El país està vivint reptes extraordinaris. Com a president del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (COPLEFC), he de referir-me a l’àmbit del col·lectiu que represento en relació amb aquest futur que ja estem encarant. I permeteu-me que mostri el meu convenciment que començarem bé.
D’entrada, no podem passar per alt el significat d’un sector que els estudis econòmics realitzats situen al voltant del 4% del PIB, una sola dada que ja posa en relleu la importància de l’esport i l’activitat física, des de les diverses variables que es pot considerar, així com el grau d’atractivitat mundial que té en l’agenda esportiva global i la capacitat de situar el nostre país en el concert de les nacions.
Nou model de governança
El meu convenciment té a veure, a més, amb la proposta del nou model de governança de l’esport català plantejat per Gerard Figueras, secretari general de l’Esport. Un model que es tancarà amb el Pacte nacional de l’activitat física i de l’esport i la presentació al Parlament d’un Avantprojecte de llei de l’activitat física i de l’esport. Una qüestió no pas menor, la del títol. És a dir, haurem passat de la Llei de l’esport encara vigent a la Llei de l’activitat física i l’esport.
Per a nosaltres com a col·lectiu és un fet de gran transcendència, pel que suposa de reconeixement del dret dels ciutadans més enllà de l’esport federat i competitiu. L’activitat física passa a tenir carta de naturalesa. I superarem així aquelles definicions simplistes que ens presentaven com “els de gimnàstica”.
Ordenació del sector i qualificació professional
Estic convençut que el nou marc promourà una qualificació professional i una ordenació racional del sector; i amb això se situarà cadascú al seu lloc d’acord amb el nivell formatiu, sempre amb la qualitat dels serveis prestats a la ciutadania com a bandera. Sens dubte, els graduats en CAFiE (ciències de l’activitat física i l’esport) al capdamunt de tot, per capacitació tècnica i formació universitària rebuda.
Aquest fet, precisament, té a veure amb una perspectiva lògica com és la necessària vinculació d’una part important de la nostra activitat professional directament amb la salut, ja que al llarg de totes les edats de les persones s’incideix en la generació d’hàbits de vida saludable. I aquest vincle s’ha de veure reconegut.
El món educatiu és un altre dels nostres camps habituals de treball. De fet, és la consideració històrica. Amb els anys ja hem guanyat la guerra per la normalització professional. Els nostres professors d’Educació Física són uns més als claustres docents. Però per ser una societat adaptada al segle XXI, el repte més important és l’ampliació horària. Cal fer més i millor Educació Física, fins i tot més enllà del debat de les tres hores setmanals. Val a dir que la tasca és d’educació física, amb tot el trasllat vital que comporta, entre altres beneficis de caràcter psicològic, emocional i relacional que van dins de la mateixa maleta.
Un àmbit que així mateix posarà damunt la taula l’Avantprojecte esmentat serà el vinculat a les activitats al medi natural, i els responsables d’aquestes, especialment amb la direcció de casals esportius, i segur que hi prevaldrà, hi insisteixo, la formació superior i universitària.
Hi ha altres qüestions rellevants que hi seran incloses: la direcció i gestió de les instal·lacions, amb tota la casuística i diversitat que comporta, i certament, respecte de l’apartat d’entrenament i rendiment, evitarà el mal entès voluntariat que va en detriment del professionalisme capacitat i qualitatiu, o sigui, evitarà aquesta o qualsevol font d’intrusisme que sempre i en tots els àmbits (no solament l’activitat física i l’esport) cal evitar i perseguir.
Parlo de tots els nostres àmbits professionals, perquè considero que en tots l’Avantprojecte és un punt zero que ens permetrà d’acostar-nos encara més a Europa, i que ens ha de permetre ser un país dels capdavanters pel que fa a activitat física i esport.
La veu de tots els professionals i Conselleria
D’altra banda, de la mateixa manera que el COPLEFC reivindica i assumirà progressivament el caràcter de col·legi transversal de tots els professionals de les activitats físiques i esportives, aquest Avantprojecte simplificarà el cos legal encara vigent, amb la qual cosa s’assumirà la transversalitat de la nostra activitat professional, i evitarà l’existència de normes legals de departaments diversos. Dit d’una altra manera, serà arribat el moment per reclamar i preveure una Conselleria del Govern d’Activitat Física i Esport que faci veure la globalitat normativa des d’un mateix punt de vista.
Consideració final: la formació
Finalment, he de remarcar i insistir, com a president del COPLEFC, en la necessitat de les formacions reglades com a garantia per al ciutadà i la dignificació de la tasca dels professionals, així com per evitar petits regnes marginals.
No tinc cap dubte que aquest Avantprojecte al qual estic al·ludint reconeixerà la importància de la formació reglada, oficial, com l’única via per accedir a una recerca aplicada de qualitat, imprescindible per al desenvolupament d’una unió forta entre societat i universitat. Aquest és el camí per ser una societat més ràpida, més alta, més forta i més sana (ampliant el lema olímpic). I així començarem bé.
Pere Manuel i Gutiérrez
President del COPLEFC
Col. 8570
