Tot i fer una actuació destacable, ningú hagués dit en aquell moment que el corredor que havia quedat segon a la general, darrera del càntabre Juanjo Cobo, reuniria sis anys després un palmarès on hi brillen, per sobre de tot, quatre Tours de França.
Després d’un 2017 estel·lar, en el que el líder de l’Sky ha guanyat el seu quart Tour i encara ha tingut temps per conquistar per primer cop la Vuelta a Espanya, fins ara la seva gran assignatura pendent, el 2018 es presentava amb un objectiu molt clar: guanyar el cinquè Tour per igualar als quatre grans mites del Tour: Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain. Froome, però, ha volgut posar-s’ho més difícil i ja ha anunciat que el 2018 participarà també en el Giro d’Itàlia, una prova que no corria des del 2010 i de la qual no té massa bon record, ja que aquell any va ser desqualificat per agafar-se a una moto de la policia pujant el Mortirolo degut a una lesió al genoll.
Un repte només a l’alçada dels millors
Chris Froome intentarà guanyar el Giro al mes de maig i el Tour dos mesos després, quelcom que en els darrers anys ja han intentat sense èxit ciclistes com Alberto Contador o Nairo Quintana. I és que la història demostra que aquest doblet no és gens fàcil. Els sis corredors que fins ara ho han aconseguit són tots mites del ciclisme.
El primer en fer-ho va ser Fausto Coppi l’any 1949. La llegenda italiana de la pre i la postguerra (juntament amb Gino Bartali), va guanyar aquell any el 32è Giro d’Itàlia, amb quasi 24 minuts d’avantatge precisament sobre Bartali, i va repetir victòria a la 36a edició del Tour de França, també amb Bartali de segon classificat. El 1952, Coppi repetiria la proesa, altre cop amb dues victòries molt clares.
El 1964, el francès Jacques Anquetil es convertiria en el segon ciclista en guanyar Giro i Tour la mateixa temprada. Es va imposar a la ronda italiana per poc més d’un minut sobre el segon classificat i va vèncer en el Tour amb un avantatge encara més mínim (55 segons) sobre Raymond Poulidor, l’etern perdedor. Aquell va ser el cinquè Tour per a Anquetil.
Merckx, Hinault, Induráin, Pantani
Eddy Merckx no podia faltar en aquest selecte club. El belga va aconseguir el doblet en dues ocasions, el 1970 i el 1972, en una època en la que pràcticament no se li resistia cap cursa.
Tampoc hi podia faltar Bernard Hinault, guanyador també en dues ocasions del Giro i el Tour en la mateixa temporada. La primera vegada el 1982 i la segona el 1985, amb victòries que tancaven el seu palmarès en les dues proves: 3 Giros i 5 Tours.
L’altre ciclista que comparteix el rècord de 5 Tours de França, Miguel Indurain, també va ser capaç de guanyar la ronda francesa i el Giro la mateixa temporada. Concretament el 1992 i el 1993, en els últims anys en els que la competició italiana podia fer encara ombra a la Grande Boucle.
L’últim nom de la llista no té tants triomfs però també és molt recordat pels aficionat al ciclisme. Es tracta del malaurat Marco Pantani, que el 1998, en el millor any de la seva carrera, va aconseguir aquest doblet en les dues úniques victòries que va aconseguir en aquestes competicions. Imposant-se primer al Giro, amb el rus Pavel Tonkov com a segon classificat, Pantani va rematar la temporada exhibint-se en aquell polèmic Tour recordat pel cas Festina.
Un altre club
Vint anys després, Froome té el repte d’emular a aquests sis grans corredors. Tenint en compte el triomf a la Vuelta a Espanya 2017, si guanyés també el Giro entraria també al club dels ciclistes que, en diferents temporades, han guanyat Giro, Tour i Vuelta. En formen part els mencionats Anquetil, Merckx i Hinault, i també Felice Gimondi, Alberto Contador i Vincenzo Nibali.
En cas de guanyar el Giro, també aconseguiria endur-se les tres grans voltes de forma consecutiva. Només Eddy Merckx (1972-1973) i Bernard Hinault (1982-1983) ho han aconseguit prèviament.
