Cristian Raducanu (Bucarest, 1967) va ser el 1985 el jugador més jove de la història en debutar amb la selecció de rugbi del seu país, Romania. Jugador del Dinamo Bucarest, Raducanu es va convertir en un fix del combinat nacional i el 1987 va tenir el privilegi de disputar el primer Mundial de rugbi, celebrat a Nova Zelanda. Dos anys després d’aquesta cita la vida de Raducanu va fer un gir absolut.
Les versions sobre com van anar els fets són diverses. Entre el que va passar, el que explica Raducanu i la llegenda posterior hi ha diferències. Aquí explicarem una d’aquestes versions, una història del tot espectacular.
El desembre de 1989 la selecció romanesa de rugbi es va desplaçar a Escòcia per jugar un partit contra l’equip nacional escocès. El 9 de desembre es va jugar aquest matx a Murrayfield, amb victòria de 32-0 per l’equip local. Després del partit, els jugadors dels dos equips es van desplaçar a un pub propietat del jugador escocès Norrie Rowan per fer-hi el tercer temps. Els romanesos anaven, com sempre que viatjaven, acompanyats de membres de la Securitate, la policia secreta del règim. Col·locats a les entrades i sortides dels locals, la seva funció era vigilar i evitar possibles desercions.
https://www.youtube.com/watch?v=oh2SDFfp7Q0
Tot i que semblava impossible, des de dins el pub Cristian Raducanu va aconseguir burlar el control de la Securitate per fugir, amb l’objectiu de demanar asil polític del Regne Unit. Per aconseguir-ho va comptar amb l’ajuda indispensable del mencionat Norrie Rowan, que el va conduir cap a una porta amagada al magatzem del local. Aquesta porta connectava directament amb les catacumbes d’Edinburg, un espai que el mateix Rowan estava ajudant a redescobrir participant en les excavacions en aquella mateixa època.
La Old Town d’Edinburg, situada sobre un turó, té sota els seus carrers unes catacumbes formades per un conjunt de càmeres construïdes a finals del segle XVIII com a lloc de treball i magatzems dels comerciants i artesans de la zona. Amb poc temps, però, l’espai va deteriorar i es va convertir en un focus de gran insalubritat i epidèmies, on malvivien les persones més miserables d’una ciutat que patia les misèries de la revolució industrial, amb prostitució i fins i tot episodis d’assassins en sèrie.
A finals del segle XIX aquest espai va quedar abandonat. No ha estat fins fa pocs anys que s’ha redescobert i se n’han estudiat els seus antics usos. Avui dia es pot fer una visita turística una part d’aquestes catacumbes, que mantenen un gran aire de misteri amb presència, fins i tot, de fenòmens paranormals.
El cas és que a través d’aquestes catacumbes, Raducanu va ser capaç d’escapar-se i demanar asil polític com a refugiat en una comissaria de policia. A diferència de tantes persones que reben la indiferència d’Europa actualment, Raducanu va aconseguir un permís d’asil i avui dia resideix encara al Regne Unit.
La caiguda de Ceaucescu
Però la història de l’evasió de Raducanu dóna encara per més. Va ser el 9 de desembre de 1989 quan el jugador romanès va escapar, just set dies abans de l’inici de la revolució que acabaria amb el règim i amb la vida de Ceaucescu i la seva esposa el 25 de desembre d’aquell mateix any. S’explica que el pare de Raducanu, membre de l’exèrcit romanès, tenia informació sobre el que passaria i va animar al seu fill que aprofités l’ocasió per evitar haver de tornar a un país on hi va haver més de 1.000 morts durant la revolta. Raó no n’hi faltava si tenim en compte que dos jugadors d’aquella selecció, Florica Murariu i Radu Durban, van morir de tornada a Romania a causa dels disturbis.
Per treure-li una mica d’encant a la història, es diu també que els serveis secrets britànics estaven assabentats del cas. D’aquí la idea de traslladar al tercer temps al pub de Rowan, amb qui ja es tenia la complicitat.
En qualsevol cas, és indiscutible que a Raducanu li va sortir bé l’aposta. Amb el règim de Ceaucescu enderrocat, va obtenir el permís de la federació romanesa per jugar a l’estranger i ben aviat va poder debutar amb el seu nou equip, el Boroughmuir on també hi jugava Rowan. Posteriorment, Raducanu va aconseguir que la seva dona i la seva filla es reunissin amb ell i va seguir la seva carrera com a jugador de rugbi en equips com el Leeds, el Sale o el Bradford & Bingley. Actualment viu a Yorkshire i porta un negoci de fabricació i exportació de mobles al seu país natal.
