El dia 15 de gener de 1993 va morir Pepita Ferrer. Tenia 54 anys i s’havia forjat una carrera digna de ser considerada com la millor dels escacs femenins a casa nostra. 24 anys després de la seva mort, reivindiquem la seva trajectòria.
Inscrita des de ben petita al club CE Vilardebó, Ferrer va anar aprenent totes les claus dels escacs en un entorn masculinitzat. Ràpidament va destacar pel seu talent i amb 18 anys es va proclamar campiona de Catalunya per primer vegada. De fet, entre el 1956 i el 1959 va guanyar el campionat en 3 ocasions. Immediatament després va començar a treure el cap en les grans competicions femenines estatals. I va continuar exercint un domini aclaparador. Entre el 1961 i el 1976 es va proclamar campiona d’Espanya en 8 ocasions tot i absentar-se quatre anys de la cita durant aquest període d’èxit perquè se n’havia anat a viure a Alemanya.
La distinció de Mestre Internacional Femení
El gran reconeixement a Pepita Ferrer va arribar l’any 1974. Disputava per primera vegada un torneig interzonal classificatori per al campionat del món d’escacs femení. Ferrer es va desplaçar a Cala Galdana, a Menorca, on va obtenir resultats meritoris davant rivals de primera fila internacional. Després de la seva actuació, la Federació Internacional d’Escacs li va atorgar el títol de Mestre Internacional Femení d’Escacs. Era la primera dona del nostre país en assolir-lo. Pepita Ferrer trencava totes les barreres i portava els escacs a una nova dimensió.
Amb el seu joc agressiu i ofensiu, Ferrer es va convertir en la gran referent estatal de la disciplina. Des de 1974 va representar l’estat espanyol a les Olimpíades d’escacs en 7 ocasions (1974, 1976, 1978, 1980, 1982, 1984, 1986). El 1976, a Haifa (Israel), es va penjar la medalla de bronze per equips, transformada en una plata material per un error de l’organització. Un any, també cal dir-ho, marcat pel boicot del bloc soviètic al campionat.
Les taules amb Kaspàrov
En el tram final de la seva carrera Pepita Ferrer va poder demostrar tot el seu talent davant Kaspàrov. Bé, i també davant Anatoli Kàrpov. El seu balanç amb els dos grans campions soviètics va ser notori: 3 empats i una sola derrota. Cal dir que els enfrontaments es feien en partides simultànies per als referents mundials. Però Ferrer, en aquells enfrontaments, va brillar tal i com havia fet al llarg de la seva trajectòria.
El mes de setembre de 1983 Garri Kaspàrov era el futur mundial de l’esport. Amb 20 anys estava disposat a lluitar pel títol mundial i pocs mesos després començarien les èpiques partides contra Kàrpov. També estava a punt d’ascendir al número 1 del rànquing internacional. Per aquest motiu, aquell mes de setembre la seva visita a Barcelona va generar molta expectació. Mundo Deportivo el presentava com el “Rasputin del tablero” i acompanyava l’entrevista amb un petit anunci a peu de pàgina.
El dia abans, el 29 de setembre, Kaspàrov va fer unes altres simultànies contra la premsa i els millors jugadors d’escacs de l’estat. Va ser en aquestes partides simultànies d’exhibició en què Pepita Ferrer va aconseguir unes taules contra Kaspàrov. Ep, i no va ser la millor! El jove Josep Miralles, sense anar més lluny, li va inflingir una de les dues derrotes d’aquella vetllada. El jugador d’Azerbadjan va vèncer 21 enfrontaments, en va empatar 2 i en va perdre 2.
