El Reus és el nou campió d’Europa d’hoquei patins. Els roig-i-negres han guanyat la seva vuitena Lliga Europea de la història en derrotar per 4-1 l’Oliveirense portuguès. Els d’Enrico Mariotti han dominat en tot moment la final i l’han portada al seu terreny de principi a fi. Cinquanta minuts que han tingut de tot: gols, oportunitats, aturades, tensió… Si existís una definició de final europea, s’aproximaria molt a la que s’ha vist aquest diumenge al pavelló Barris Nord de Lleida. Per si no fos prou, la història ha volgut que el Reus hagi sumat la seva vuitena corona europea el mateix dia que fa cinquanta anys de la primera. Aquell 14 de maig, però, va ser contra l’HC Monza.
Després d’una temporada on el conjunt del Baix Camp semblava destinat a quedar-se amb l’etiqueta de subcampió, s’ha tret l’espina de la millor manera: amb el títol més important a nivell de clubs. L’espera, l’aprenentatge que suposa quedar-se a les portes d’una victòria i la capacitat per saber-se aixecar en els moments més difícils, finalment han valgut la pena. El Reus ha estat el just vencedor d’una final que s’ha desenvolupat tal i com havia plantejat. L’equip de Mariotti ha estat molt vertical en atac i ha demostrat una solidesa i una solidaritat defensiva, amb el porter Pedro Henriques al capdavant, que no ha donat opcions a un Oliveirense desdibuixat.
Els reusencs sempre han estat superiors
La primera ocasió del partit ha estat per als portuguesos, a conseqüència d’una errada defensiva dels roig-i-negres. Però només ha estat un miratge. A partir del segon minut el Reus ha portat la final on l’interessava. Un partit d’anades i tornades, d’atacs directes i ràpids, de pausa quan tocava i ple d’intensitat. Ja ho va anunciar ahir el seu tècnic: “El Reus és un equip que va a buscar el partit. No crec que sigui un partit que acabi 0-0”. Res més lluny de la realitat. Raül Marín, màxim golejador l’equip en aquesta competició amb 14 dianes, ha obert la llauna amb una jugada per la banda que ha finalitzat amb un xut creuat i sec on no hi ha pogut arribar Xevi Puigbí, novament un dels millors jugadors de l’equip portuguès.
En aquests primers 25 minuts l’Oliveirense no ha pogut desplegar el seu joc, més pausat i de contenció, i ha anat a remolc d’un Reus que s’ha sentit més còmode. La final s’hagués pogut decantar a la primera part si Salvat, Rodríguez o Casanovas haguessin materialitzat alguna de les ocasions clares de què han disposat. Els portuguesos no s’han arronsat i també han inquietat la porteria d’Henriques amb jugades més aïllades, sobretot des de l’entrada de Jepi Selva.
L’ex del Reus ha donat aire als seus companys i ha arribat a forçar un penal que ha aturat un immens Henriques. El porter del Reus no ha pogut fer res amb la falta directa que ha transformat magistralment Pablo Cancela, després de l’expulsió amb targeta blava de Matías Platero quan només quedaven 40 segons per arribar al descans. Però encara hi ha hagut temps per més. Després de la falta s’ha passat a una picabaralla amb què ha acabat la primera part i que ha deixat dos expulsats per a cada equip: Casanovas i Torra pel Reus, i Selva i Barreiros per l’Oliveirense.
A la represa, l’enfrontament no ha baixat de revolucions i el Reus ha sabut aguantar l’envestida inicial dels portuguesos, que amb alguna arribada puntual semblava que podien entrar en algun moment al partit. Aleshores és quan ha aparegut Albert Casanovas, aprofitant una gran jugada de Marc Torra, per fer el 2-1. Un gol que ha encès encara més el duel, amb atacs constants a les dues porteries que han fet gaudir de valent els aficionats.
Però aquesta era la final del Reus. I el 3-1 ha arribat amb una gran jugada personal de Marc Torra. Un jugador que ha entrat a la història perquè s’ha convertit en el primer que aconsegueix quatre Lligues Europees seguides amb tres equips diferents: dues amb el Barça, una altra amb el Benfica i ara amb el Reus. Precisament, Torra ha fet el quart i ha sentenciat la final a deu minuts per a la conclusió. A partir d’aquest moment, l’Oliveirense ho ha intentat amb més cor que cap i el Reus s’ha dedicat a mantenir l’avantatge agradant-se i gaudint de l’ocasió amb els seus aficionats.
L’alegria de l’entrenador i del capità
“Crec que encara no ens n’adonem del que hem fet. Quan estiguem sols sentirem realment el que significa aquesta Lliga Europea”, ha comentat Enrico Mariotti després de celebrar el títol. El tècnic, que també va ser campió d’Europa com a jugador, ha comentat que “La felicitat és la mateixa, però ara tinc la responsabilitat de gestionar un vestidor i això és una feina complicada. Com a jugador penses més en tu, ara penses més en el servei de l’equip”. Mariotti no ha volgut oblidar-se ni de Pedro Henriques, de qui ha dit que “Fins ara se’l coneixia per les tandes de penals i ara s’ha demostrat que està entre els millors”, ni d’agrair el suport a l’afició.
El capità del Reus, Raúl Marín, ha reconegut que aquesta Lliga Europea és especial per a ell perquè “És el club de la meva vida i he tingut l’honor d’aixecar la copa amb aquest escut”. Marín també ha reconegut que la victòria “Ha estat una alliberació per a nosaltres” perquè durant tota la temporada han treballat molt dur. Tot i així, creu que una de les claus per endur-se la copa cap a Reus és que no s’han obsessionat en cap moment en guanyar un títol: “El treball que havia fet l’equip durant la temporada havia estat de 10. La diferència és que ara tenim aquesta copa i la celebrarem”, ha sentenciat.
La cirereta del pastís ha arribat amb la celebració de la copa a la mateixa pista. Els nens de la base del Reus han pogut celebrar, envoltats dels seus ídols, el títol de campió d’Europa. Una imatge que es pot veure en molts pocs esports. Un d’ells és l’hoquei patins.
