El Comitè Olímpic Internacional ja fa anys que està immers en un procés de renovació constant per continuar sent la gran referència de tot l’altre esport arreu del món. La cita gegantina fa dècades que marca el ritme de moltes disciplines esportives, però és conscient que necessita adaptar-se a noves realitats per mantenir l’hegemonia que en altres àmbits han posat en qüestió esdeveniments com els X Games.
La transformació olímpica més important de les darreres dècades ha estat la irrupció de l’esport femení. Fins a Moscou 1980 el percentatge d’homes participants era superior al 80%. El COI va optar per no acceptar cap nou esport al programa olímpic que no comptés amb competició femenina i va anar perseguint els ja existents per què també generessin un format femení. El darrer d’ells va ser la boxa, a Londres 2012.
En els propers JJOO s’anirà una passa més enllà i per primera vegada el piragüisme, el rem, el tir olímpic i l’halterofília comptaran amb el mateix número de proves maculines i femenines, així com el mateix nombre de participants dels dos sexes, una situació que també compartiran el judo i la vela. En el cas de la boxa, l’augment de dues noves categories al programa femení anirà acompanyat per la pèrdua de dos categories masculines. És un camí similar al de les proves esmentades: l’halterofília s’equilibra suprimint una prova masculina i al tir olímpic es transformen tres de les proves masculines en competicions mixtes.
Precisament un dels canvis centrals del nou programa olímpic serà l’aposta per les competicions mixtes. El COI ha aprovat aquests divendres la creació dels relleus mixtes en natació (4×100 estils), en atletisme (4×400), en triatló, els dobles mixtes en tennis de taula, i proves mixtes per equips en tir amb arc i en judo. En els esports d’equip, el COI vol sumar dos noves seleccions femenines (de 8 a 10) a canvi de reduir el nombre de convocats totals. Aquest és un dels canvis del waterpolo que el jugador Albert Español analitza en un article excel·lent publicat a La Fosbury.
Nous esports sense créixer en participació
Des de fa uns quants mesos sabem que els Jocs de 2020 comptaran amb 5 nous esports olímpics: l’escalada, el beisbol, l’skate, el surf i el karate. El president Thomas Bach ha recalcat en diverses ocasions que està encantat amb l’evolució de l’esdeveniment per a esdevenir “Més juvenil, més urbà i amb major presència femenina“.
A les novetats cal sumar-li més competicions de disciplines ja existents. El Madison formarà part del programa del ciclisme a la pista, l’esgrima comptarà amb proves d’equips, els fondistes de la natació per fi podran disputar el programa sencer amb l’afegit dels 800m masculins i els 1.500 femenins, i el BMX inclourà una prova d’estil lliure en la recerca del major espectacle possible. Encara n’hi ha més: confirmant un rumor que sonava amb força, el COI ha aprovat una competició de bàsquet 3×3 amb 8 seleccions per cada sexe, generant un inevitable augment de participants en aquest esport.
Per compensar l’aparició de noves disciplines i del creixement d’algunes ja existents, el COI té la intenció de reduir el nombre de participants d’esports ja existents al programa i evitar un nou creixement del total d’esportistes als Jocs, que ja fa anys que s’ha intentat mantenir estable. La proposta aprovada aquest divendres a Lausana inclou una retallada de 105 esportistes en atletisme, 64 en halterofília i 56 en lluita. Aquestes tres modalitats clàssiques són les principals damnificades de l’horitzó de futur de l’olimpisme.
