Ni Simone Biles, ni Gabby Douglas, ni Aly Raisman, ni Madison Kocian ni Laurie Hernandez. Els EUA han dominat a plaer la gimnàstica artística dels darrers anys fins al punt de brillar davant el món als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de l’any passat. Cap de les 5 integrants d’aquell equip tenyit d’or en què Biles va assumir la funció de directora d’orquestra de manera brillant participa aquesta setmana al campionat del món de Mont-real. Un 2017 de transició per a les gimnastes ja consolidades a l’elit (algunes d’elles han plegat i d’altres s’han agafat un any sabàtic) que ha obert les portes del relleu a una nova generació de talent indubtable.
En alguns esports l’acumulació d’esportistes de primera fila mundial converteix els processos de selecció dels EUA per a mundials i Jocs Olímpics en autèntiques batalles prèvies al podi absolut. És famosa la duresa dels trials d’atletisme o de natació, així com l’elecció dels equips de bàsquet, capaços de portar equips “b” i “c” que també serien els únics candidats a l’or en qualsevol campionat. Des de fa uns quants anys la selecció també ha esdevingut complicadíssima entre les gimnastes nord-americanes. El P&G, els campionats nacionals dels EUA, són determinants per triar les gimnastes que al cap d’un mes i mig hauran de lluitar pels podis de les grans cites internacionals.
Una lesió talla les ales a Ragan Smith
Aquest 2017 una jove de 17 anys ha agafat el relleu de Simone Biles i ha atret totes les mirades dels aficionats. Es tracta de Ragan Smith, la gimnasta que l’any passat va començar a despuntar en el seu primer any sènior i que enguany ha brillat amb 3 ors i un bronze als campionats nord-americans. Smith va triomfar a l’exercici individual complet, en barra d’equilibri i al terra i va sumar un bronze a les asimètriques. Malgrat disposar de poca experiència internacional, tots els analistes la consideraven la màxima favorita per a l’All Around de Mont-real.
En la jornada de qualificació va caure a la barra d’equilibri però va brillar en la resta d’aparells fins a aconseguir la segona millor nota de totes les participants, només per darrere la japonesa Murakami. Fins i tot amb errades Smith estava al capdavant de les gimnastes.
Malauradament, però, el seu treball dels darrers mesos no ha pogut brillar en el millor escenari possible. Smith ha patit un contratemps físic en un dels exercicis d’escalfament previs a l’inici de la final individual i ha hagut de renunciar a la seva plaça. Un cop molt dur per a la delegació nord-americana i per a la gimnasta cridada a fer un tàndem de por amb Biles a partir de l’any vinent.
Morgan Hurd, el do de l’oportunitat
La final celebrada aquest divendres va començar sense Smith. Una oportunitat d’or per a gimnastes que ja han brillat en els darrers anys com Ellie Black, Giulia Steingruber o la mateixa Mai Murakami, així com per a les joves debutants d’enguanya. Entre elles, la russa Elena Eremina i la nord-americana Morgan Hurd. Totes dues han celebrat el seu 16è aniversari aquest estiu i han estat capaces de gestionar la tensió d’un gran campionat per enfilar-se al podi absolut de Mont-real. En el cas de Hurd, deixant enrere els alt-i-baixos d’una complicada primera temporada a l’elit.
Nascuda a la Xina, Hurd va ser adoptada quan era un nadó per una família dels EUA i s’ha convertit en una de les grans promeses de la gimnàstica artística del país. Els seus resultats com a júnior eren esperançadors i la seva progressió la va portar a debutar a una copa del món a Stuttgart a principis d’any. Un debut amb un podi que la consolidava com un dels noms a seguir aquest 2017. Després de superar una lesió a la primavera, Hurd acumulava resultats dignes mancats d’una actuació concloent. Als campionats nacionals va ser incapaç de pujar a cap dels podis de la competició. De fet, per sota les expectatives i amb una actuació a l’All Around amb nombrosos errors, va ser sisena a la general.
L’explosió d’un talent anunciat
Les sis primeres automàticament passaven a formar part de l’equip nacional dels EUA per a preparar el mundial de Mont-real. Una plaça guanyada pels pèls que unes setmanes més tard es va transformar en un bitllet per la cita del Canadà. L’equip tècnic la va preferir per davant d’altres gimnastes i Hurd va ser una de les quatre titulars de l’equip. Els seus entrenadors van valorar la seva capacitat per lluitar per les medalles a l’All Around i explicaven durant la prèvia del campionat del món que Hurd podia aconseguir-ho si deixava enrere la irregularitat de l’any. Dit d’una altra manera: Hurd era escollida pel seu potencial amb l’esperança que esclatés definitivament a Mont-real.
Aquest divendres Morgan Hurd es va convertir, de cop i volta, en l’única opció dels EUA per lluitar pel podi. Acostumats als èxits de la generació de Biles, la pressio requeia en una jove de 16 anys que s’havia classificat amb la sisena millor nota de les finalistes. Hurd, malgrat petits errors de precisió en algunes recepcions, va aconseguir una bona nota en els quatre aparells. Cap d’elles extraordinària, però suficients per endur-se l’or del Canadà amb una sola dècima de marge per davant la local Black.
Hurd ja és campiona del món. Aquest cap de setmana té una altra oportunitat de podi a la barra d’equilibri. Una actuació de debut magnífica amb un somriure permanent i una expressivitat singular a l’exercici de terra més que benvinguda a l’equip nord-americà. Amb l’equipàs que tenen, però, Hurd haurà de batallar de valent durant tot el 2018 per poder defensar l’or de Mont-real al campionat del món de 2018.
