari a mar obert en direcció cap a Xàbia, a la Marina Alta. Li mancaven tot just 17 quilòmetres, però el cert és que les condicions havien esdevingut impracticables. En els darrers 45 minuts només havia pogut avançar 300 metres a causa dels fortíssims corrents marítims adversos en aquell punt. Acumulava 37 hores al mar i va haver d’assumir que no podria convertir-se en la primera persona de la història en unir les illes i la península nedant sense neoprè. Una retirada a temps que, en aquest cas, sí que ha generat una victòria.
La World Open Water Swimming Association (Wowsa) va decidir nominar a l’esportista de 49 anys en la categoria de millor actuació mundial de l’any. Al seu costat, 11 reptes més duts a terme per competidors d’arreu del planeta, des de Bangladesh fins a Sud-àfrica o Barbados, amb noms tan rellevants com el del rus Igor Lukin o el del nord-americà Stephen Rouch. Amb votacions obertes fins a finals des desembre, Tita Llorens ha estat la nedadora que ha rebut més suports i la que s’ha endut finalment aquest gran premi internacional.
Els responsables de Wowsa han mostrat la seva satisfacció per entregar el guardó a la veterana nedadora balear. Destaquen la dificultat del repte que afrontava de nou (ja ho havia intentat sense èxit, per exemple, l’estiu de 2016) així com la travessia de preparació duta a terme entre Roses i Port Bou de 42 quilòmetres i pràcticament 12 hores dins de l’aigua, i aprofiten l’èxit per recordar que la menorquina ja va aconseguir un èxit anterior al tercer intent (creuar el canal entre Eivissa i Mallorca, de 84km) després de dos “fracassos”.
Un premi a la perseverança
Amb una idea central (“Les seves travessies inacabades només l’han feta més forta”), les consideracions finals dels responsables del premi sobre Tita Llorens són les següents:
