Des de 1975 totes les motos campiones del Mundial de MotoGP (anteriorment 500 cc) han estat de les grans marques japoneses (Honda, Yamaha i Suzuki) excepte en una única ocasió, l’any 2007 en el que va guanyar la Ducati de Casey Stoner. Des de mitjans dels setanta, doncs, la tecnologia nipona domina la categoria gran del Mundial de motociclisme. Però, tot i que les motos vénen del Japó, ja fa temps que no trobem a MotoGP cap pilot japonès. Sí que hi ha alguns pilots d’aquest país a Moto2 i Moto3 però la situació és ben diferent a la de fa unes dècades, quan diversos japonesos competien entre els millors a les tres categories i oferien espectacle amb un estil arriscat i espectacular.
Amb el preludi de Takazumi Katayama, el primer nipó en guanyar un Mundial (el de la categoria de 350 cc el 1977), els japonesos van començar a treure el cap entre els primers llocs als anys noranta. Kazuto Sakata (campió el 1994 i 1998) i Haruchika Aoki (1995 i 1996) van destacar a 125 cc així com altres pilots com ara Noboru Ueda o, més endavant, Masao Azuma i Youichi Ui. A la categoria de 250 cc, Tetsuya Harada va guanyar el Mundial el 1993, Daijiro Kato el de 2001 i altres pilots com Tadayuki Okada, Tohru Ukawa, Shinya Nakano van guanyar diversos Grans Premis. Hiroshi Aoyama, campió de la categoria el 2009, va ser l’últim japonès campió del món al Mundial de velocitat.
Alguns d’aquests noms són els que més van fer parlar perquè després van passar a la categoria de 500cc/MotoGP. Tadayuki Okada va ser una de les primeres apostes de l’equip oficial d’Honda per dur un japonès al costat dels millors del món, compartint equip amb Mick Doohan i Àlex Crivillé. En cinc temporades, Okada va guanyar quatre Grans Premis i va finalitzar segon en la general de 1997 i tercer el 1999. Tohru Ukawa va ser una de les següents apostes del mateix equip, acabant tercer al Mundial de 2002. D’aquella època, un dels pilots japonesos més recordats és, sens dubte, Norifumi ‘Norick’ Abe, un clàssic de la categoria entre 1994 i 2004, molt estimat per l’afició per la seva agressivitat.
Dajiro Kato i la desgràcia japonesa
Destacant en moltes curses però sense opcions reals de guanyar el campionat, els anys 2000 començaven amb un nom que semblava que, per fi, podia portar el títol de MotoGP al Japó: Daijiro Kato. Campió dels 250 cc el 2001, va pujar a MotoGP l’any següent, quedant setè a la classificació general. L’any 2003 l’iniciava com un dels candidats a disputar-li el títol a Valentino Rossi però Kato va patir una greu caiguda a Suzuka, a la primera cursa de la temporada, i va morir a causa de l’impacte.
La desgràcia de Kato és la desgràcia dels pilots japonesos al Mundial de motociclisme. Dels últims cinc pilots morts durant un Gran Premi, tres són japonesos. A més de Kato, Nobouki Wakai va morir el 1993 al circuit de Jerez i, més recentment, Shoya Tomizawa el 2010 a Misano. A part, el mencionat Norick Abe va morir el 2007 en un accident de moto a la carretera.
Ple de pilots dels Països Catalans, italians, francesos, britànics… el Mundial de MotoGP necessita el retorn de corredors japonesos pel seu estil de competir sobre la moto, però també per globalitzar un campionat últimament mancat de diversitat en la procedència dels seus pilots.
