El 13 de setembre d’aquest 2017 coneixerem la seu dels Jocs Olímpics de 2024. La reunió que se celebrarà a Lima oferirà una votació, a priori ajustada, entre les ciutats candidates. I, sorprenentment, només caldrà una ronda de votació. El COI haurà d’escollir entre París i Los Angeles. Les dues ciutats, també cal dir-ho, que han partit com a favorites des que va començar la precampanya.
Aquest procés previ al 2024 ens està mostrant el creixement de l’escepticisme davant els costos d’un dels esdeveniments més gegantins del món. La il·lusió ha estat substituïda per la crítica i poques ciutats s’atreveixen a plantejar projectes fiscalitzats fil per randa per uns ciutadans cada cop més amatents a corrupteles, sobrecostos i promeses no palpables. A La Fosbury ja vam advertir fa 5 mesos que de les cinc candidatures inicials una ja havia plegat (Hamburg) n’hi havia una que penjava d’un fil (Roma) i una altra que s’enfrontava a una mobilització en contra (Budapest). Fa poques setmanes ens vam centrar en el cas específic de Budapest i la lluita per decidir el futur olímpic via referèndum.
La retirada de la candidatura, un èxit popular
Mobilitzar-se canvia les coses. Aquesta és la lliçó que el món s’endurà de la feina feta pel moviment Momentum per defensar un referèndum municipal sobre la idoneïtat de presentar candidatura olímpica o bé retirar-la. Les expectatives s’han superat i s’han recollit més de 265.000 signatures a Budapest. Tot i que els impulsors del projecte eren clars detractors de la figura del president del país Viktor Orban i el seu partit de dretes, la mobilització pel referèndum ha transcendit els sectors activistes i ha demostrat que una part importantíssima de la població no era partidària d’acollir els Jocs.
La decisió s’ha pres aquesta setmana i s’ha anunciat als mitjans aquest dimecres. Divendres l’alcalde va reconèixer l’èxit de la mobilització i va anunciar que si les firmes eren de persones de Budapest era partidari de retirar la candidatura. El dia següent l’empresa que organitzava la candidatura olímpica va plegar veles i deixava via lliure al fet consumat. No ha calgut el referèndum guanyat al carrer. El govern municipal, d’acord amb l’hongarès, ha decidit evitar una possible derrota a les urnes i abandonar la idea de convertir Hongria en capital de l’olimpisme.
Els jocs de 2028 a l’horitzó
Ara ja només en queden dos. París o Los Angeles. Una tria en què la capital francesa parteix amb un lleuger avantatge. Sense rivals europees que li facin ombra, el centenari de la celebració dels Jocs de 1924 cada cop és més a prop. Per cert, el COI ja fa unes quantes setmanes que sondeja la possibilitat d’escollir en una mateixa elecció la següent seu olímpica, la corresponent a la cita de 2028. Les dues candidates finals han presentat projectes molt potents i hi ha veus que alerten que serà difícil igualar-los amb una nova tongada de candidats d’aquí a quatre anys. Seria molt difícil de posar-ho en pràctica, però… hi haurà ciutats disposades a iniciar un nou procés després dels fracassos (o triomfs, com preferiu) d’Hamburg, Roma i Budapest?
Una retirada a temps sempre és una victòria. Però alguns amants dels grans esdeveniments potser no ho entenen així. A Madrid, per exemple. Després fracassar en els intents de 2012, 2016 i 2020, els impulsors d’aquelles projectes es deuen estar estirant els cabells. El globus sonda de 2028, malgrat els resultats electorals a les municipals, ja fa temps que corre.
