La fotografia que encapçala aquest article correspon a la prova per equips de la nòrdica combinada disputada durant els Jocs Olímpics de Sotxi. Una imatge que constata la igualtat que es va viure en una de les competicions més ajustades de la història.
Noruega es va imposar a Alemanya per només tres dècimes de diferència després del salt d’esquí i dels relleus en esquí de fons. Els aficionats, in situ o bé a través de la TV, va viure intensament l’emoció dels darrers metres, un duel apassionat entre Joergen Graabak i Fabian Riessle. Un final espectacular que és el millor aval per al mètode Gundersen.
Un altre esport d’hivern nòrdic
La popularitat dels salts d’esquí i de l’esquí de fons a la Noruega del segle XIX va ser el detonant de la creació d’un esport curiós: la combinada nòrdica, la disciplina que uneix aquests dos esports i que ja va formar part del primer programa olímpic d’hivern a Chamonix 1924. El cert és que les competicions de combinada nòrdica han canviat força al llarg dels anys, especialment en els criteris per determinar els vencedors finals.
En les primeres dècades la classificació final era el resultat d’una suma de punts en cada disciplina. Amb gran tradició a Noruega, Finlàndia, Alemanya o Àustria, els espectadors estaven pendents del darrer salt o del darrer esquiador en creuar la línia de meta per fer ràpidament els càlculs sorgits de dues taules de puntuacions diferents i conèixer el guanyador. Per als practicants, era senzill. Per aquells que decidien fixar-se per primera vegada en la combinada nòrdica, allò era un bon trencaclosques.
Quan Gunder Gundersen va assumir el càrrec de director tècnic d’aquest esport als Jocs Olímpics d’hivern de 1980 va entendre que calia sacsejar els fonaments del seu esport.
Gundersen, un triple campió a Holmenkollen
Nascut a tocar d’Oslo l’any 1930, Gunder Gundersen va ser un especialista en combinada nòrdica que va aconseguir brillar a la dècada dels 50. A Holmenkollen, el bressol dels esports d’hivern a Noruega, va triomfar en tres ocasions al festival d’esquí (1952, 1959 i 1960). Tot i tenir un paper secundari als Jocs Olímpics (es va acomiadar amb un onzè lloc el 1960) va ser capaç de pujar per partida doble al podi dels campionats del món. El 1954 va guanyar una medalla de plata i el 1958 una altra de bronze.
Tots els seus coneixements com a esportista els va aplicar més endavant com a directiu i responsable tècnic a Noruega i en proves de prestigi d’arreu del món. Convençut que les puntuacions no ajudaven a l’espectacle, va inventar un nou mètode que intentava afinar el sistema de punts i, especialment, popularitzar la disciplina entre els aficionats. Naixia el mètode Gundersen, l’eina que a partir de 1985 esdevindria el nou sistema oficial de la combinada nòrdica. El mètode que continua vigent actualment.
Viure la victòria en directe
El mètode Gundersen va canviar els punts pel temps. El salt d’esquí compta amb unes taules de puntuació pròpies en què el resultat final no només el determina la distància en el salt (qui va més lluny, més punts suma), sinó també la qualitat del salt (hi ha cinc jutges que puntuen del 0 al 20 la posició dels esquiadors i dels esquís, l’estabilitat durant el vol o l’aterratge), o factors correctors com el punt de sortida a la rampa o el vent. El repte era convertir els punts en segons i minuts.
L’objectiu de Gundersen passava per convertir la cursa d’esquí de fons en la prova definitiva de la combinada nòrdica. Qui travessés la línia de meta en primera posició havia de ser el guanyador. Amb aquesta idea, Gundersen va convertir el trajecte d’esquí de fons en una prova de persecució similar a la que pot oferir el biatló. El guanyador del salt d’esquí parteix des de la primera posició de la prova d’esquí de fons. Els següents classificats van sortint en solitari amb tants segons de retard com indiqui la seva puntuació final al salt d’esquí.
Ràpidament es van comprovar les virtuts de nou sistema, que va permetre revifar un esport en decadència. Des dels anys 80, però, s’ha anat ajustant constantment la taula de conversió de punts a temps sorgida dels salts d’esquí.
La remuntada que ara esperen les dones
Actualment, cada punt de diferència al salt d’esquí equival a quatre segons de penalització en l’esquí de fons en les proves individuals. En el cas de les competicions per equip, cada punt correspon a 1,33 segons. Les curses són de 10 quilòmetres (4 esquiadors x 5 quilòmetres en la prova de relleus) i s’han convertit en un gran espectacle on els millors esquiadors són capaços de remuntar un munt de posicions davant els millors saltadors.
Convertida en una disciplina capaç de seduir a qualsevol espectador caçat al vol gràcies al mètode Gundersen, el gran repte de la combinada nòrdica ara passa pel reconeixement de les dones. Els Jocs de 2022, d’aquí a quatre anys, seran els primers en què les dones podran competir en aquesta disciplina. A Pyeongchang, els 55 participants van ser homes.
