L’any 2012 Barcelona va acollir el campionat del món júnior d’atletisme. 5 anys després repassem què se n’ha fet dels 10 esportistes que van batre el rècord dels campionats a la capital catalana. De Barcelona’12 a Londres’17.
1. Anthonique Strachan – Bahames
La velocista de Bahames va ser la gran estrella de Barcelona. Campiona als 100 i als 200 metres llisos, va ser en aquesta darrera prova on va meravellar de forma especial. Triomf amb 22.53, una marca digna de finalista en grans cites internacionals absolutes. L’any següent va quedar-se a una sola centèsima de la final mundialista absoluta i va entrar en un declivi forçat per les lesions. Tres anys amb problemes físics de tota mena que van frenar una progressió meteòrica. Classificada per als Jocs de Rio, viu allunyada dels focus i ha reviscolat a Londres amb l’accés a la semifinal dels 200 metres. S’ha acostumat a canviar d’objectius: no ha pogut ser l’estrella que tothom va pronosticar que seria.
2. Adam Gemili – Gran Bretanya
La gran esperança de la velocitat britànica va vèncer als 100 metres de Barcelona (10.05) poques setmanes abans de quedar-se a una sola plaça de la final als Jocs Olímpics del seu país. Finalista a Moscou 2013 i quart classificat als Jocs de Rio, s’ha perdut els mundials de 2015 i de 2017 per lesió. Aquesta setmana, però, ha estat una peça decisiva del sorprenent or de la Gran Bretanya al 4×100. Tot i haver-se convertit en l’home número 100 de la història en rebaixar la barrera dels 10 segons als 100 metres llisos, és un especialista dels 200, disciplina en què va ser campió d’Europa el 2014.
3. Faith Kipyegon – Kènia
La keniana és una de les grans estrelles de l’atletisme actual. Campiona a Barcelona als 1.500 (4:04.96), ràpidament va confirmar el seu talent en aquesta prova del mig fons. Cinquena a Moscou 2013, ha estat campiona dels Jocs de la Commonwealth, dels Jocs Olímpics de Rio i dels recents mundials de Londres, després de ser subcampiona fa dos anys a Pequín. Ha estat capaç de vèncer a la millor versió de Genzebe Dibaba i també té bons registres als 800 i als 3.000 tot i no prodigar-se gaire en aquestes distàncies. Aquest 2017 Kipyegon va acabar 6a al mundial de cros disputat a Uganda.
4. Nigel Amos – Botswana
Va meravellar a Barcelona als 800 metres llisos i va ser el júnior en irrompre més ràpidament a l’elit. 3 setmanes més tard del seu triomf a Montjuïc (1:43.79) va protagonitzar la final més ràpida de la història acompanyant David Rudisha. Era la final olímpica i Amos es va convertir en el tercer home més veloç de tots els temps en aquesta prova amb un registre increïble d’1:41.73. Un júnior amb un futur immens que tot i guanyar l’or a la Commonwealth de 2014 no ha sabut rubricar el seu potencial amb un gran èxit. Al mundial de 2015 no va accedir a la final i va quedar eliminat a la primera sèrie als Jocs de Rio. A Londres ha estat cinquè tot i ser un clar favorit a medalla.
5. Conseslus Kipruto – Kènia
És l’altre campió de Barcelona que 5 anys després també ha guanyat l’or a Londres. Fa 5 anys va vèncer amb un registre de 8:06.10 la prova de 3.000 obstacles i s’ha convertit per mèrits propis en el successor del mite Kemboi al país africà. Kipruto ha guanyat l’or olímpic a Rio i ha encadenat dues plates i un or als campionats del món. L’any passat va assolir la seva millor marca en un triomf a la lliga dels diamants: 8:00.12. Clar candidat a dominar la disciplina de la ria en els propers anys.
6. Ashley Spencer – EUA
Actual especialista en 400 metres tanques, va vèncer a Barcelona als 400 llisos (50.50). Spencer ha traçat una carrera sòlida en una disciplina que compta amb un altíssim nivell al seu país. Medallista de bronze als Jocs Olímpics de Rio, aquest estiu s’ha quedat sense mundials després de quedar quarta als temibles trials estatunidencs. El 2013 va guanyar l’or als 4×400 i l’any passat va ser subcampiona del món en pista coberta als 400. Té una de les millors 25 marques mundials de la història, assolida precisament en els trials nord-americans d’enguany. No li va servir de res.
7. Yordan O’Farrill – Cuba
Campió dels 110 metres tanques a Barcelona amb un registre de 13.18 (les tanques, en categoria júnior, són lleugerament més petites), ha notat el salt a la categoria sènior, on continua competint malgrat estar molt lluny dels millors. El seu millor resultat absolut és el 9è lloc al mundial de Portland en pista coberta de 2016, on es va quedar a dues centèsimes de la final. A Londres no va poder acabar la seva cursa, als Jocs de Rio va classificar-se pels pèls per a les semifinals i al mundial de Pequín’15 no va passar la primera ronda.
8. Angelica Bengtsson – Suècia
Coneguda des de ben jove per la seva precocitat, Bengtsson no va fallar a Barcelona amb un rècord de 4.50 al salt de perxa. Aquell mateix any va debutar als Jocs Olímpics. Ha pujat al podi europeu a l’aire lliure i en pista coberta i va estar a punt de donar la sorpresa al mundial de Pequín amb una meritòria quarta plaça (4.70) assolida tot just complir els 20 anys. En les darreres grans cites s’ha estancat davant la millora de les seves rivals i a Londres s’ha hagut de conformar amb la 10a posició.
9. Jacko Gill – Nova Zelanda
Amb quatre llançaments per sobre els 22 metres i un millor registre de 22.20 (amb pes de 6kg), Gill va dominar a plaer la final del llançament de pes catalana. El pas a categoria sènior ha estat correcte però lluny de la brillantor que se li augurava. Aquest 2017 ha superat la barrera dels 21 metres per primer cop i ha acabat 9è a la final de Londres. És el mateix resultat que va assolir als Jocs i al mundial en pista coberta. A Pequín, fa dos anys, va acabar vuitè. Una regularitat admirable esperant una millora que no acaba d’arribar.
10. Alexandra Tavernier – França
El llançament de martell de la francesa per sobre els 70 metres (70.32) va ser un dels grans moments de Barcelona. Consolidada a l’elit mundial, el 2015 va viure el seu gran any amb la victòria a l’europeu sub 23 i la sorprenent medalla de bronze als mundials de Pequín. Acredita uns quants llançaments per sobre els 74 metres, però ha encadenat dues temporades fluixes. A Rio de Janeiro no va passar la fase de qualificació i a Londres acaba de quedar última entre les finalistes. És filla de dos llançadors de martell: ho porta a la sang.
** Aquests 10 esportistes van batre el rècord dels campionats a Barcelona. Al Lluís Companys, però, hi van participar algunes de les grans estrelles dels mundials de Londres 2017 i dels darrers anys atlètics. Competicions júniors, una mina de futur.
Entre els campions barcelonins, Muktar Edris als 5.000, l’home que ha deixat sense doblet a Mo Farah en el seu comiat dels estadis; Thiago da Silva, el saltador que va endur-se l’or a Rio davant el mite Lavillenie; Keshorn Walcott, el llançador de javelina que ja suma dos podis olímpics; Ajee’ Wilson, medallista de bronze aquest estiu; Pedro Pichardo, doble subcampió del món de triple salt o Luguelín Santos, l’especialista als 400 que va ser subcampió als Jocs de Londres.
També van pujar al podi júnior de fa 5 anys Maria Kuchina, campiona en salt d’alçada d’enguany; Senbere Teferi, subcampiona mundial a Pequín 2015 als 5.000; Shawnacy Barber, campió en salt de perxa a Pequín 2015; Jarrion Lawson, subcampió al salt de llargada a Londres o Geoffrey Kirui, campió de la marató també a Londres.
