Un punt fort de la societat és l’avanç de la dona després de molt segles de submissió i desigualtats, tot i que no hi ha prou. L’ideal seria una equiparació d’igualtat amb l’home en tots els aspectes vitals.
Concepte d’igualtat
La igualtat entesa com un tractament basat en la diferència: tots som únics i hem d’ésser tractats amb igualtat tenint en compte les particularitats de cadascú. Entendre aquest concepte és cabdal.
Posaré un exemple: quan els nens d’una classe van amb la mateixa bata és uniformitat i igualitarisme; el motiu és crear les mínimes diferències socials i posar-los a tots al mateix nivell per evitar conflictes. Quan el criteri es refereix a la diferència tenim en compte els interessos, motivacions, objectius, valors personals i els contraposem amb els del grup.
Quan aquest concepte es generalitzi i no calgui aplicar el criteri de paritat per a les dones (a vegades sembla fins i tot més desigual i posat a la força), podrem començar a parlar d’igualtat entre gèneres.
Dona i àrbitre
Si al fet d’ésser dona li afegim que són àrbitres de qualsevol esport que practiquem, llavors augmenta el repte en tots els àmbits.
Partim de la base que fem les coses perquè ens agraden i ningú ens obliga a ser-hi, així que cal encoratjar a les dones àrbitres a ser-hi més perquè augmentarà la seva presencia en les altes competicions, podran esdevenir models per a les més joves i capgirar la creença limitadora que les dones són dolentes arbitrant, que serveixen per a altres coses, etc.
Cal un Fosbury arbitral i potser ja hi és, perquè ens adonem, sobretot els homes, que poden arbitrar igual o millor que nosaltres.
L’arbitratge i les dones
Xesco Espar, un coach reconegut i conegut, té dues filles a la selecció de waterpolo. Durant el Mundial d’handbol femení va dir que les dones tenen una dificultat afegida al jugar en un esport que va ser inventat per homes i en una societat masculinitzada. Això ho podem extrapolar al fet que els reglaments dels esports han estat creats per homes i per als homes i aquesta concepció té derivades complexes perquè tenim un dilema; o arbitren com els homes i entenen el reglament andro o l’interpreten a la visió femenina del reglament.
La meva modesta opinió és que l’arbitratge ideal, utòpic, no té gènere. Després, qui l’aplica, hi afegeix la seva percepció particular.
Allò que sí que em sembla cabdal és qui dirigeix i lidera els diferents organismes esportius. La gran majoria són homes i la dona té una presencia anecdòtica respecte als homes.
El públic davant d’una dona àrbitre
“Vés a netejar els WC!!!”
“Vés a fregar els plats!!!”
“Buf, el que faltava, una dona!!”
Aquest tipus de frases s’han escoltat a diversos espais esportius. Cada vegada menys, sí, però existeixen. Per tant, cal posar fil a l’agulla. Totes aquestes creences que apareixen i les que es reflecteixen amb les actituds i les accions quotidianes són les que minven la qualitat i la quantitat de dones àrbitres.
Arbitratge masculí i femení
L’arbitratge comença el dia del nomenament i acaba, com a mínim, 2 dies després; el nomenament marca als clubs implicats, aficionats i federació amb unes expectatives prepartit i acaba quan els àrbitres n’han extret el seu aprenentatge i deixa de tenir ressò públic.
L’arbitratge a qualsevol esport és híbrid, li manca sexe, hi ha un arbitratge utòpic que és aquell que les persones àrbitres haurien de perseguir: com és aquest arbitratge, com el puc aplicar i quines qualitats hauria de tenir. El podem descriure i així hi podem anar. És com el viatge a Ítaca: sabem on anem, costarà més o menys i hi podem ser-hi tota la humanitat.
Accions des de les federacions
- Aplicar el concepte de paritat amb data límit i a mig termini
- Seguint el concepte de paritat, posar-se l’objectiu de doblar el nombre de noves àrbitres respecte als nous àrbitres en els 3 propers anys.
- Captació de noves persones àrbitres als diferents clubs prestigiant a les dones àrbitres i comptant amb dones a l’hora d’impartir xerrades motivacionals.
- Introduir dones en els equips de presa de decisions per augmentar la seva participació i apoderar-les.
- Repercussió mediàtica en situacions d’èxit arbitral de dones en partits d’homes.
- Participació de tots els agents de l’esport concret sobre quin seria l’arbitratge ideal i utòpic.
Coaching for women referees
Un dels aspectes més interessants de la concepció del coaching és que tu ets el protagonista de la teva vida i, per tant, de les teves accions, actituds o comportaments. Per tant, podem dir que les mateixes dones són les que poden canviar aquesta situació cap a una millor valoració i qualitat de l’arbitratge.
Una de les idees més interessants és realitzar coaching grupal per a dones àrbitres de diferents esports i qüestionar algunes idees com poden ser:
- Desaprendre creences limitants i aprendre’n de potenciadores
- Ésser proactives en la concepció de l’arbitratge
- Aplicar l’efecte Fosbury. Si volem, podem, i ja hi ha models
- Voler liderar als càrrecs a la federació per canviar les coses
- Impacte mediàtic positiu de l’arbitratge de les dones
- …
Finalment, felicitar a les dones àrbitres d’arreu de Catalunya a seguir fent aquesta tasca tant apassionant i emplaçar-les a totes elles a liderar aquest canvi de concepció de les dones a l’arbitratge esportiu.
